L’eliminació de la Copa despulla el Madrid

BarcelonaDimecres, després que el Celta guanyés el partit d’anada al Bernabéu, un grup de periodistes i d’exjugadors -que ara són comentaristes- debatien sobre l’estat de forma del Reial Madrid. La tesi és que no havia canviat gaire res respecte dels partits anteriors, que el joc seguia sent irregular, però que la sort havia girat l’esquena a l’equip. Després que es confirmés l’eliminació dels blancs a Balaídos es van reactivar les crítiques, que no només parlaven de sort, sinó que començaven a assenyalar noms propis com a culpables del mal moment de joc i resultats.

L’entorn del club busca respostes i assenyala culpables. En surt mal parat l’entrenador, acusat de canviar massa sovint d’esquema tàctic i de tardar molt a fer els canvis durant els partits. S’apunta a Danilo, titular en els últims enfrontaments -en absència del lesionat Carvajal- i de qui es qüestiona el nivell per jugar al Madrid. Es pregunta què passa amb Cristiano, menys killer del que era habitual i a qui li costa guanyar els duels individuals amb els defenses -tot i que el portuguès en surt airós perquè va marcar un dels gols de la nit-. Es debat sobre l’estat de forma de Benzema i Morata, els davanters centres de referència, inofensius de cara a porteria en els últims partits. Es dubta de la defensa, que va cedir fins a vuit ocasions de gol al Celta. Es parla d’Isco i Asensio, poc efectius sobre la gespa i que no van aprofitar l’oportunitat de reivindicar-se. I, també, es busca el perquè de tantes lesions: fins a set absències en l’últim partit a Vigo.

En el fons, el debat no és nou, però el fet que el Madrid de Zidane encadenés 40 partits consecutius sense perdre -als quals cal sumar el liderat momentani de la Lliga i tres títols internacionals- va endarrerir-lo setmana rere setmana, encara que d’aquests quaranta, deu acabessin amb empat (25%), i guanyés els títols a la tanda de penals (Champions) o a la pròrroga (Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs). “A vegades el futbol es decideix per detalls, i darrerament els detalls no ens han ajudat”, analitzava Butragueño, director de relacions institucionals del club.

“Al final ve el llop de veritat”

Les crítiques de l’entorn venen precisament per això, perquè consideren que el Madrid havia estat massa partits pendent d’accions puntuals per acabar guanyant. Un exemple són els gols de Sergio Ramos, que van permetre empatar al Camp Nou (1-1 al minut 90) i guanyar el Deportivo (3-2 al minut 92). “Al final passa que ve el llop de veritat”, analitza José Vicente Hernáez al Marca, destacant que la situació no és nova, que l’entrenador ha tardat massa a reaccionar i que si no hi ha canvis immediats la cosa pot anar a pitjor. El mateix rotatiu destacava que, en un final ajustat, els blancs havien trobat a faltar la “fortuna del gol al minut 93”.

“Zidane s’havia guanyat el respecte dels jugadors perquè era just quan prenia les decisions a l’equip titular, però l’està perdent amb les últimes alineacions”, destaca Antonio Romero a l’ As, assenyalant directament Karim Benzema, que “juga més del que els seus companys consideren que hauria de jugar”. No és l’únic que es fixa en el davanter francès, també ho fa al mateix diari P.P. San Martín, que parla d’una actuació “molt freda” de Benzema i, en general, de tot l’equip: “El Madrid estava obligat a remuntar i no va reaccionar fins a la segona part”.

El Madrid ja no pot aspirar al triplet i té quatre dies mal comptats abans d’un nou duel exigent, ara contra la Reial Societat al Bernabéu. Zidane no recuperarà cap dels lesionats per un partit on, si rellisca, pot quedar-se sense el liderat de la Lliga. Fa unes setmanes es parlava del Madrid com el regne de la felizidane. Avui el rei va despullat.