L'APUNT DEL MUNDIAL

Esperaven Messi i va aparèixer Mbappé

Qui va marcar les diferències a ser el jove francès, escollit MVP del partit

Ara que s’ha trencat definitivament el carro, tothom dirà a Sampaoli per on no havia d’haver passat. El seleccionador argentí té els dies comptats al càrrec, un any després d’asseure’s a la banqueta de l’'albiceleste' i d’haver sigut incapaç de trobar un equip que acompanyés Messi en el que, per a molts, era el seu últim Mundial en plenitud. Situat de fals nou, el de Rosario no va poder ser decisiu en un duel on les mirades van ser per al rival, i en concret per a Kylian Mbappé, autèntic líder d’una França que va seguir deixant alguns dubtes, però que va demostrar que, quan premia l’accelerador, no tenia rival. Almenys contra l’Argentina.

Les frustracions col·lectives demanen magnicidis. Sempre ha sigut així i és evident que a Sampaoli li tocarà el rebre. Merescudament. Però no és l’únic a assenyalar en una desfeta col·lectiva que feia temps que es veia a venir. Més enllà de les seves anades i vingudes a l’àrea tècnica, i d’una sobreactuació que no convidava a l’optimisme, el cas és que l’Argentina va ser un drama. La diferència és que aquesta vegada no va arribar el gol salvador a última hora que mantenia viva la flama del Mundial. Diuen que el futbol et torna el que li dones, i és evident que aquest equip no li ha donat res de res.

L’Argentina ho va fiar tot a Messi, com sempre ha fet els últims anys. Amb 31 anys sap millor que ningú quan les coses van bé o van malament, i així que va començar a rodar la pilota va veure les carències en atac de la seva selecció. I que estaria més sol que un mussol. La imatge del final del partit, incapaç d’abandonar la gespa ni de trobar consol en ningú, amb la mirada perduda, ho deia tot. A la sala de premsa, el seleccionador Didier Deschamps es posava medalles perquè França havia sabut neutralitzar-lo. Però, en realitat, les tres seleccions que havien jugat abans contra l’'albiceleste' a la fase de grups n’havien tingut prou fent el mateix: marcar-lo amb força i deixar que els companys no sabessin què fer amb la pilota.

Messi es va atipar de lluitar a cada acció contra dos i tres jugadors més alts i més forts que ell. Llavors aixecava el cap i no trobava ningú amb qui combinar, i va decidir buscar-se la vida anant a buscar la pilota allà on fos. Al final va acabar apareixent, però no prou per marcar les diferències. Només tres xuts, un de falta que va anar a la barrera, un que li va sortir mossegat i un que va desviar Mercado. I l’assistència a Di María per al tercer gol, tan agònic com estèril.
Ahir era el dia de Mbappé. S’ho va guanyar a pols en un partit sublim i en una cita de primer nivell. Va exhibir múscul, velocitat i tècnica. La jugada del primer gol, corrent uns 60 metres, marxant de tres defenses i forçant un penal era només el preludi d’una actuació d’aquelles que serà recordada per molts anys. Va acabar el partit amb dues dianes i el guardó de millor jugador de l’enfrontament. El jove jugador de París presentava també candidatura a l’MVP del Mundial. És cert que encara falta molt de camí per recórrer, però si França acaba aixecant el títol, no seria d’estranyar que al desembre també fos designat Pilota d’Or. I amb només 19 anys.

Mentre que a Messi, que ho ha fet tot i més amb el Barça, sempre li quedarà l’espina de ser gran a un Mundial, on mai ha aconseguit marcar més enllà de la fase de grups, ahir Mbappé es convertia en el primer jugador de menys de 20 anys que anotava dos gols en un partit de la Copa del Món, igualant el registre de Pelé a Suècia 1958.

Quan tothom esperava Leo Messi, resulta que va aparèixer Kylian Mbappé. I per la porta gran.