Glòria als herois de Wembley
El Camp Nou tanca els actes d’homenatge pels 25 anys de la primera Copa d’Europa del Barça
BarcelonaHan passat vint-i-cinc anys d’aquell mític “Tocarà Stòitxkov, pararà Bakero i picarà Koeman” que va popularitzar Joaquim Maria Puyal. Un quart de segle de la primera Copa d’Europa de la història del Barça, del gol al minut 111 a l’antic estadi de Wembley, de l’inici de l’èpica més daurada del club i de la consagració del Dream Team que liderava Johan Cruyff des de la banqueta. Després de tota una temporada recordant aquella efemèride, el Camp Nou tanca aquest vespre els actes d’homenatge als jugadors i membres del cos tècnic que jugaven al Barça aquell 1992.
El club ha dissenyat un final de festa a l’estadi, que viurà durant el dia una jornada lúdica per a totes les edats a partir de les dotze del migdia. Les activitats a l’interior de l’estadi -per accedir-hi cal obtenir una entrada gratuïta a taquilles- començaran a partir de les 9 del vespre, i a les 10, el plat fort que ha preparat el club, un partit de set contra set entre aquells membres del Dream Team i un combinat d’exjugadors del Benfica, rival dels blaugranes a la lligueta de semifinals d’aquella primera Champions.
“Va ser un gran moment per a tots. Evidentment, també per a mi. Cada 20 de maig rebo trucades de molts periodistes. A vegades, es recorden més de mi en aquesta data que no pas pel meu aniversari”, deia Ronald Koeman. L’autor del gol va participar, amb altres companys d’equip, en una de les jornades organitzades pel club per recordar aquella Copa d’Europa i reflexionar sobre què va significar per al club. “Jo, cada 20 de maig, obro una ampolla de xampany. El cos necessita alegria!”, afegia, distès, el davanter Hristo Stòitxkov. “Aquell gol és el més vist de la història del Barça. Sort que no va marcar Salinas, perquè no l’hauríem pogut aguantar”, rematava Carles Rexach, segon entrenador del Dream Team, en un acte en què també hi havia els exjugadors Eusebio Sacristán i Guillermo Amor.
L’expresident Josep Lluís Núñez, antics directius i altres membres de l’staff d’aquell equip no es van voler perdre les jornades, emmarcades en el Fòrum Samitier, que començaven dimecres amb un debat entre periodistes parlant de l’any que va canviar la vida del club; que seguia dijous amb una conversa entre entrenadors valorant el llegat de Cruyff, i que es tancava amb les vivències dels exjugadors, en un ambient distès en què es va acabar simulant el gol de la final.
Una festa familiar
Arribar a l’homenatge d’aquest vespre no ha sigut senzill. D’entrada, no se celebra el 20 de maig, la data de l’aniversari, ja que aquell cap de setmana s’acabava la Lliga i, a més, molts dels protagonistes tenien compromisos amb els seus actuals clubs. L’altre punt discordant va ser el format, ja que no tots els exjugadors veien amb bons ulls jugar un partit tradicional. Ni tampoc quedava clar quin seria el rival. Al final, les ganes de recordar aquell moment mític per al barcelonisme han pogut més que cap altra cosa. “Vaig ser l’únic membre d’aquell equip que va marxar amb un homenatge. Tenia el deute moral de preparar-ne un per a la resta dels companys”, explicava Jose Mari Bakero, el comissionat dels actes i l’encarregat de posar-se en contacte amb tots els membres d’aquella plantilla per viure un cap de setmana especial.
Una festa que començava, per a ells, ahir a la tarda. El club els va reunir per descobrir una placa commemorativa a la porta 15 del Camp Nou i convidar-los, a ells i a les famílies, a un sopar privat a l’interior de l’estadi. “El millor d’aquell equip era que hi havia jugadors exigents, amb mentalitat i caràcter. I que fora del terreny de joc ens portàvem molt bé”, explicava Koeman.
La celebració d’aquest vespre culmina una temporada plena d’homenatges, que començava, per exemple, amb una equipació que recordava la samarreta que vestia aquell Barça del 1992. I un acte que també servirà com a homenatge pòstum a Johan Cruyff, l’ideòleg d’aquell equip i que va deixar un llegat que és ben present entre els jugadors i aficionats. “Van ser uns anys fantàstics. Tots estàvem convençuts que érem molt bons i teníem molta autoestima. I això se sumava a conceptes futbolístics innovadors com la defensa de tres, poblar el mig del camp, jugar amb els extrems ben oberts… Tot d’idees que em van omplir com a futbolista i que ara intento transmetre com a jugador”, glossava Eusebio. Aquell equip va ser mític.
