Álvaro Morata pateix un esquinç al lligament tibioperoneal del turmell dret i és dubte per jugar dissabte al Camp Nou. Les proves mèdiques van confirmar la lesió del davanter matalasser, que es va retirar al minut 85 del partit contra el Girona. Tot i l’informe mèdic, que ahir va anunciar el club, l’entrenador, Diego Simeone, va assegurar que esperarien fins a l’últim moment per intentar que Morata pugui jugar contra el Barça, en un partit en què els matalassers es juguen les últimes opcions per atrapar els blaugranes a la Lliga. A més de Morata, també és dubte Diego Costa, que no va jugar dimarts contra els gironins per molèsties musculars. Qui no tindrà cap problema per ser al Camp Nou és Griezmann, que dimarts va marcar un gol i va trencar la ratxa de set partits sense veure porteria.
Griezmann torna a l’estadi on va decidir que no volia jugar
Un any després de dir ‘no’ al Barça, el davanter matalasser ha tornat a flirtejar amb el club blaugrana, que valora la possibilitat de fitxar-lo aquest estiu
BarcelonaFa cosa d’un any la cúpula directiva del Barça va començar a sospitar que potser es quedaria sense fitxar Antoine Griezmann. El club i el davanter de l’Atlètic de Madrid tenien un acord verbal perquè canviés d’aires a canvi de 100 milions d’euros, l’import de la seva clàusula. Però aquest acord ja s’havia esbombat als quatre vents i el club matalasser, hàbil, va moure’s per fer una contraoferta al seu futbolista estrella. Uns mesos després, quan l’Atlètic de Madrid va posar el talonari sobre la taula, el Barça va decidir plantar-se. La pilota era a la teulada de Griezmann, que va decidir acceptar la proposta multimilionària -més multimilionària que la del Barça- i quedar-se al Wanda Metropolitano. L’anunci oficial, com és ben sabut, es va fer a través del polèmic documental La decisión pocs dies abans que comencés el Mundial de Rússia.
Però aquesta temporada les coses no li han sortit com volia, al davanter francès. Els 19 gols marcats en els 41 partits que ha disputat no han servit per evitar l’eliminació de la Champions a vuitens de final, el gran objectiu de la temporada perquè la final es jugarà precisament al Wanda Metropolitano. Després de la desfeta a la Copa a quarts i del fet de quedar-se pràcticament sense opcions a la Lliga -l’últim tren passa precisament dissabte pel Camp Nou-, Griezmann ha tingut temps per donar moltes voltes a la decisió d’haver-se quedat a l’Atlètic de Madrid. Tant és així que segons asseguren els mitjans de Madrid ja ha fet saber al seu entorn que es va equivocar rebutjant el Barça. Per estrany que sembli, la porta torna a estar oberta: es presenta un estiu de canvis a l’Atlètic de Madrid, que prepara per a la temporada vinent una renovació profunda del vestidor. Els matalassers ja saben que no comptaran amb Lucas, que ha fitxat pel Bayern Munic a canvi de 80 milions. Diego Godín no renovarà i farà les maletes, segurament a l’Inter de Milà. I Filipe Luís, que també acaba contracte, està negociant amb el París Saint-Germain. El quart nom és el de Griezmann, que té tots els números per abandonar el club. Sigui per anar al Barça o a qualsevol altre gran destí europeu.
La setmana passada, Jérôme Rothen, exfutbolista francès i actualment comentarista a Ràdio Montecarlo, va dir que sabia “de bona font” que Griezmann ja havia decidit jugar al Barça la temporada vinent, i que l’acord era total. També el periodista Jordi Borda, de Catalunya Ràdio, assegurava que l’acord només està pendent que el validi el president blaugrana, Josep Maria Bartomeu. Per ara el jugador no s’ha pronunciat públicament i ha optat per esquivar el tema. Per part matalassera, el president, Enrique Cerezo, assegurava dilluns que Griezmann es quedaria “al mil per mil” a l’Atlètic de Madrid i que en cap cas s’avindria a vendre’l. Ara bé, l’afirmació de Cerezo queda condicionada al fet que el Barça -o algun altre club- pagui la clàusula, que rondaria els 120 milions d’euros. A més, suposaria per a l’Atlètic un estalvi molt destacat a nivell salarial, ja que amb la renovació in extremis de la temporada passada, Griezmann es va convertir en el jugador més ben pagat al Wanda Metropolitano, amb una xifra que es mou al voltant dels 23 milions d’euros nets per temporada.
Una nova oportunitat
El fet que el Barça sigui un dels candidats ha generat sorpresa, fins i tot al mateix club. Part de la directiva està dolguda amb Griezmann. No pel fet que els acabés donant carbasses, sinó per la manera com ho va gestionar. Que se n’assabentessin a través d’un documental el mateix dia que la resta d’aficionats es va veure com un cop baix. I encara més que el documental l’hagués produït Kosmos, la productora propietat del central Gerard Piqué. De fet, quan va acabar-se el serial i va transcendir que Piqué feia setmanes que estava al cas de tot però no ho havia comunicat, el club va anunciar que cridaria a l’ordre el central perquè donés explicacions. Una situació que no es va produir, almenys de manera formal.
“Tocaria empassar-se l’orgull”, s’ha obtingut per resposta a la Ciutat Esportiva davant d’una hipòtesi que fa uns mesos ni tan sols es plantejava i que ara és sobre la taula. Si l’operació s’acabés completant, es faria amb el mateix paquet que ja es va acordar ara fa un any amb el futbolista, que tindria un contracte per cinc temporades i una fitxa que rondaria els 15 milions d’euros nets. El que sí que han canviat són els rols. La temporada passada Griezmann es veia com una oportunitat de mercat i era el Barça el que havia mogut els fils per seduir-lo. Ara és el jugador el que està interessat en canviar d’aires i el Barça qui tindrà el poder per decidir si el vol o no. La decisió final, asseguren des del club, dependrà exclusivament del president.
Ara decideix Bartomeu
Bartomeu haurà de dir si dona llum verda a l’operació o si prioritza altres fitxatges. D’opinions n’ha rebut moltes, a favor i en contra. El principal aval és la qualitat del jugador, que el vestidor veu amb bons ulls la seva incorporació i la predisposició de Griezmann per aterrar al Camp Nou. En el capítol d’objeccions -que és on més ha posat l’accent el seu entorn més proper-, i deixant de banda la qüestió sentimental pel que va passar a l’estiu, hi ha una raó esportiva i una d’econòmica. La primera fa referència a la idoneïtat d’incorporar un futbolista que no és un davanter centre, quan la prioritat és trobar un nou. I l’altra és la capacitat del Barça per afrontar la inversió quan hi ha altres fitxatges, també milionaris, pendents de concretar-se. “El tren va passar l’estiu passat”, comenten des dels despatxos nobles, posant l’accent, també, en els precedents de Griezmann, que cada estiu s’ha deixat estimar públicament per diferents clubs.
Els contactes entre el Barça i Griezmann venen de lluny, com a mínim del 2016. Aleshores el club blaugrana ja havia sondejat el davanter matalasser, però la clàusula de rescissió i la negativa de l’Atlètic de Madrid a regatejar pel seu futbolista estrella -i menys amb un rival de la mateixa lliga- van fer inviable l’operació. Després es van reactivar els contactes aprofitant que un dels annexos del contracte de Griezmann rebaixava la clàusula l’estiu del 2018 a 100 milions, només per un període temporal. Ara el preu són 120. Sembla difícil que el Barça s’avingui a pagar-los.
