Misc 07/05/2018

L’altaveu més gran de Catalunya

Els equilibris de la junta perquè el Camp Nou sigui un espai de llibertat sense comprometre el Barça

i
Martí Molina
3 min

BarcelonaEl Camp Nou no ha tingut una temporada fàcil, ni a la gespa ni, sobretot, a la graderia. L’estadi no ha estat aliè al clima polític que s’està vivint a Catalunya i moltes entitats i grups d’aficionats han aprofitat la dimensió mediàtica del Barça per fer servir els partits com un altaveu del Procés. El clàssic de diumenge en va ser l’últim exemple.

La junta directiva, heterogènia i dividida respecte al Procés -amb membres a favor i en contra-, no ho ha passat gens bé. Per a ells tampoc ha sigut un any fàcil en els equilibris per mantenir un paper neutral com a club, però a la vegada permetre que el Camp Nou fos, com havia estat històricament, fins i tot abans de la Transició, un espai de reivindicació. I aquest ha sigut el principal punt de tibantor amb les entitats, fossin sobiranistes o grups d’animació.

El president, Josep Maria Bartomeu, definia ahir el Camp Nou com un “espai de llibertat”, assegurava que el club “no havia prohibit mai res”, i que els socis “poden venir amb les seves pancartes i expressar-se com els sembli”. L’exemple es veia al clàssic, on van conviure pancartes a favor de la independència de Catalunya amb una que demanava l’alliberament de l’expresident Sandro Rosell. En aquest cas concret, Bartomeu, amic de Rosell i que també va demanar públicament que surti de la presó, desvinculava el club de la pancarta, mentre l’entorn de l’expresident prepara mobilitzacions de cara al 25 de maig, quan es complirà un any del seu empresonament preventiu a Soto del Real.

Però aquestes declaracions relatives a la llibertat d’expressió, fetes en una entrevista a RAC1, no van caure gaire bé a les entitats. Les consideren falses i recorden alguns episodis d’aquest curs. El més clar, el 18 d’octubre en un Barça-Olympiacos, després de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, quan els serveis de seguretat no van permetre entrar al camp les pancartes que reclamaven l’alliberament dels presidents de l’ANC i d’Òmnium.

Des del Barça s’excusen dient que aquell dia no va ser el club qui les va prohibir, sinó que no tenien el permís de la UEFA, imprescindible per exhibir-les, ja que es tractava d’un partit de Champions. A més, insisteixen al club que a la resta d’enfrontaments no hi ha hagut cap tipus de restricció.

Ara bé, les reivindicacions no només són cosa del futbol. El 25 d’octubre, al Palau Blaugrana, els serveis de seguretat van requisar aquestes mateixes pancartes en un Barça-Zalgiris de l’Eurolliga. Aleshores la justificació va ser que Sang Culé no n’havia informat prèviament. En senyal de protesta, el grup d’animació va abandonar el pavelló.

Les entitats recorden precedents anteriors, com el conflicte amb la UEFA per les estelades. Aleshores, i a instàncies del secretari Jordi Calsamiglia, van demanar als grups que no exhibissin cap estelada al Camp Nou mentre el club negociava amb la UEFA. Les entitats s’hi van negar en rodó. Uns mesos després, la UEFA aixecava el veto.

Un abans i un després

Els fets del 18 d’octubre van marcar un abans i un després. Les relacions entre el club i les entitats van quedar bastant malmeses. En aquell partit de Champions, a més de la pancarta, l’ANC i Òmnium havien demanat que quedessin dos seients buits a la llotja, i la directiva s’hi va negar. Amb el pas del temps, expliquen, aquesta relació s’ha reconduït i ara hi ha una comunicació “formal” en el dia a dia. Tot i que “res no és ni serà com abans”.

Les entitats estaven decebudes, així com els grups d’animació, sobretot els que no tenen màxima afinitat amb la directiva. A més, ja no hi era Carles Vilarrubí, que va dimitir l’1-O quan el president va claudicar davant dels jugadors i va accedir a jugar a porta tancada el Barça-Las Palmas. Vilarrubí, vicepresident, era una peça clau, ja que actuava d’enllaç entre la junta i les entitats.

La directiva, incòmoda, va mirar de fer alguns gestos d’acostament. Per això van aparèixer dos tifos als següents partits, un amb el missatge “DRE” (democràcia, respecte i esport) i l’altre amb les quatre barres acompanyat d’una pancarta amb el lema “Justícia”.

Des d’aleshores, el club ha seguit una mateixa línia: mantenir el suport al dret a decidir però mostrant la màxima neutralitat en actes públics, com per exemple la final de Copa, on la directiva va negar-se a fer cap gest a favor del Procés. Mentrestant, les entitats poden entrar d’amagat pancartes i exhibir-les uns minuts durant els partits. Un armistici que seguirà l’any vinent: les entitats necessiten el Camp Nou, i la directiva no vol posar-se en contra els socis partidaris del Procés, que, com es veu els dies de partit, són majoria.

stats