La Lliga, sempre per activa

El vestidor prefereix ser campió guanyant i no perquè l'Atlètic de Madrid perdi prèviament

És possible que aquest vespre el Barça ja sigui matemàticament campió de Lliga. Dependrà de si l’Atlètic de Madrid perd. Si els matalassers puntuen -no ho tenen fàcil, contra un València que es juga entrar a la Champions-, el títol s’haurà de posposar fins dissabte. Un dia en què els matalassers tornaran a jugar primer -reben el Valladolid a les 16.15 h-. Ara bé, si els de Simeone no fallen, ni avui ni dissabte, llavors tot dependrà del Barça. I els blaugranes tindran l’oportunitat de festejar la Lliga a casa si guanyen el Llevant (20.45 h).

El vestidor ho preferiria així, ser campions dissabte al vespre, al Camp Nou, cantant l’ alirón quan l’àrbitre xiuli el final del partit. Campions per activa, i no per passiva. I és que la victòria té més bon gust quan es festeja amb el cor bategant a dues-centes pulsacions, amb la samarreta xopa de suor i amb una afició que té ganes d’ovacionar un equip que, ara ja es pot dir ben alt, guanyarà la vuitena Lliga consecutiva en onze anys. I no és poca cosa.

Mirant enrere, cap a les èpoques precruyffistes en què les Lligues queien amb comptagotes, aquest debat sembla una cosa de pijos, de nou-rics. En temps de sequera és igual quan plou, mentre plogui. Ara que es neda en l’abundància sembla que es pot escollir. I, posats a triar, millor fer una festa a l’altura de les circumstàncies. Això sí, cal no perdre perspectiva ni deixar-se portar pels altaveus mediàtics de les Espanyes, que fan veure que no cal fer gaires escarafalls perquè això ja està sentenciat des de fa setmanes. Doncs no, l’única cosa que està sentenciada des de fa setmanes és el fracàs d’un equip que es diu Reial Madrid. El camí del Barça aquest curs encara s’ha d’acabar d’escriure.

Vuit títols en onze temporades mereixen una festa al més gran nivell. Ves a saber si mai es podrà repetir una ratxa tan triomfant. Per això, penso que la cosa més important és donar-hi valor. I donar-hi valor ara, no quan hagi passat l’època de bonança. És cert, hi ha tants títols i tan seguits que les alegries s’amortitzen més de pressa. Per això cal un esforç per no perdre perspectiva.