FUTBOL
Misc 19/11/2018

De Lopetegui a Luis Enrique, passant per Krasnodar

L’eliminació a la Lliga de les Nacions tanca un dels anys més convulsos de ‘la roja’

i
Martí Molina
4 min
Luis Enrique, en una roda de premsa

BarcelonaTot just havien passat unes hores des de l’eliminació d’Espanya a la Lliga de les Nacions que el president de la Federació compareixia públicament per dir que no passava res i que 'la roja' és una selecció en construcció. Abans que se li esverés en excés el galliner, Luis Rubiales optava per agafar el toro per les banyes i defensar que l’objectiu no consistia a guanyar aquesta nova competició de la UEFA, sinó a preparar la selecció de cara a l’Eurocopa del 2020.

Aquest havia sigut, precisament, l’encàrrec de Rubiales a Luis Enrique quan li va oferir la banqueta de la selecció espanyola. I l’asturià està complint la seva part del tracte, després d’un Mundial nefast, encara amb el sotrac del cas Lopetegui, i amb la necessitat imperiosa de fer un relleu generacional a un equip que està en caiguda lliure des que el 2012 va coronar-se a l’Eurocopa de Polònia i Ucraïna. Però el cas és que la Lliga de les Nacions ha distorsionat, almenys a l’entorn, la percepció que es té del treball de Luis Enrique. Després de dues victòries que convidaven a l’optimisme, Espanya ha picat de morros i ha acabat quedant fora de la 'final four'. Una decepció més, potser l’última d’un 2018 per oblidar.

Primers problemes als despatxos

Igual com li passa a l’Argentina de Messi, és difícil que una selecció pugui ser competitiva quan la federació corresponent –que és de qui depèn– no és sòlida. De la mateixa manera que l''albiceleste' encara arrossega els problemes de l’etapa del desaparegut Julio Grondona, 'la roja' no ha pogut superar l’herència d’Ángel María Villar.

Luis Rubiales, elegit com a nou president de la Federació Espanyola de Futbol

Luis Rubiales va derrotar a les urnes Juan Luis Larrea, que havia sigut el president interí des de la destitució forçada de Villar, detingut i empresonat acusat de corrupció. L’antic president de l’Associació de Futbolistes (AFE) va guanyar contra pronòstic i un dels seus primers passos va ser aixecar catifes i denunciar una suposada malversació dels anteriors gestors. Aquí començava el primer enfrontament entre Rubiales i algunes patums de l’'statu quo' futbolístic espanyol que encara avui es manté ben viu.

I mentre als despatxos s'embrancaven en la seva croada particular, al camp, Julen Lopetegui intentava posar a punt l’equip de cara al Mundial de Rússia. Havia rellevat Vicente del Bosque i podia presumir d’haver fet una preparació impecable. Per més que la fase de classificació fos assequible –el rival més potent, Itàlia, estava en caiguda lliure–, 'la roja' va enllaçar una ratxa de dos anys seguits sense perdre. A Krasnodar, on es concentrava l’equip, tot eren flors i violes fins que Lopetegui i el Reial Madrid van llançar la bomba: els blancs acabaven de 'robar' el seleccionador a Espanya. El desenllaç ja és conegut. Rubiales fulminant Lopetegui, a qui considerava un traïdor –havia renovat feia tres setmanes–; Fernando Hierro fent-se càrrec de l’equip de manera interina, i la selecció, amb un paper ben galdós, caient eliminada als vuitens de final contra Rússia.

Fernando Hierro, acompanyat per Luis Rubiales

El relleu generacional

L’enrenou del Mundial va deixar Rubiales enfrontat amb el Reial Madrid. Aquest fet també va repercutir en la premsa que segueix la selecció, que és, en bona part, la mateixa que segueix el club blanc. Necessitat d’un cop d’efecte, Rubiales va decantar-se per Luis Enrique, tècnic famós pels enrenous amb els mitjans de comunicació però, sobretot, per tenir una esquena prou grossa per no deixar-se influenciar per l’entorn. Amb la missió de fer neteja i renovar el grup, Luis Enrique ha fet un reguitzell de canvis a l’equip, fins al punt que, dels 23 que van ser a Rússia, només 11 segueixen a la selecció. Menys de la meitat. I un d’ells, Jordi Alba, repescat després de quedar-se fora de les dues primeres llistes de Lucho.

Esperonat pel canvi a la banqueta, el tècnic es va estrenar amb victòria a Wembley contra Anglaterra (1-2) i golejant una Croàcia (6-0) que encara estava de pretemporada. Però l’alegria va durar poc. Quan 'la roja' ja es veia optant a un títol l’estiu, va quedar fora de la 'final four' de la Lliga de les Nacions veient com els anglesos (2-3) i els croats (3-2) els tornaven la moneda. I el pitjor, per als interessos espanyols, és que el joc de l’equip ha anat experimentant un retrocés progressiu i han aparegut encara més dubtes sobre noms propis com el porter De Gea i els atacants Isco i Marco Asensio.

David de Gea, en un entrenament amb la selecció espanyola

Ni estabilitat als despatxos, ni solidesa al camp ni resultats esportius. El 2018 d’Espanya que constarà als llibres d’història no serà precisament una història d’èxit. Per ara Rubiales defensa amb ungles i dents Luis Enrique i insisteix en el projecte a llarg termini. Però, sense victòries, difícilment l’entorn entendrà que el que s’està construint és fiable i estable.

stats