El Madrid es regala quinze dies de tranquil·litat

BarcelonaDesprés de perdre dos partits seguits i de veure com l’entorn començava a posar-se nerviós, al Reial Madrid només li servien els tres punts contra el Las Palmas. I els blancs els van aconseguir en un partit sense luxes, tirant a ensopit, que es va decantar a favor dels de Zinedine Zidane perquè són un equip amb molta més pólvora que el rival. En definitiva, un triomf balsàmic per a un equip que segueix a vuit punts del líder, el Barça, però que ara pot afrontar l’aturada de seleccions, aquests quinze dies sense futbol de Primera, respirant una mica més tranquil.

Tothom al Bernabéu era conscient que la victòria era imprescindible. Zidane, evidentment, també. El rival era assequible, però els blancs venien escaldats, precisament, de dues ensopegades a casa contra equips de la zona baixa de la classificació, el Llevant i el Betis. Per això l’entrenador no va fer concessions a l’onze titular, encara que alguns jugadors com Casemiro i Nacho acumulessin targetes i correguessin el risc de perdre’s el partit de després de l’aturada, el derbi contra l’Atlètic de Madrid. El tècnic no va vacil·lar i va posar tota la carn a la graella en un onze en què l’única baixa per decisió tècnica era la de Luka Modric, a qui va donar descans. Els altres titulars, com Keylor Navas, Varane, Carvajal i Bale, no van poder jugar per lesió.

Al davant, el Madrid s’hi va trobar un rival amb l’aigua al coll en la classificació, en zona de descens i amb baixes a l’onze titular encara més sensibles. Un equip, el Las Palmas, que ja havia canviat d’entrenador a la setena jornada i que, quatre partits després, el seu recanvi, Pako Ayestarán, ja està a la corda fluixa. Resumint, un còctel ideal perquè els blancs sumessin els tres punts i agafessin un baló d’oxigen després de les derrotes als camps del Girona i del Tottenham.

El Las Palmas mai va ser rival per al Reial Madrid. El conjunt insular va ser tou i tímid, més enllà d’alguna arribada puntual com la de Vitolo, als deu minuts, amb un xut que va refusar Kiko Casilla. El Madrid estava còmode a la gespa. En part perquè s’ho prenia amb calma, en part perquè el rival tampoc l’inquietava gaire.

Benzema va estar a punt de marcar en la primera acció del partit, però el porter Raúl li va salvar l’u contra u. Després ho van provar Asensio, Cristiano Ronaldo -que buscava porteria a cada pilota que tocava, per difícil que fos-, Nacho i Marcelo. Fins que, al límit del descans, Casemiro, a la sortida d’un córner, va enviar un cop de cap creuat per estrenar el marcador. El Madrid, que havia anat de menys a més i havia sabut tenir paciència, trobava per fi el premi que buscava.

A la segona part no hi va haver més història i Marco Asensio -just després que el Las Palmas reclamés un penal- va sentenciar amb una canonada preciosa a l’escaire dret. Assegurats els punts, Zidane va poder reservar futbolistes pensant en el derbi al Wanda Metropolitano, al mateix temps que Isco ampliava l’avantatge. Els blancs van salvar el primer moment crític de la temporada. D’aquí quinze dies tindran un nou examen.