MOTOGP
Misc 26/06/2017

Magnífic, extravertit i immortal

Valentino Rossi, guanyador a Assen, acumula 20 anys de victòries al Mundial de motociclisme

i
Martí Molina
2 min
Magnífic, extravertit  i immortal

BarcelonaUn jove i encara desconegut Valentino Rossi aconseguia la seva primera victòria al Mundial de motociclisme a la República Txeca el 1996. Tenia 17 anys. Era a la categoria de 125cc, imposant-se després d’una lluita cos a cos contra el valencià Jorge Martínez Aspar, que gairebé li doblava l’edat (33). Aquell 18 d’agost, un “insolent” Rossi, com el va definir la premsa, aconseguia pujar per primer cop al graó més alt del podi. Diumenge, a Assen, ho tornava a fer: ara a la màxima categoria i convertit en el més veterà a guanyar una cursa de MotoGP, i amb una distància de 20 anys i 311 dies entre el primer i l’últim triomf, la més llarga de la història del campionat.

El triomf a Assen li va permetre reenganxar-se a la lluita pel Mundial. Seria la seva desena corona, la vuitena a la màxima categoria, i igualaria els vuit títols del mític Giacomo Agostini a 500cc. Ja va estar a un pas d’aconseguir-ho el 2015, però Jorge Lorenzo li va pispar la victòria en l’últim Gran Premi. Aquesta vegada té una nova oportunitat, tot i que no ho tindrà fàcil per la competència amb pilots com Andrea Dovizioso (Ducati), Maverick Viñales (Yamaha) i Marc Márquez (Honda). El mateix Agostini posseeix un altre rècord absolut, el de victòries en curses del Mundial: 122. Un registre que Rossi (115) també té a l’abast.

Però Rossi és molt més que un palmarès de luxe i una dilatada trajectòria esportiva. És la suma del què i del com. Dels triomfs i de l’espectacle. Vinculat al color groc i al número 46, Rossi va aconseguir desdramatitzar un esport que pecava de ser massa seriós. Va saber projectar una imatge esbojarrada als espectadors, empatitzar amb ells. Guanyar-se’ls. Va ser dels primers a omplir graderies senceres amb els aficionats del seu club de fans o a convertir les victòries en un xou particular. Per exemple, es va penjar un 1 gegant el 97 per celebrar el triomf a 125 cc. El 99, després de guanyar a 250 cc, es va vestir d’àngel. En més de vint anys de carrera també ha fet pujar un fan vestit de pollastre a la seva moto, s’ha disfressat de presoner o ha fet la volta d’honor amb una nina inflable, entre moltes excentricitats. Posades en escena que han tapat un caràcter extremadament fort i han endolcit les múltiples polèmiques amb altres pilots.

No hi ha cap dubte que és la imatge més mediàtica de MotoGP. I és per això que Dorna, l’empresa organitzadora del certamen, ja s’ha assegut a xerrar amb el campió de Tavullia perquè segueixi vinculat al Mundial quan pengi el casc. Tot i que per això últim no hi ha pressa. Als 38 anys sembla tenir corda per estona. Almenys fins al 2018, quan expira el seu contracte amb Yamaha. I amb exhibicions com la d’Holanda molts es pregunten si podria ampliar l’acord alguna temporada més.

“Després d’una victòria, el passat compta poc. Compta el present. Amb els anys he descobert la raó per la qual corro. És pel que experimento després d’una victòria, una alegria que em dura entre cinc i sis hores”, deia a Assen, somrient, un pilot que ja no corre pels diners sinó per divertir-se.

stats