Motor
Misc 10/11/2017

A MotoGP també hi ha guerra de banderes

Mentre la majoria de pilots celebren les victòries amb la bandera del seu club de fans, a Márquez se li qüestiona que no faci onejar l’espanyola si guanya el Mundial

i
Martí Molina
4 min
Marc Márquez celebrant un triomf amb la bandera del número 93, el seu dorsal i el logotip del seu club de fans.

Enviat especial a XestUn membre de l’equip de Marc Márquez es preguntava, abans de començar els entrenaments lliures a Xest: “¿De debò que si el Marc és campió del món per quarta vegada, el debat serà sobre la bandera que porti per celebrar el títol?” Desgraciadament per als interessos del pilot i de l’equip, sembla que serà així, i més després de dir que si acaba aconseguint el títol mundial no farà la hipotètica volta d’honor amb la bandera espanyola o amb la senyera, sinó amb la del número 93, la del seu club de fans. “És la bandera que representa la meva gent”, va dir el pilot.

Ni Márquez ni el seu entorn són aliens al procés polític que es viu a Catalunya. El pilot de Cervera, que reconeix que segueix el tema amb atenció, ha evitat pronunciar-se públicament i donar la seva opinió, encara que no tothom ha acceptat aquest silenci per part d’un dels pilots més mediàtics del Mundial. Les crítiques han plogut, comenten al seu entorn, des de totes les bandes. El tema és espinós i a cada declaració pública sembla que s’estigui caminant per un camp de mines. Per això va preferir evitar els comentaris i va optar, des de ja fa temps, per mantenir-se’n al marge. I si algú li pregunta per qui corre, esperant una resposta patriòtica, explica que ho fa pels seus aficionats. Ras i curt.

L’exemple de Valentino Rossi

En aquesta guerra de banderes, la decisió de Marc Márquez ha sigut salomònica: copiarà el que han fet altres pilots, com Valentino Rossi, nou vegades campió -set a la màxima categoria-, que habitualment celebra els triomfs amb la bandera del número 46, la del seu dorsal i la que identifica el seu club de fans. També el mallorquí Jorge Lorenzo ha optat per exhibir la seva bandera amb el 99 quan ha celebrat el triomf a les curses, si bé va passejar la bandera espanyola quan va proclamar-se campió del món.

La llista de pilots que han canviat la bandera del seu país per la del club de fans és extensa, i rarament hi ha hagut polèmica. En el cas de Rossi, un dels precursors en aquesta moda, no es tractava d’una decisió ideològica sinó que responia a criteris de màrqueting: d’aficionats en té per tot el món, no només al seu país natal.

Però les banderes nacionals o dels clubs de fans no han sigut les úniques que s’han mostrat als circuits en els moments de màxima alegria. Anys enrere, quan Rossi encara corria per a Honda, s’havia vist el de Tavullia onejant la bandera de la marca japonesa en alguna celebració. O fins i tot s’havia passejat la del patrocinador principal, com va fer Sito Pons quan va guanyar el Mundial de 250 cc el 1988, que va mostrar la bandera de la petrolera Campsa conjuntament amb l’espanyola durant la volta d’honor.

1995, un punt i a part

Però si hi ha un precedent que va marcar un abans i un després va ser el 1995, a Montmeló. Àlex Crivillé va guanyar la cursa de 500 cc (actualment, MotoGP) i va fer la volta d’honor amb la senyera. Al podi, van conviure al calaix més alt la bandera catalana i l’espanyola, i per megafonia van sonar Els segadors i l’himne espanyol. Uns fets que van provocar la indignació del president de la Reial Federació Espanyola de Motociclisme, Juan Álvarez, que ràpidament va formular una queixa a Dorna, l’empresa catalana que organitza el Mundial.

Els responsables del Circuit de Catalunya van justificar-se amb el que havia passat tres anys abans als Jocs Olímpics, quan s’havia utilitzat la fórmula del doble himne a les cerimònies. El cas és que, en l’altre podi català, el d’Emili Alzamora als 125 cc, només es va hissar la bandera espanyola. Des de llavors, no han tornat a conviure dues banderes en una cerimònia del podi en cap cursa del Mundial.

En ocasions posteriors s’havia vist Crivillé celebrant alguna victòria amb la bandera espanyola i a la part superior de l’asta una senyera de format més petit. Emili Alzamora també havia utilitzat aquesta solució en algun Gran Premi.

“Resulta que a Crivillé, per portar la senyera, li deien independentista. I si avui el Marc les porta totes dues, la catalana i l’espanyola, què li diran? Unionista?”, comenten des de l’entorn de Márquez per justificar que la decisió de portar el 93 és encertada. Quan el de Cervera va coronar-se com a campió del món de 125 cc (2010) i de Moto2 (2012), va fer la volta d’honor amb la bandera espanyola. I també quan va aixecar el primer títol a MotoGP, precisament a Xest, el 2013. Però les dues vegades següents que ha sigut campió, el 2014 i el 2016, el pilot ha optat per la del seu club de fans. “Soc un noi de decisions clares. Quan guanyo em ve de gust passejar la meva bandera, la del 93, la que identifica els meus aficionats, siguin de casa o no. Al final, corro per la meva afició”, explicava ell mateix en una entrevista a l’ARA.

Els patrocinadors

Els últims anys, i arran de la polèmica de les banderes, han sorgit els rumors sobre clàusules addicionals als contractes dels pilots per regular precisament l’ús de banderes en les celebracions. Un aspecte que preocupa especialment els patrocinadors, ja que es considera un tema sensible que pot fer que algun consumidor se senti incòmode.

Preguntat sobre el tema, veus autoritzades de l’equip Repsol Honda expliquen que, si bé no estan al cas de tots els contractes que pugui signar Marc Márquez, posen en dubte que existeixin aquestes condicions per escrit. En qualsevol cas, recalquen, la decisió de quina bandera portar o com celebrar una victòria recau únicament i exclusivament en el mateix pilot. I el pilot ja ha dit que portarà el 93. I punt.

stats