FÓRMULA 1
Misc 30/07/2017

No hi ha cap escut que sigui perfecte

La incorporació del ‘halo’ al 2018 obre un debat entre la seguretat i l’estètica

i
Martí Molina
2 min
01.El halo, instal·lat al Ferrari de Vettel el 2016 durant una sessió de proves. 02.Vettel ha provat aquest any el shield, finalment descartat.

BarcelonaLa decisió de la Fórmula 1 d’incorporar el sistema halo als monoplaces per al 2018 no ha estat exempta de polèmica. Alguns el defensen aferrissadament com el que és, un sistema per protegir la zona del casc -amb tres barres subjectades entre si sobre el cockpit -. D’altres, com l’expilot Niki Lauda, ho consideren un atemptat que “destrueix l’ADN” de la F1. Sigui com sigui, el halo ha sigut un dels temes de conversa a Hongria, on aquest cap de setmana es disputa l’onzena cursa de la temporada.

La Federació Internacional d’Automobilisme (FIA) l’ha imposat a partir del 2018 i l’Associació de Pilots (GPDA) ha beneït la decisió. “Donem suport a les mesures que facin de la F1 un esport més segur”, en deia el president, Alex Wurz. Era un sí tímid, perquè ell mateix reconeixia que “no és agradable estèticament”, però ho considerava l’únic remei possible. El halo ha sigut el sistema guanyador un cop descartats el shield (escut) proposat per Ferrari i una pantalla ideada per Red Bull.

“Ni és estètic ni és la millor solució, d’això n’estic segur. És una mesura de la qual ens penedirem”, insistia Lauda, que considera que la seguretat a la F1 és “excepcional” i que es podia seguir treballant i esperar fins al 2019 per implementar la mesura.

Malgrat l’opinió de Wurz, no tots els pilots veuen bé la mesura. Nico Hülkenberg coincideix amb Lauda i creu que “no fa falta protecció addicional”. Max Verstappen pensa que no cal perquè “amb el cotxe de seguretat virtual ha disminuït considerablement el risc” i Kevin Magnussen, el més contundent, opina que “el risc fa atractiva la competició” i diu, irònic: “Si volem una F1 segura, limitem la velocitat a 80 km/h”.

Els comentaris a favor venen de Sebastian Vettel -“Seríem rucs si no valoréssim la seguretat que ens donarà”-, Fernando Alonso -“No hi ha d’haver cap dubte, com no n’hi havia quan es van incorporar els cinturons de seguretat”- i Carlos Sainz -“És un sacrifici que hem de fer”-, entre molts altres pilots.

Els precedents

Els precedentsFa exactament vuit anys, a Hongria, Felipe Massa va tenir un accident tan estrany com imprevisible. L’aleshores pilot de Ferrari va rebre l’impacte al casc d’una peça metàl·lica que havia quedat a la pista. Massa només va necessitar cirurgia estètica perquè se li reconstruís la zona afectada, mentre donava gràcies que la molla en qüestió hagués tocat el lateral del casc i no la visera, menys resistent i que li hauria causat la mort.

En canvi, no va tenir tanta sort Jules Bianchi al Japó el 2013. El xoc contra una grua d’assistència li va provocar danys cerebrals irreparables -va morir un any després-. El 2012 María de Villota va impactar amb la rampa posterior d’un tràiler mentre estava fent proves en un aeròdrom: inicialment va perdre un ull i va morir un any després de les seqüeles. Més sort va tenir Fernando Alonso a Bèlgica, aquell any. L’asturià va salvar la vida de miracle perquè un monoplaça accidentat va passar-li a pocs centímetres del casc. La reflexió d’Alonso és de les més autoritzades. Agradi o no el halo : “No ens podem permetre perdre cap pilot més”.

stats