PER FAVOR, DEMANO

(No) tot és culpa del coronavirus

Fa vuit mesos que el coronavirus té la culpa de tot. És el responsable que l’equip només hagi sumat 11 punts en 8 jornades. Que la plantilla no estigui ben compensada. Que no hi hagi un duro a caixa. Que els jugadors estiguin barallats amb el club. Que no es pogués fer el vot de censura. Que no se sàpiga quan es podran celebrar les eleccions. Que el VAR es faci servir malament. Que els futbolistes s’equivoquin a la gespa. Que es lesionin. Que no marquin gols. Té la culpa de tot. I al Barça, més.

La pandèmia s’ha fet servir d’excusa per justificar-ho tot, fins al punt que, al Camp Nou, es parla del covid com quan es parlava dels àrbitres en l’època de Franco. Hem arribat a un punt en què ja no es fa autocrítica perquè tothom s’ha cregut la tesi que no s’hi pot fer res. I així passen els dies i aquell equip que fa quatre dies era el més ric i el més guapo i el que tenia més seguidors, resulta que és desè, que ja ha perdut contra el Reial Madrid i l’Atlètic de Madrid -¿que no hi ha coronavirus, allà?- i que gairebé ha dit adeu a la Lliga.

Perquè és ben sabut que el covid té la culpa del divorci entre el vestidor i una directiva que va fugir cames ajudeu-me. I també d’una planificació esportiva tan nefasta que no tens recanvis a la defensa ni jugadors amb gol. Koeman fa el que pot, Messi està ensopit, els que no juguen comencen a tirar merda i tot està en mans de quatre xavals que amb prou feines han fet 18 anys.

Els problemes s’ajunten i el Barça es troba en una situació institucional molt dèbil, sense ningú al volant, més enllà d’una gestora que està més pendent de fer política que de res més: tocar salaris, quadrar pressupostos, jugar amb la data electoral... Però és que ara no urgeixen gestions sinó solucions. Algú legitimat de totes totes per tenir mà al vestidor, mà amb els treballadors, mà amb els estaments federatius, mà amb els bancs.

Diuen que es votarà el 24 de gener, però, ves per on, la data és només una declaració d’intencions, ja que no hi ha res convocat. I van passant els dies. El club necessita urgentment un director d’orquestra. ¿Vull dir que tot això se solucionarà tenint un nou president? No, no tot. Però si la nova directiva té un full de ruta clar, podrà agafar el toro per les banyes i prendre decisions, posant tothom -o intentant-ho, almenys- a ratlla. Ara bé, si el nou president triga gaire a arribar, potser ja no quedarà ni club. Perquè tot això s’ensorra a marxes forçades. Per culpa del coronavirus, esclar.