Només li cal completar 30 voltes

Enviat especial a XestTrenta voltes, uns quaranta-cinc minuts de cursa. Això és el que li falta a Marc Márquez per ser campió del món de MotoGP. El pilot de Cervera, que a més sortirà des de la pole al Gran Premi de la Comunitat Valenciana, l’última prova de la temporada, ho té tot de cara per celebrar el seu quart títol en la màxima categoria. Els números així ho indiquen. En té prou acabant entre els onze primers. I això sempre que l’altre aspirant, Andrea Dovizioso, no guanyi la cursa, cosa que sembla més que difícil, ja que l’italià, amb problemes d’adaptació durant el cap de setmana, només va poder ser novè en els entrenaments.

Sembla, doncs, que només una catàstrofe pot apartar Márquez del títol. El cap de files de l’equip Repsol Honda ja tenia l’oportunitat de guanyar la competició en les dues últimes curses, però Dovi, amb un final de temporada excel·lent, va salvar els dos match balls. Aquest últim és el més complicat. La raó, els 21 punts que separen els dos pilots a la classificació. I és que si Dovi no pot pujar al graó més alt del podi, el campionat es quedarà a Catalunya independentment del que faci el seu rival.

Márquez passejava amb pas ferm pel pàdoc de Xest. No és una situació nova per a ell. Tot i tenir només 24 anys, està més que acostumat a la pressió de guanyar, a ser el centre de totes les mirades. El seu currículum és impressionant, amb cinc campionats mundials (un de 125cc, un de Moto2 i tres de MotoGP) i una ambició que no té límits. Ni tan sols es planteja treure la calculadora en un moment en què molts preferirien ser conservadors. “No va amb el meu estil”, insisteix una vegada i una altra.

Sense nervis

“Estaria nerviós si hagués quedat setè o vuitè i Dovi anés al davant. Però no ha sigut així. L’objectiu era situar-me a la primera fila i ho he aconseguit”, deia Márquez, que destacava dos punts més com a importants. L’un, les bones sensacions sobre la moto que ha tingut des de divendres. L’altre, i partint de la base que el temps serà estable -cosa que considera “molt important”-, la bona elecció del neumàtic, que triarà aquest matí. I encara un tercer punt, tan obvi com imprescindible: no caure. “Tinc bones sensacions, llàstima de les caigudes [divendres i ahir]. Però a la cursa el ritme no és el mateix que a la qualificació”, va dir.

L’altra mirada és la d’Andrea Dovizioso, un pilot veterà de 31 anys que ha fet amb Ducati la temporada de la seva vida. Curiosament, l’any que la factoria italiana havia fitxat Jorge Lorenzo perquè fos el cap de files de l’equip, resulta que els resultats han arribat gràcies al seu antic escuder. Dovi ha pujat vuit vegades al podi aquest 2017, sis de les quals com a guanyador. Márquez, per la seva banda, també ha guanyat sis proves, però, encara que ha caigut tres vegades en cursa -i Dovi només una-, la regularitat del de Cervera ha fet decantar la balança, ja que ha pujat al podi en onze ocasions.

Dovizioso sap que necessita alguna cosa més que un miracle: remuntar a la cursa i esperar que Márquez falli. L’italià és conscient que no depèn d’ell mateix, i ho reconeix quan valora les opcions de girar la truita: “Si abans de començar eren poques, ara les probabilitats són baixíssimes”. Al de Ducati el perjudica la falta de ritme a Xest, en un circuit que habitualment no li ha anat gaire bé. Des que corre a la màxima categoria només una vegada ha pogut pujar al podi, i va ser fa sis anys, quan pilotava una Honda: “És un traçat estret, on és fàcil sobrepassar els límits. No es tracta de tenir velocitat punta, sinó de tenir feeling amb la moto. I això és justament el que em falta”.

El pilot italià, però, mantenia el cap fred. Conscient que ho té tot perdut i que passi el que passi té el segon lloc del campionat assegurat, l’únic que pot fer és centrar-se en el seu treball: “Una cursa a trenta voltes és molt llarga. He de millorar i treballar per ser al podi. I després, esperar”. El fet de sortir al mig del grup -amb el risc de caiguda que això suposa- ho considerava un mal menor, sempre que pogués trobar al warm up les dècimes que li falten per ser competitiu. Si les aconsegueix, l’altre punt serà “l’estratègia”, que acabarà de decidir avui.

Un possible aliat seria Jorge Lorenzo, que, tot i la caiguda als entrenaments oficials, va acabar tercer. El mallorquí va demostrar que té ritme per aspirar a la victòria. Si finalment hi ha ordres d’equip i Lorenzo ha d’ajudar el seu company, una possible tàctica seria alentir el ritme de la cursa per afavorir que Dovizioso no es despengés del grup capdavanter. I, llavors, esperar el miracle. Márquez, però, no creu que pugui donar-se aquesta situació. “Aquesta tàctica serveix quan un té bon ritme, però no és el cas de Dovi, almenys de moment. Per tant, és difícil poder retenir un grup d’onze pilots a poca velocitat”.

Xest, que estarà ple fins a la bandera, amb 110.000 espectadors a la graderia, veurà qui es proclama nou campió del món. Les apostes es decanten perquè el títol viatgi a Cervera.