Barça
Misc 08/03/2019

Paco Jémez: “El joc del Barça és sempre reconeixible”

Entrevista a l'exentrenador del Rayo Vallecano

i
Martí Molina
4 min
“El joc del Barça és sempre reconeixible”

BarcelonaDels últims entrenadors que ha tingut el Rayo Vallecano, Paco Jémez (Las Palmas, 1970) és, sens dubte, el més mediàtic. Pels seus mètodes a la banqueta i per la seva idea futbolística. Actualment sense equip, a l’espera d’ofertes, Jémez atén la trucada de l’ARA per parlar del rival del Barça en el partit de dissabte al Camp Nou i valorar l’actualitat de la setmana, marcada per l’eliminació del Madrid a la Champions.

A la primera volta, el Barça va guanyar pels pèls. Com veu el partit d'aquest dissabte?

M’ho miro des del prisma del Rayo Vallecano i vaticino un partit complicat. Han canviat les dinàmiques. Aquest Barça està molt més tranquil. I el Rayo, tot el contrari, acumula moltes derrotes i no acaba de sortir del pou. Si penses en un partit per començar a remuntar, evidentment aquest no és el més indicat. Dit això, i tenint en compte que és al Camp Nou, el Rayo hi té molt a guanyar i poc a perdre. Amb molt d’esforç pot aconseguir un punt...

Potser aquest Barça, que ve de guanyar dos cops al Bernabéu i dimecres té partit de Champions, està una mica despistat.

Jo, aquesta temporada, no he vist un Barça despistat. Potser ha perdut algun punt, però per altres motius. És cert que dimecres tenen la tornada de Champions, que és una competició en què es voldran centrar després d’uns anys en què no arriben a la final, i creu que hi tenen un deute pendent. Ara bé, que això els pot relaxar? És una hipòtesi. En tot cas, és clar que el Rayo no pot venir a Barcelona pensant que el Barça no anirà per feina.

A Barcelona alguns parlen de triplet. Com ho veu?

Penso que en té guanyada una, per a mi, que és la Lliga. I és a la final de Copa, una competició que se li dona molt bé. A la Champions? És ben viu. Veurem què passa.

En canvi, el Madrid...

Som a principis de març i s’ha quedat sense cap competició. A vegades passa, que alguns equips tenen un any horrible i no rutllen. En el cas del Madrid és difícil, perquè té molt pressupost i grans jugadors, però pot passar-li. Ningú n’està exempt.

¿El va sorprendre que quedés eliminat contra l’Ajax?

Em va sorprendre el resultat. No m’imaginava aquest 1 a 4. Pensava que l’Ajax tindria opcions però que era molt difícil, perquè arrossegava un resultat dolent de l’anada. Penso que es van donar dos factors: d’entrada, un Ajax que va buscar el resultat i li va sortir tot; i també un Madrid obscur, pel resultat, que s’anava consumint a mesura que s’acabava el temps...

Una classificació basada en el joc col·lectiu de l’Ajax.

L’Ajax va fer un gran partit, va ser fidel al seu futbol. I també és cert que no es va trobar el millor Madrid. Però és evident que el premi no va ser només per un marcador, sinó també per algú que cuida la manera com fa les coses.

Vostè és un tècnic que sempre ha donat importància a l’estil, al joc d’atac.

Com a entrenador sempre s’han de tenir en compte els resultats, que són els que ens mantenen en el càrrec. Dit això, l’estètica és important, i també que els aficionats s’ho passin bé. Es tracta de comprometre’t amb una idea. Al futbol s’hi pot jugar de moltes maneres. Jo tinc aquesta, és la que m’agrada i la que defenso. Em vaig fer entrenador per això.

Al Barça, el debat de l’estil és permanent. I a vegades sembla que si no guanyes fent una exhibició tot és un desastre. Creu que en fem un gra massa?

Penso que us han acostumat molt bé... [Riu] Jo, els últims anys, des de Guardiola i passant per Tito, Tata, Luis Enrique i Valverde, penso que la idea del Barça sempre és molt reconeixible. De fet, està per sobre de l’entrenador que hi vagi, perquè és una idea de club, que vol inculcar-la als jugadors que forma al planter. Ara bé, cada entrenador té les seves peculiaritats i volen que es vegin aquestes diferències al camp.

Fa uns anys es va especular amb la possibilitat que fitxés pel Barça.

Ser entrenador del Barça és molt complicat i només és a l’abast dels millors. És veritat que durant una època de la meva carrera es va dir que podia ser-ne l’entrenador, però eren només rumors. No sé si amb bona o mala intenció, però només eren rumors.

Però entenc que li agradaria.

És una pregunta que, per experiència, sé que es pot interpretar malament. Que si em faria il·lusió? Doncs sí. Però no a Paco Jémez, sinó al 99,9% dels entrenadors. És una mica el que passa amb Mourinho quan li pregunten si li agradaria tornar al Madrid. Què hi ha de respondre? Doncs el mateix. Jo soc realista, em considero un tècnic modest, professional, a qui li agrada una manera de jugar i de fer les coses. I que a mesura que vas guanyant experiència pots aspirar a clubs de més nivell. Però fins a arribar a un club del nivell del Barça, o del Madrid, del Bayern, del City... el ventall és molt petit i has de fer molts mèrits.

El veurem entrenar aviat, allà on sigui?

Quan vaig acabar els quatre mesos de Mèxic vaig decidir agafar-me un petit descans. Sabia que corria el risc que estigués tota la temporada sense entrenar. M’ha sortit alguna cosa, d’altres països i categories, però no m’ha motivat. Potser d’aquí a final de curs algun equip vol canviar d’entrenador, i llavors ja es valoraria. Sempre dependrà del projecte. Ja ho veurem.

stats