23/12/2017

Quatre mesos i una setmana

2 min
Quatre mesos i una setmana

Ara fa una setmana, després de derrotar el Dépor, Ernesto Valverde deixava caure, gairebé com qui no vol la cosa, que tenia “bones sensacions” de cara al clàssic. Una setmana després, i a Madrid, el Txingurri va demostrar que no parlava per parlar. No parlava del resultat, sinó de l’equip. De la capacitat per jugar de tu a tu i de trobar recursos per batre un rival que a la Supercopa d’Espanya semblava a anys llum dels blaugranes. Ara ja no.

Han passat quatre mesos i una setmana d’aquell naufragi i el Barça ha canviat de dalt a baix. Tot gràcies a una feina diària i constant de l’equip i de l’entrenador. Valverde s’ha sobreposat a la baixa de Neymar i a un estiu surrealista en matèria de fitxatges. Ara l’equip té més recursos tàctics, és més sòlid en defensa, modifica aspectes al descans i utilitza tots els canvis possibles per corregir situacions durant el partit. La banqueta, fins i tot, sembla una mica més àmplia perquè s’han recuperat jugadors com Aleix Vidal, Alcácer, Vermaelen o André Gomes, que semblaven condemnats a l’ostracisme.

Els resultats donen la raó a l’entrenador i també al seu model de joc, criticat a vegades perquè era avorrit o poc elegant en comparació amb l’estil Barça, com si el model fos responsabilitat única del que mou els fils a la banqueta i no de l’estructura esportiva que construeix l’equip.

El que a l’estiu semblava una olla de grills ara és una bassa d’oli. Són els mateixos futbolistes els que destaquen el treball del seu míster. No parlen de tòpics de l’estil “tots a l’una” o “confiem en l’entrenador”. L’elogien i ho argumenten. Des de la capacitat de “llegir bé els partits” que va dir Suárez, fins a la sensació de “créixer i millorar com a equip” que destacava Iniesta. En resum, un entrenador natural, amb sentit comú i capacitat de gestió.

El més important en un vestidor com el del Barça és saber convèncer els futbolistes. L’època d’apel·lar a la virilitat masculina, al “som-hi, collons”, ja ha passat a millor vida. A Valverde li van donar el poder a l’estiu i acaba l’any amb el més important: l’autoritat. Una autoritat que li permet deixar a la banqueta Mascherano -el que a l’estiu va boicotejar un fitxatge- i apostar per Vermaelen al Bernabéu, o deixar Messi a la banqueta contra el Juventus, per posar alguns exemples.

I tot sense cridar gaire. Perquè als bons de debò no els cal aixecar la veu per imposar-se.

stats