L’APUNT DEL MUNDIAL

Què fem amb el 80% de Neymar?

La gran estrella del Brasil va tornar amb sobrepès de la lesió i no estarà en plena forma fins als vuitens de final del Mundial
MARTÍ MOLINA
MARTÍ MOLINA

Intervingut quirúrgicament al febrer d’una fractura al cinquè metatarsià del peu dret, i després de gairebé quatre mesos sense jugar, Neymar va arribar pels pèls al Mundial. Els metges del Brasil ja van dir que no estaria en plenitud de forma física fins a la ronda dels vuitens de final. Això és més del que estava previst inicialment, però és que Neymar és molt Neymar i la recuperació se la va prendre a la seva manera. Ha transcendit que quan va arribar a París els metges del PSG van detectar que tornava amb sobrepès, uns quatre o cinc quilos de més, fet que va provocar que la recuperació s’allargués dues setmanes addicionals. Quan es van encendre les alarmes, va prémer l’accelerador.

El seleccionador Tite ja va dir que “no estava al 100%”, però, tot i així, no va tenir dubtes a l’hora de situar-lo de titular en els dos primers partits de la canarinha a Rússia, contra Suïssa i Costa Rica, i fer-lo jugar els 90 minuts. I jugarà tots els minuts possibles en els pròxims enfrontaments al Mundial. Tenint-lo a l’equip, qui s’atreveix a reservar-lo?

Mentrestant, agafa aquesta primera fase, en la qual es calcula que està al 80% del seu potencial, amb l’objectiu d’agafar ritme i de demostrar, també, que no ha oblidat el noble art de jugar a futbol. En aquests dos primers partits ha evidenciat dues coses: que conserva tota la tècnica i que li falten partits.

Ja fa bastant que la selecció brasilera s’ha aferrat al seu jugador franquícia per recuperar un títol que no aixequen des del 2002. Per això la seva lesió es va tractar al Brasil com una qüestió d’estat que va deixar mig país en estat de xoc. Però, més enllà del lideratge de la canarinha, a Neymar també li ronda pel cap una idea que va més enllà del títol. El gran objectiu individual, la consagració com a millor jugador del planeta. O sigui, la Pilota d’Or.

Ser l’amo i senyor

Neymar va marxar del Barça, a part de per l’oferta multimilionària que venia de París, perquè necessitava estar en un ecosistema en què ell fos l’amo i senyor del vestidor. El futbolista de São Paulo havia estat convivint a l’ombra de Messi, i després es va veure allunyat del focus mediàtic al PSG per culpa d’una lliga que no té el mateix nivell competitiu i, també, per la lesió. Neymar sap millor que ningú que la seva candidatura passa per fer un paper excel·lent a la Copa del Món. Perquè si a Rússia li va bé és conscient que els mesos que ha sigut fora dels terrenys de joc no comptaran en una elecció en la qual, els anys de Mundial, qui s’endú el títol té mitja feina feta. En canvi, si no pot liderar un triomf del Brasil molt possiblement les mirades tornaran a centrar-se en Cristiano o Messi, o potser també en Griezmann o alguna de les estrelles de la competició.

El futbol va camí d’un canvi generacional inevitable. Lionel Messi farà 31 anys demà, i Cristiano Ronaldo ja en té 33. Això vol dir que pot ser l’últim Mundial en plenitud per als dos jugadors que han acaparat el protagonisme futbolístic de l’última dècada. En canvi, amb 26 anys, Neymar està al punt àlgid de la seva carrera. Dit d’una altra manera, no només és un dels grans favorits per aixecar la Copa en aquest Mundial de Rússia, sinó que també té moltes opcions de ser la punta de llança del Brasil en els tornejos que es disputaran el 2022 al Qatar i el 2026 als Estats Units, Mèxic i el Canadà.

Sempre, esclar, que no cometi el mateix pecat que va cometre en el seu moment Ronaldinho Gaucho. En el futbol sempre hi ha un punt d’atzar, però això últim és l’únic que depèn exclusivament d’ell.