“El Barça és un altaveu molt potent per captar participants”

Sandra Aguilar va prendre fa un any una decisió que li canviaria la vida. Nascuda a Barcelona el 1990, i educadora social de formació, havia estat treballant durant un any amb el projecte FutbolNet a la Mina, amb el grup dels petits. L’estiu passat, la Fundació del Barça va arribar a un acord amb la Fundació Stavros Niarchos i, com a conseqüència, li va proposar marxar a Atenes amb la seva parella, l’Àlex, per coordinar la posada en funcionament d’aquesta metodologia a la capital grega, en quatre escoles i dos camps de refugiats.

Com definiries el FutbolNet?

És una eina molt bona d’integració i cohesió social. És una metodologia en tres temps en què el futbol és només una part de l’activitat. En realitat no hi ha un partit en el sentit estricte, perquè variem les normes una mica. Es comença fent una rotllana i pactant unes regles per a l’activitat d’aquell dia, que es consensuen entre els participants, que poden ser nens o joves. Després, es fa l’activitat o el partit d’acord amb aquestes normes. I finalment ens tornem a reunir per fer-ne una avaluació.

La pilota és només una excusa.

Un partit de FutbolNet té tres característiques: d’entrada, que no hi ha àrbitre, i per això és important que ells posin les normes, tot i que nosaltres, evidentment, les supervisem. Després, que els equips siguin homogenis a nivell de nacionalitats i sexes. I, finalment, que tothom en surti empoderat.

Com és el teu dia a dia?

Al principi tot eren reunions amb les entitats que ens ajudaven a posar en marxa el FutbolNet a Atenes. No va ser fàcil, perquè després calia anar fent un seguiment periòdic. Com m’organitzo, ara mateix? Doncs normalment el matí el dedico a la coordinació al camp de refugiats i a les tardes vaig cada dia a una escola diferent. La tasca és de supervisió, d’assessorament... és a dir, de garantir que la metodologia es fa com toca. El més normal és que un equip educatiu que comença no tingui aquest bagatge. Soc aquí per oferir aquestes eines, coneixent els problemes, les dificultats i com actuar quan esclata un conflicte.

Costa resoldre els conflictes?

En això juguem amb una cosa a favor, que és que els nens i nenes tenen ganes de seguir amb el partit. Un de clàssic? Quan hi ha un gol i no es posen d’acord sobre si és vàlid o no. Podria ser un problema, tot i que nosaltres ens ho prenem com una oportunitat de parar el partit i que ells mateixos ho discuteixin. O bé trobar una solució intermèdia, com pot ser xutar un penal... Que ells mateixos escullin la solució. Al principi era difícil crear aquests espais de diàleg. Ara gairebé surten sols. En això hem notat una gran millora.

Esteu complint amb tots els objectius marcats?

S’avança, tot i que potser no tan ràpid com ens agradaria. La situació política és complexa. Això fa que, per exemple, en el tema d’integració, especialment dels refugiats que participen a les escoles, el número no sigui tan gran com ens agradaria. Es va avançant. A poc a poc, però avancem. De tota manera, cada vegada tenim més bagatge, i això també ens dona idees de cara a l’any vinent per desenvolupar millor el projecte i arribar als objectius que ens havíem marcat.

Què fareu?

Obrirem més línies de projectes, no només als camps de refugiats. L’ideal és treure els nens fora. No treballar només a les escoles, sinó utilitzar els espais públics, que n’hi ha molts. Seria fer l’activitat però d’una altra manera. Ho estem valorant per expandir i arribar on fins ara no s’ha pogut arribar. Entre altres coses, perquè coneixerem millor el terreny.

Aquest és un projecte de la Fundació del Barça. Quina importància té, estar apadrinat per la marca Barça?

En té moltíssima. Si no fos així, no tindria tant de ganxo. El Barça és un altaveu molt gran que ajuda a captar participants. Ves on vulguis, encara que sigui un camp de refugiats, i tothom sabrà alguna cosa del Barça. El coneixen i és un exemple. De cara a apuntar-s’hi, la gent vol formar-ne part. A més, en el moment que saben que fins i tot poden aconseguir roba del Barça... Un jersei, el xandall i l’equipació del primer equip. Això és un incentiu més.

I com l’aconsegueixen?

No el tenen d’entrada perquè sinó perdrien la necessitat d’esforçar-se. Se l’han de guanyar. Es genera un sistema de puntuació que fa que el dia que s’han superat, han millorat molt, han cooperat, han respectat les normes... en definitiva, els dies que han complert amb els objectius de la sessió, sumen punts. I per exemple, quan arriben als 10 tenen un jersei del Barça.

A nivell personal, el futur passa per seguir a Atenes?

A títol personal tenim ganes de continuar. Cada vegada entenem més les necessitats, sabem què hem de buscar i on. Per tant, seguirem un any més. Ara mateix ho tenim molt clar. I després, en funció de com vagi, ja prendrem la decisió que calgui. La idea és que l’any vinent ens podrem moure més, estar en més espais diferents. I això serà molt enriquidor. Però també estem a l’espera de veure com sortirà.