Les defenses passen a l’atac

Es pregunten com pot ser que Rosell i Besolí estiguin en presó preventiva i la Manada en llibertat

Els advocats de Sandro Rosell i dels altres acusats en l’operació Rimet arribaven a l’Audiència Nacional amb la lliçó ben apresa. Els últims dies havien dibuixat una estratègia conjunta per defensar els seus clients en aquest cas de presumpte cobrament de comissions il·lícites per la venda dels drets audiovisuals de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) i el posterior blanqueig d’aquest capital. Cadascú amb el seu llenguatge, van posar l’accent en tres punts: en dir que no es podien considerar il·lícits els negocis dels acusats amb la CBF i que l’Audiència Nacional no tenia competències per jutjar aquest cas i, finalment, en denunciar que la presó provisional era injustificable i vulnerava el seu dret a la defensa. El fiscal, que ja s’ho veia a venir, no va vacil·lar en elaborar una resposta per dir que hi havia motius més que suficients per tirar endavant aquest judici pel qual l’acusació pública demana 11 anys de presó i una multa de 59 milions d’euros a l’expresident blaugrana, i penes d’entre 6 i 10 anys i d’entre 40 i 55 milions d’euros als altres acusats, entre ells Joan Besolí, que, com Rosell, està en presó preventiva des de fa 21 mesos.

Després que el cas comencés a investigar-se el 2015 i que el maig del 2017 sortís a la llum amb les detencions dels acusats i els escorcolls als domicilis, ahir arribava el moment d’escoltar les diferents parts. En principi, la previsió era que també prengués la paraula Sandro Rosell, però un doble retard en la sessió –va començar 30 minuts més tard del compte i es va interrompre 30 minuts més per problemes de so– van fer que l’expresident hagués d’esperar un dia més a donar la seva versió dels fets.

El judici a Sandro Rosell, en deu claus

Encara que la defensa va demanar la nul·litat del judici i va posar sobre la taula el que, al seu entendre, són motius de pes per arxivar el cas, els advocats de Rosell i els altres acusats saben perfectament que el tribunal, presidit per Concepción Espejel, tirarà endavant amb el calendari previst i amb els mateixos components –tot i que els lletrats van qüestionar la seva imparcialitat i van demanar un canvi de magistrats–. En realitat, no es tractava de fer-los canviar d’opinió sinó d’aprofitar l’interès mediàtic que ha aixecat aquest cas per insistir en les seves tesis de defensa.

Potser el que no s’esperaven és que el fiscal, José Javier Polo, demostrés amb tanta clarividència que havia estudiat el cas punt per punt i rebatés sense pensar-s’ho gaire tots els arguments dels lletrats. Només va empatitzar amb Rosell i Besolí en el cas de la presó provisional, però va abonar-se a les tesis de la jutge Carmen Lamela –que havia dirigit la investigació– que era necessària perquè, malgrat tot, seguia havent-hi “risc de fuga”. Avui parlarà Rosell, però s’haurà de veure si respondrà a les preguntes del fiscal o només a les dels seus advocats, Pau Molins i Andrés Maluenda. L’estratègia és secreta, diuen, per no donar pistes. Després parlaran Joan Besolí, Josep Colomer (representats per Maluenda), Marta Pineda (José María Fuster Fabra), Sahe Ohannessian (Berta del Castillo) i Andrés Ramos (Ismael Oliver).

La primera sessió va ser un intercanvi de cops entre les parts. Però un dels punts més calents es va viure quan els advocats defensors van posar l’accent en la presó provisional de Rosell i Besolí, la més llarga de la història a l’Estat en un cas de delicte fiscal. Els lletrats van arribar a preguntar com podia ser que persones condemnades “per delictes bastant més greus” estiguin en llibertat provisional, i va mencionar explícitament el cas de violació de la Manada. A més, asseguraven que el judici podria estar “contaminat” pel fet que Rosell i Besolí portessin 21 mesos a la presó, i que això condicionava la decisió del tribunal perquè “seria estrany que es considerés innocent, o no culpable, algú que fa gairebé dos anys que està en presó preventiva”.

Els advocats van insistir, a més, que “no es pot parlar de corrupció entre particulars” en el cas de la CBF perquè al Brasil no hi ha aquest delicte. Ni tampoc a Andorra, on va acabar cobrant els diners. A més, insistien que la CBF “no se sent perjudicada” per la venda dels drets audiovisuals. En aquest aspecte, els lletrats també van demanar que s’invalidés la declaració de Romário com a testimoni de l’acusació, perquè es va fer en fase d’instrucció sense que la defensa pogués interrogar-lo.

I respecte a la competència de l’Audiència Nacional per jutjar el cas, justificaven que hi havia dues operacions comeses a l’estranger i una –la venda de l’empresa BSM– que s’hauria de jutjar a Barcelona, per la qual cosa van demanar que l’Audiència arxivés el cas i derivés la venda de BSM als tribunals de Barcelona. Però, si no hi ha una sorpresa majúscula, el tribunal denegarà les peticions i seguirà endavant amb un judici que s’allargarà fins a finals de març.