Misc 28/03/2018

De candidates a dubtoses, i viceversa

L’aturada de seleccions confirma el canvi de tendència de cara al Mundial: el Brasil i Espanya passen a ser favorites en detriment d’Alemanya i l’Argentina

i
Martí Molina
5 min
Coutinho celebrant amb Dani Alves el gol amb el Brasil en el partit contra Rússia.

BarcelonaÉs innegable que en el món del futbol la relació espai-temps no és ben bé la mateixa que en els altres aspectes de la vida quotidiana. Quatre anys, el cicle d’un Mundial, són una eternitat. Donen perquè un equip passi de ser campió i gran favorit a dubtós. I al revés: de gran derrotat a màxim candidat per al següent títol en joc. I si no, que els ho preguntin a les seleccions del Brasil i d’Espanya, que arribaran a la cita de Rússia amb la moral pels núvols després de les actuacions respectives en la fase de classificació i havent confirmat les bones sensacions en els amistosos d’aquesta setmana. O als combinats d’Alemanya i de l’Argentina, finalistes a l’últim torneig i que semblen haver perdut aquell potencial que les feia inabastables, especialment en el cas de l’ albiceleste, que va haver de patir fins a l’últim segon per aconseguir el bitllet per al Mundial i que, dimarts, va encaixar un sorprenent i dolorós 6-1 al Wanda Metropolitano.

És cert que el futbol no és una ciència exacta i que d’aquí a l’estiu poden canviar moltes coses. Sobretot en el cas de l’Argentina, que encara està en fase de construcció -fa menys d’un any que Sampaoli n’és l’entrenador- i que jugava sense la seva gran estrella, Leo Messi. Però després de la penúltima prova sembla clar que el pròxim Mundial no tindrà el mateix aspecte que el d’ara fa quatre anys al Brasil.

Espanya hi torna a creure

Creu que el 6-1 contra l’Argentina és un aval per tornar a ser campiona

Julen Lopetegui ha aprovat amb nota en els seus dos primers anys com a seleccionador espanyol. Es va encarregar d’agafar el relleu de Vicente del Bosque i havia de recompondre una selecció que havia perdut peces històriques com Iker Casillas, Xavi Hernández, Carles Puyol o David Villa. El tècnic ha sabut dotar l’equip de sabia nova i, mantenint algunes peces com Ramos, Piqué, Iniesta i Busquets, ha donat galons a jugadors com Isco, Koke i Thiago, a qui ja va dirigir a la sub-21.

Espanya va marxar del Mundial del Brasil del 2014 per la porta del darrere i va passar sense pena ni glòria per l’Eurocopa de França 2016. Amb el canvi d’entrenador i els retocs de Lopetegui sembla que ha recuperat el camí que va dur-la a l’èxit i ja és entre les favorites, segons les cases d’apostes. Amb el nou seleccionador, la roja va superar sense problemes la fase de classificació -quedant per davant d’una Itàlia que al final no va aconseguir el bitllet a la repesca- i mantenint-se invicte, tant en partits oficials com amistosos: 13 victòries i cinc empats, amb 59 gols a favor (3,2 per partit) i 12 en contra (0,6).

El Brasil més letal

Humiliada el 2014, encara el Mundial com a principal favorita

Diuen les cases d’apostes que el Brasil és la gran favorita per al títol, i amb bastanta diferència. La canarinha n’ha tingut prou amb quatre anys per regenerar-se de principi a fi i plantar-se a Rússia com l’equip més temible. Com a avals, la fase de classificació, que va superar amb molta superioritat, i el rendiment en els partits contra els grans rivals com Alemanya, a qui va superar dimarts (0-1). Un triomf que, tot i ser per la mínima i contra un rival amb algunes absències destacades, servia per tancar la ferida oberta quan la mannschaft la va humiliar a l’estadi Mineirão, en les semifinals del Mundial del 2014 (7-1).

No només ha passat el temps; també s’han mogut coses, al Brasil. El seleccionador Scolari va fer les maletes cap a la Xina, per on també volten alguns futbolistes com Hulk o Oscar. Ara a la banqueta hi ha Tite i, a l’espera que Neymar es recuperi de la lesió al peu, ha donat galons a homes com Coutinho i Gabriel Jesús, ha reforçat el mig del camp amb el múscul de Casemiro, Fernandinho i Paulinho i ha tancat la porteria amb l’arribada d’Alisson, porter del Roma, un dels millors al futbol Europeu aquesta temporada. En resum, noms propis de garantia i joc col·lectiu per a un pentacampió que no tolera el fracàs.

L’Argentina és un sol home

L’absència de Messi contra Espanya va deixar despullada l’ albiceleste

Humiliant, dolorosa o alarmant són alguns dels qualificatius que va utilitzar la premsa argentina per valorar la derrota contra Espanya (6-1). L’equip jugava sense Messi, com també havia fet contra Itàlia, on sí que va guanyar. Però el combinat transalpí no jugarà el Mundial. En canvi, contra una de les favorites, l’ albiceleste es va desfer com el sucre en el cafè, ratllant el ridícul, demostrant que, contra els grans, el rendiment de l’equip cau en picat si no juga l’astre blaugrana.

L’Argentina va ser subcampiona a l’últim Mundial i va caure als penals en les últimes dues edicions de la Copa Amèrica. Després, s’ha anat desfent fins a patir com mai per aconseguir el bitllet per a la cita mundialista. Sampaoli necessita temps per millorar el joc de l’equip, però ho ha de fer de pressa. Fa un any, quan va arribar, va dir que la seva feina era buscar “l’equip de Messi”. Ara només té un parell de mesos per trobar els jugadors ideals per acompanyar el davanter blaugrana, que amb 30 anys disputarà a Rússia el seu últim Mundial en plenitud.

L’incògnita d’Alemanya

La mannschaft va trencar dimarts una ratxa de 22 partits invicta

La selecció d’Alemanya, amb quatre títols al sarró, és de les que pot presumir de ser sempre favorita en un Mundial. I més aquesta, que conserva des de fa anys una estabilitat tant a la banqueta, amb Joachim Löw, com a la columna vertebral de l’equip. Però el dubte consisteix a saber fins a quin punt podrà ser competitiva en aquesta cita en concret.

Els dos partits d’aquesta aturada no han acabat de deixar un bon regust de boca a la mannschaft, que ha trencat la ratxa d’imbatibilitat que l’acompanyava des del 2016. Però sobretot perquè no ha pogut imposar-se contra dues de les candidates: Espanya (1-1) i el Brasil (0-1). L’únic asterisc en la derrota del dimarts és que no jugava cap dels porters habituals -ni Ter Stegen ni Neuer- i que Löw havia donat descans a alguns titulars com Müller i Özil.

Les alternatives

França manté les opcions mentre Portugal genera dubtes

Més enllà dels favorits, hi ha un grup de seleccions que són candidates a fer un bon paper en el Mundial i que, en funció dels aparellaments, poden somiar amb la victòria. És el cas de França, tot i l’actuació irregular tant en la classificació com en els últims amistosos, en què, per exemple, va cedir contra Colòmbia. L’equip, però, s’aferra a l’olfacte golejador de Griezmann i Mbappé per rescabalar-se de l’Eurocopa del 2016, on era amfitrió i va caure a mans de Portugal.

Precisament, l’equip lusità també està sent irregular, com va demostrar amb la derrota per 3-0 contra Holanda. Ja va patir per classificar-se i ara troba a faltar els gols de Cristiano Ronaldo, amb la pólvora mullada en aquesta aturada de seleccions.

D’altra banda, Anglaterra es manté en línia ascendent, igual que Bèlgica i Croàcia, igual que alguns equips sud-americans com l’Uruguai. En canvi, qui no hi ha manera que aixequi el cap és Rússia, que ja s’ha resignat a fer només un bon paper com a amfitriona.

stats