Els colors blau i grana provenen d’un equip anglès de rugbi

BarcelonaHan hagut de passar 117 anys perquè el Barça expliqui, de manera oficial, el motiu pel qual vesteix una samarreta dels colors blau i grana. I els orígens, contràriament al que s’havia especulat, no es remunten a Suïssa -la nacionalitat del fundador, Joan Gamper- sinó a Anglaterra. I més concretament a l’equip de rugbi de l’escola Merchant Taylors de Crosby (Liverpool), on van estudiar els germans Frederick Arthur i Ernest Witty, dues de les persones que van participar en la fundació del Barça, el 1899, i que van ser jugadors del club.

L’origen dels colors havia provocat tot tipus d’especulacions. Algunes de totalment falses, com que pertanyien al cantó suís on va néixer Gamper; i d’altres de menys probables, com per exemple que eren els colors del Basilea -un club on va jugar Gamper, tot i que hi va disputar molt pocs partits, en comparació amb els que havia jugat amb l’Excelsior o el Zuric-, o que se li va acudir a un dels membres presents a la reunió fundacional perquè tenia un llapis de dues puntes, una de blava i una de vermella, com els que feien servir antigament els comptables.

La història real, i que des d’ahir té validesa, és que eren els colors d’un club escolar de rugbi anglès. “No existeix la certesa absoluta, però el Barça dóna per bona aquesta tesi”, expliquen els historiadors Carles Santacana i Manuel Tomás, encarregats d’elaborar la versió que ha validat el club i que es va publicar a través de la seva web.

Tot plegat, doncs, es remunta al 13 de desembre del 1899, en la segona reunió de socis del Barça. Si bé “no se sap la indumentària del primer partit”, sí que és segur que a partir d’aquella trobada el club va passar a tenir colors oficials -tot i que, inicialment, els pantalons eren de color blanc-. “A la reunió els germans Witty devien proposar els colors del seu equip escolar, i a Gamper, que era l’alma mater de l’entitat, devia semblar-li bé, perquè ja els havia dut amb el Basilea el 1896, tot i que en aquell equip hi va jugar molt poc”, escriuen Santacana i Tomás.

Una fotografia i el testimoni oral

La prova d’aquest fet és doble: una fotografia de l’equip de rugbi del Merchant Taylors, on es veuen les ratlles vermelles i blaves, i la confirmació de l’escola anglesa que aquell era l’uniforme quan els germans Witty hi van jugar, així com l’explicació que ells mateixos havien fet als seus descendents. “El meu pare sempre em va transmetre el que li va explicar el meu avi -comenta Michael Witty, nét de Frederick Arthur-. I jo mateix, de jove, havia arribat a parlar amb l’avi d’aquest tema i ell em va confirmar la validesa d’aquesta teoria de la Merchant Taylors, però com que era un home molt modest no hi donava importància”. Finalment van decidir compartir-ho amb el Barça. “És convenient que fem oficial l’autenticitat d’aquest fet, perquè així evitarem que qualsevol es pugui inventar les teories més peregrines”, afegia el nét del fundador, Manel Gamper. Els dos néts es van reunir, primer, amb el centre de documentació del Barça i posteriorment van trobar-se amb el president, Josep Maria Bartomeu. Un cop validats els documents i acreditades les versions, el club va donar llum verda a la versió oficial dels colors.

No ha sigut, però, una feina fàcil. El motiu és l’escassa documentació que ha arribat als nostres dies. De fet, als llibres i relats de l’època el tema es despatxa amb brevetat, i únicament s’explica que s’havien escollit els colors blau i grana però sense detallar-ne els motius. “Al capdavall, a falta de documentació escrita, el testimoni oral sembla clau. Així doncs, la versió proposada per aquestes famílies vinculades a la fundació del Barça es presenta a hores d’ara com la més versemblant i és la que compta amb el suport del club”, rematen Carles Santacana i Manuel Tomás.