L’equip menys irregular en una primera volta com les d’abans

BarcelonaFa escassament una temporada era gairebé impensable que un campió d’hivern pogués estar quatre jornades consecutives sense guanyar, o que hagués encaixat dinou gols en els primers tretze enfrontaments del campionat. Però el Barça, malgrat això, s’ha proclamat campió d’hivern i és el principal favorit per endur-se el títol. I més si encara els partits amb la solvència de les últimes jornades.

Perquè aquesta Lliga no té gaire res a veure amb les de les últimes temporades, en què per ser campió calia fallar poquíssim. Aquest cop hi ha més marge. El Barça ha fallat i ha perdut punts que en anys anteriors serien molt difícils de recuperar, sobretot en una setmana negra de setembre en què va empatar contra el Girona (2-2), va caure a Butarque contra el Leganés (2-1) i va perdre dos punts més al Camp Nou amb l’Athletic Club (2-2). Però passa que els rivals encara n’han perdut més. Per exemple el Reial Madrid, que és quart a deu punts dels blaugranes.

Això ha situat el conjunt blaugrana líder al final de la primera volta, cosa que significa el títol honorífic de campió d’hivern, amb tres punts d’avantatge respecte del segon, l’Atlètic de Madrid, i encaminat a guanyar la que seria la vuitena Lliga en onze temporades. Ara bé, amb una projecció de 86 punts, la pitjor xifra -si es compleix l’estadística- dels últims deu anys. De fet, en les nou temporades anteriors el campió n’havia sumat 90 o més.

Entre els noms propis destaca un any més el de Leo Messi. L’argentí arribava diumenge a la xifra rodona dels 400 gols a la Lliga, als qual cal sumar-hi 159 assistències. Només aquesta temporada el davanter estrella del Barça suma 17 gols i és el màxim anotador del club i del campionat, amb un gol per enfrontament de mitjana, i és que Messi va perdre’s dos partits per la lesió que va tenir al braç en el duel contra el Sevilla. Això sí, quan ja havia encarrilat el triomf del seu equip amb les dues primeres dianes d’un matx que va acabar amb victòria culer per 4 a 2.

Messi encapçala el Pitxitxi amb 17 gols -un dels quals de penal- i el segueix Luis Suárez, amb 14, tres dels quals des dels onze metres, i això que l’uruguaià va començar el curs amb dubtes perquè a la jornada vuit tan sols havia vist porteria tres vegades.

Messi i Suárez han marcat 31 gols, més de la meitat dels que ha fet el Barça en aquest primer tram de la Lliga, on és, de llarg, el màxim golejador del campionat, amb 53 dianes. Els rivals que s’hi acosten més són el Sevilla i el Celta, amb 31, just els mateixos que els que han marcat l’argentí i l’uruguaià sols. La projecció és de 106 gols blaugranes a final de temporada, tot i que aquesta dada és difícil que es compleixi a la segona volta perquè s’haurien de repetir resultats com el 8-2 a l’Osca o les manetes contra el Reial Madrid (5-1) i el Llevant (0-5).

En canvi, qui no obtindrà el trofeu Zamora al porter menys golejat és Marc-André ter Stegen. El futbolista alemany no va poder tancar la porteria en el primer tram de la temporada i va veure com a la jornada 13 ja havia rebut 19 gols, poc acompanyat per una defensa que ha patit una plaga de lesions. L’equip, però, va saber corregir la situació i Ter Stegen només ha encaixat dos gols en els sis partits següents.

Els problemes a la línia defensiva començaven amb Umtiti, amb una lesió crònica al genoll que no s’acabava de curar i que l’ha forçat a seguir un tractament conservador. Com també va patir lesions Thomas Vermaelen, l’última de les quals el té sense jugar des de mitjans de desembre.

El club va haver de reaccionar i ho va fer amb la incorporació de Murillo, un central colombià que no tenia minuts a València i que ha arribat en condició de cedit. Mentrestant, uns mesos abans havia arribat Clément Lenglet, fitxat del Sevilla, i que s’ha erigit com un central titular de garanties per aspirar a tots els títols. Ell i Arthur Melo han sigut els dos grans encerts de la secretaria tècnica.

I a la banqueta, un Ernesto Valverde que ha de decidir les pròximes setmanes si continua una temporada més o si decideix fer les maletes. Qüestionat per una part de l’afició pel joc de l’equip, el Txingurri també ha hagut d’apagar algun incendi al vestidor, com les indisciplines de Dembélé, l’estancament de Coutinho i les sortides de to d’Arturo Vidal. Uns casos que, a la seva manera, per ara ha pogut corregir.