17/03/2019

L’hora de posar tots els ous a la cistella de la Champions

2 min

PeriodistaEl Barça de Valverde pot agradar més o menys, però ha demostrat que és un equip que cada vegada competeix millor. Juga bé. Molt bé. Una altra cosa és si juga d’una manera més atractiva o menys. El cas és que l’equip ha après dels errors i, després d’un inici de temporada amb dubtes (els dubtes de quasi sempre), s’ha plantat a la final de la Copa i als quarts de la Champions i és líder de la Lliga amb 10 punts de marge quan falten 10 jornades.

Fa cosa d’un parell de mesos, durant les enquestes de l’Observatori Blaugrana, un nombre notable de socis van posar l’accent en la necessitat -o el desig- de guanyar la Champions com a primera prioritat de la temporada. És el mateix sentiment que tenia el vestidor, cansat que, després de guanyar Lligues i Copes, els mèrits quedessin minvats perquè el Madrid havia guanyat tres Copes d’Europa consecutives.

Després de golejar al camp del Betis (1-4), l’escenari que se li planteja al Barça és immillorable. Perquè, amb la Lliga al sac -és al sac, no fotem!-, ara es poden posar tots els ous a la cistella de la Champions. Després ja veurem si l’orelluda cau o no, però penso que ha arribat l’hora de començar a gestionar la plantilla des del punt de vista mèdic. De fer cas a l’Excel que diu quan toca descansar i quan toca jugar. I, sobretot, de no córrer ni el més mínim risc. Com a molt, algun contra l’Atlètic de Madrid, perquè guanyar els matalassers al Camp Nou és la cirereta del campionat. Però, per als altres partits, res de res. El mínim imprescindible per guanyar o puntuar, i llestos.

Valverde, això sí, haurà de moure peça. La gran incògnita de les rotacions és si l’entrenador confiarà o no en els futbolistes que no entren en el seu esquema original. És el cas dels reforços d’hivern, Murillo i Prince. O de Malcom. Jugadors que, a priori, haurien de tenir una mica més de protagonisme en aquests partits en què hi haurà més marge d’error. També és una bona oportunitat per a Vermaelen, Umtiti i Aleñá. I per a Coutinho.

Si finalment hi ha una bona gestió del vestidor, el Barça faria bé de no caure en provocacions innecessàries per tornar a posar els millors. Perquè segurament n’hi haurà al derbi -un derbi sempre té picant-, i en vindran de Madrid dient que amb tantes rotacions s’adultera la competició. O més excuses de mal pagador.

D’alguna manera, el Barça ha de fer el que ha fet el Madrid els últims anys -excepte el de la Lliga de Zidane-, que és oblidar-se precisament del torneig de la regularitat i centrar-se en la Champions. La diferència és que el Barça va camí de guanyar la vuitena Lliga en onze anys, que aviat és dit.

stats