Els jugadors també tenen dret al permís de paternitat
Periodista“Has tingut mai un fill? No? Doncs quan en tinguis un ho entendràs. Ni títols ni res. Ser pare és més important que el bàsquet!” Aquesta frase que va dir fa un any Saras Jasikevicius a un periodista encara ressona a la sala de premsa del Zalgiris. I tot perquè havia donat permís al brasiler Augusto Lima, que acabava de ser pare i es perdia un partit de semifinals de la lliga lituana davant la incredulitat d’alguns mitjans de comunicació.
Ahir li va tocar a Leo Messi. No el rebre, sinó ser pare. L’argentí va veure de matinada com naixia el seu tercer fill, el Ciro, i va demanar permís per no haver de viatjar a Màlaga. El club no hi va posar cap pega. I l’entorn tampoc, fins i tot abans que el Barça guanyés amb una mà a la galta. Com ha de ser.
El que passa és que el cas de Messi és anecdòtic en l’esport d’elit. Perquè això d’agafar la baixa per paternitat continua sent poc habitual, sigui al futbol, al bàsquet o a qualsevol altre esport professional de gran repercussió mediàtica. De fet, fa uns anys el mateix Messi va anar a treballar quan va néixer el seu primer fill, el Thiago. Com també ho va fer Gerard Piqué quan va néixer el Milan, per citar un altre nom mediàtic. L’única petita diferència és que no van néixer en dia de partit, sinó el dia anterior.
A vegades, com li va tocar defensar a Jasikevicius en el seu dia, es confon amb molta facilitat la professionalitat amb la condició humana. En uns esports en què es mouen tants milions i que arriben a tanta gent és normal que els aficionats exigeixin als jugadors que siguin professionals. O sigui, que s’hi esforcin, que siguin disciplinats, que compleixin amb les dietes... Però ningú els pot demanar que deixin de ser persones, per més que un es digui Leo Messi i que li ploguin els diners fins i tot mentre dorm.
Perquè si resulta que el Ciro hagués nascut el dia de la final de la Champions, Messi també hauria tingut dret a demanar-se festa, oi?
