CICLISME
Misc 23/07/2017

Per la memòria dels que van lluitar contra el feixisme

De Londres a Barcelona en bicicleta per l’aniversari de l’Olimpíada Popular

i
Martí Molina
3 min
Per la memòria dels que van lluitar contra el feixisme

ViladecavallsQuè podia moure una desena de ciclistes britànics i una noia catalana a desplaçar-se de Londres a Barcelona en ple juliol, a quasi 40 graus, en una ruta de 17 dies consecutius i 1.600 quilòmetres totals? I com és que tiraven endavant malgrat superar -quasi tots- els 65 anys, que un dels membres tingués amputat un peu, un altre tingués una pròtesi al maluc i d’altres patissin artrosi? La resposta es troba en la relació entre el seu club ciclista, el National Clarion 1895, l’Olimpíada Popular de Barcelona del 1936 i la Guerra Civil Espanyola.

“Per què ho fem? Perquè val la pena recordar aquells membres que van morir lluitant contra el feixisme”, respon el Charles abans de resumir una història que comença molt abans del conflicte bèl·lic espanyol. Concretament, el 1891, quan es va fundar The Clarion, una revista d’ideologia socialista que es distribuïa entre les classes populars en bicicleta, un vehicle que aleshores es considerava una eina revolucionària per estendre les seves idees.

El cas és que uns anys més tard, el 1895, es fundaria el club ciclista -després vindrien altres esports-, i el 1936 participarien a l’Olimpíada Popular organitzada com a protesta per l’ús propagandístic que feia Hitler dels Jocs Olímpics de Berlín. Amb l’esclat de la Guerra Civil -just el dia abans d’una prova que s’acabaria suspenent-, alguns dels Clarion van decidir quedar-se per lluitar contra els sublevats. No serien els únics. El desembre del 36, una desena de membres més es van afegir a les Brigades Internacionals -quatre d’ells van morir-. I el 1938, poc després de l’arribada a la Gran Bretanya de 4.000 nens bascos que fugien dels bombardejos de Gernika, dos membres més van començar un viatge en bici des d’Escòcia per recaptar fons. Van aconseguir 450 lliures -25.000 euros actuals-, que van lliurar a les autoritats republicanes en arribar a Barcelona. “Van decidir anar a un país que no coneixien, on es parlava un idioma que no entenien, per ajudar unes persones que no coneixien. Van travessar tot Europa per lluitar per uns ideals. Aquest és el nostre homenatge”.

El Charles recorda la història des de Viladecavalls. Parla mentre la resta de membres fan que sí amb el cap. Són a casa de l’Anna, una amant de la bicicleta que va conèixer els Clarion ara fa nou anys, quan treballava precisament en un tema de les Brigades Internacionals. “Em vaig assabentar que feien el viatge de Glasgow a Barcelona i vaig afegir-m’hi”. I és que, amb aquest, ja són tres els viatges amb inici a la Gran Bretanya i final a Barcelona. El primer, el 2008 -pel 70è aniversari dels dos nois que van recaptar fons-, i els altres dos el 2013 i aquest 2017, pel 81è aniversari de la fallida Olimpíada Popular.

Els Clarion tenen uns 2.000 membres i el grup ciclista compta amb 23 subseccions. Ells, però, formen part del National Clarion 1895, una escissió formada fa una dècada. “Per ser membre del Clarion no fa falta ser d’esquerres ni socialista. Nosaltres vam voler tornar als orígens. Alguns diuen que estem massa polititzats, però hi ha qui ens diu que encara ho estem massa poc”, expliquen. Ells són entre 60 i 70, encara que només una desena van poder fer el viatge. Més enllà del tema físic, el principal escull era poder-se agafar els 17 dies lliures que durava el trajecte.

Llueixen el mallot amb orgull, amb la bandera republicana, el lema “No passaran” i la capçalera del setmanari -amb trompeta inclosa-. Insisteixen en el tribut als que van morir defensant els seus ideals i parlen amb preocupació de la política actual. Cada primer dissabte de juliol fan un acte al memorial de les Brigades Internacionals i celebren que en els últims vint anys s’hagin doblat els monuments contra el feixisme. “Cal recordar els seus mals, si no sempre es fa present”. També parlen de la immigració, diuen que “els desconeguts d’avui seran els amics de demà”, i, reflexionant sobre els Jocs Olímpics, lamenten que no respectin l’esperit d’aquella Olimpíada Popular fallida: “Avui només compten els resultats i que els estats presumeixin de medalles. I els valors de l’esport han d’anar molt més enllà”.

Asseguren que el viatge va anar “de meravella”, que tenien una furgoneta d’assistència però que no la van haver de necessitar i que van tancar la ruta “amb només sis punxades”. Tot i que això, per a ells, tampoc és el més destacat. En parlen com un repte personal, un exemple d’esport: si un va lent, els altres l’esperen; i si algú té un problema, els altres l’ajuden. I al final del dia, una bona dutxa i a celebrar-ho amb una cervesa ben fresca. “Què més es pot demanar?”

stats