RUGBI
Misc 30/04/2017

El negoci es menja l’esperit del rugbi

La Santboiana lluitarà contra tots els elements a Valladolid per intentar guanyar la Copa

i
Martí Molina
3 min
El negoci es menja l’esperit del rugbi

BarcelonaL’esperit noble i el fair play que habitualment ha caracteritzat el rugbi se n’han anat en orris a la prèvia de la final de la Copa del Rei que disputen el Silverstorm El Salvador i la Santboiana al Nuevo Zorrilla de Valladolid (12.30 h, Esport3). La voluntat de fer negoci amb les entrades i la polèmica sobre el no compliment de sancions per part de l’equip castellà ha precedit un partit en què els del Baix Llobregat hauran de lluitar contra tots els elements per intentar aconseguir un títol que no aixequen des del canvi de segle.

La primera dificultat serà disputar la final en territori no neutral. La decisió d’escollir la seu correspon a la Federació Espanyola (FER), enlluernada el 2016 quan els finalistes van omplir l’estadi de futbol de Valladolid. El cas és que aquella final la jugaven els dos equips locals, El Salvador -que va guanyar- i el VRAC, que van omplir les graderies amb 26.000 espectadors. Allò obria una possibilitat de negoci per a l’ens federatiu, ja que es queda un percentatge de la taquilla. L’altre percentatge és per als organitzadors, que són de forma conjunta els dos equips de Valladolid.

La Federació no va dubtar a tornar a escollir el camp de Valladolid, i fins i tot va negociar perquè un dels patrocinadors de la FER -la marca de cerveses Heineken- pogués ser present en un estadi municipal on el patrocinador és de la competència -Mahou-. De res van servir les protestes d’una Santboiana que reclamava jugar en terreny neutral. Els del Baix Llobregat havien presentat com a seus alternatives Logronyo i Torrelavega. “Hem perdut la primera part als despatxos”, lamentava Miquel Martínez, president del club degà del rugbi a l’Estat. “Per a nosaltres és un hàndicap. Ells ja hi han jugat, nosaltres no; ells seran a la seva ciutat, nosaltres haurem de viatjar; ells dormiran a casa seva i nosaltres en un hotel”, afegia. L’únic consol per a la Santboiana són els 1.000 aficionats que s’han desplaçat cap a Valladolid. “Estem enrabiats perquè els criteris mercantils s’han imposat als esportius”, comentava el director esportiu, Ricardo Martinena. “Sembla que ja tinguin la Copa preparada”, afegeix una altra veu autoritzada del conjunt català.

Per si no hi havia prou enrenou, aquesta setmana ha esclatat una guerra entre els dos clubs de Valladolid, ja que el VRAC ha denunciat a la Federació que un dels pals de paller del Chami, el sud-africà Hansie Graaff, no havia complert el partit de sanció que li corresponia en l’últim partit de la Divisió d’Honor. La queixa també té un rerefons econòmic: si s’hagués declarat alineació indeguda, el Chami hauria perdut l’últim partit i el VRAC hauria acabat la fase regular en primera posició i hauria obtingut avantatge de camp en una hipotètica final i la possibilitat de quedar-se el taquillatge, que pot pujar fins als 60.000 euros. El cas ha acabat amb la sanció d’un partit per a Graaff, a complir en el següent compromís oficial. És a dir, a la final. A la desesperada, el Silverstorm va intentar aconseguir la suspensió cautelar del TAD, sense èxit.

Per a la Santboiana, jugar a Valladolid sempre suposa un repte, i més fer-ho davant de 26.000 aficionats. “El factor camp és important i és possible que ens afecti els 10 o 20 primers minuts”, comenta un dels capitans, Josep Balsalobre. “Nosaltres estem en un bon moment i intentarem imposar el nostre joc. La final està al 50%”, afegeix amb optimisme. L’últim títol de Copa que hi ha a les vitrines del Baldiri Aleu es remunta a l’any 2000, quan van guanyar precisament el Chami a la final (36-15). L’any 2007, els dos equips es van tornar a trobar a la final i aleshores el títol va viatjar fins a Valladolid (29-16). Aquesta temporada, els partits han acabat amb un triomf per cap. A Sant Boi esperen que, aquesta vegada, la moneda caigui al seu camp.

stats