“Ens preocupa el mateix que als socis”

Barcelona“Jo soc un Senyor Ramon. I tu, també pots ser-ho”. Aquesta és la targeta de presentació del primer 'think tank' de la història del Barça. Es defineixen a ells mateixos com un grup de debat i d’opinió que es va fundar a partir d’un grup d’amics i coneguts barcelonistes. Diuen que pretén ser un espai de debat i reflexió sobre l’actualitat del club. Un espai per “influir” en la política del club, però sempre des de la barrera, sense formar part de cap directiva ni candidatura.

Són una trentena i asseguren que no hi ha cap persona que mani més que cap altra. Es tracta d’una assemblea on tothom té “la mateixa veu i el mateix vot”, que es reuneix periòdicament i que prepara per a finals de gener o principis de febrer el primer gran punt de debat blaugrana. Encara ultimen els detalls, el format i els convidats. Però ja saben que parlaran de la Masia.

El Senyor Ramon accepta la invitació de l’ARA i venen tres dels seus membres, Carles Agustí, Teresa Vallverdú i Gerard Birbe. Són diferents dels quatre que van intervenir a l’acte de presentació, fet a finals de novembre a Barcelona. “I no és casualitat”. Comenten que és una manera d’exemplificar aquest model assambleari. “Volem mantenir aquesta coralitat. De fet, ‘El Senyor Ramon’ ja vol dir això”, comenta el Carles. “A la premsa i a l’aficionat li costarà identificar una cara visible. Això és el que volem”, afegeix el Gerard.

Gent de diferents àmbits

Asseguren que es van conèixer parlant del Barça. Inicialment era un grup petit que es trobava periòdicament, més per amistat que per cap altra cosa. A partir d’aquí la bola es va anar fent gran fins arribar a la quinzena. Llavors van haver de decidir: postular-se per a les properes eleccions del club o mantenir-se com un ‘think tank’. Van optar per la segona opció. No volien ser una candidatura i això va fer que alguns membres que hi eren des del primer dia acabessin marxant. Al final, entre els que es van quedar -la majoria- i els que van recomanar cadascú d’ells, es va arribar a la trentena, alguns dels quals vinguts de les llistes electorals d’anys anteriors. Empresaris, advocats, especialistes en gestió esportiva... gent de diferents àmbits però que comparteixen “valors comuns”. El catalanisme i el model de joc basat en el cruyffisme en serien alguns.

I ara volen seguir parlant del Barça, però fer-ho amb criteri, en espais públics i elaborant un discurs “constructiu” que serveixi per “ajudar” la junta directiva a fer el millor club possible. “Ser un contenidor d’idees on la gent pugui expressar què pensa del Barça”. De què? De tot, en general. “Del model de governança, de la propietat, de la Masia, de la pilota, de les seccions i de l’esport femení”. Diuen, per tant, que es diferencien de grups com Seguiment FCB perquè ells no van encarats a un únic tema -Seguiment vetllava pels desplaçaments- sinó que engloben totes les àrees i àmbits possibles del Barça. Encara que no siguin candidatura, l’objectiu final és “influir”. I fer-ho “amb la mà estesa” cap als dirigents, siguin els actuals o els futurs. “Perquè les temàtiques que ens preocupen són les mateixes que preocupen al soci del Barça. Des del preu de les entrades a la qualitat dels entrepans”. Qualitat que coincideixen a dir que és “molt dolenta”.

“Esperem que s’engengui bé des de fora. Vam donar la mà a la directiva perquè ens tinguessin com una font d’idees. I dependrà d’ells si les accepten o no”, comenta la Teresa. El Senyor Ramon “no farà oposició”, simplement debat, i no serà reactiu a les decisions de cap junta “tret que vagi en contra dels valors” que, consideren, ha de representar el Barça. Tot plegat s’acabarà traslladant en un llibre -“hauria de ser el llibre blanc, però en aquest cas no en podem dir així”, assegura el Carles amb ironia-, una miscel·lània de tot el que s’hagi proposat en els actes que vagin fent durant l’any.

“No anem en contra de ningú”

Els membres d’El Senyor Ramon s’enorgulleixen d’haver reunit una bona representació del barcelonisme a la presentació. Des de la directiva actual -representada pel portaveu Josep Vives- a membres d’altres candidatures, passant per grups d’animació. No hi era el president Bartomeu, que es va “excusar perquè tenia una reunió amb la UEFA”, tot i que asseguren que ja s’hi van posar en contacte i que “va recollir el guant”. “A la presentació ja vam dir que no anàvem en contra de ningú, sinó a favor del Barça. Només anirem en contra de qui va en contra del Barça”. Per tant, “si hi ha alguna cosa a criticar, ho farem en positiu, posant sobre la taula una solució”.

¿I si hi ha eleccions a la presidència del club? Doncs el grup les seguirà, però des de la distància. Mai des d’una candidatura. “¿Pot ser que un membre d’El Senyor Ramon impulsi una candidatura, o que s’afegeixi a una d’existent? Sí, pot passar. Però no és l’objectiu. Per tant, en aquest cas haurà de deixar de formar part del grup, i el ‘think tank’ es mantindrà passi el que passi”, resol el Carles.

El ‘think tank’, insisteixen, és apolític i no està “ni controlat ni subvencionat” per ningú que no siguin els mateixos associats, asseguren els tres. El grup, això sí, està pensat perquè es faci més ampli i creixi en número d’associats. També hi ha un pas intermedi, els col·laboradors, que paguen la meitat de la quota i tenen la meitat de drets. Finalment, els seguidors, que únicament reben informació puntual de totes les activitats, però sense participar en la presa de decisions. “Tot això ho fem a canvi de res. Per això som diferents”, resumeixen.

Diuen, ja per acabar, que tothom pot apuntar-se al grup. Ara bé, els socis, per entrar, hauran de passar una espècie d’examen popular. “Entre tots valorarem el candidat i decidirem si pot ser-ho o no”. Creuen que així preservaran la independència del grup. Ser col·laborador és més senzill, però també es té la meitat de drets, i es paga la meitat de la quota. Per últim, els seguidors, són només un grup de gent que rep informació periòdica de les activitats. I quina és la quota? “Això és confidencial”. Per ara, aquesta és l’única pregunta que no té resposta.