Les primeres perversions del VAR
BarcelonaMinut 65 del partit entre Suècia i Corea del Sud. Kim Min-woo estira la cama per rebutjar una pilota però en comptes de tocar l’esfèrica impacta amb la cama de Viktor Claesson, que cau a terra. L’acció té lloc dins de l’àrea. Inicialment l’àrbitre es posa els xiulet als llavis i està a punt d’indicar el punt de penal, però s’atura i decideix que segueixi el joc. Tot i que de bon principi ho tenia claríssim, prefereix no indicar res i esperar que els assistents del VAR li diguin alguna cosa. Els jugadors suecs, histèrics, protesten com si s’acabés el món mentre els coreans llancen el contraatac. I quan la pilota ja havia travessat el camp i s’acostava a la porteria... piiip!, i atura el joc per consultar la pantalla. En efecte, era penal. I clar. L’acció s’acabava amb el llançament d’Andreas Granqvist, que marcava el gol de la victòria del conjunt escandinau.
Si bé el VAR es va fer servir correctament, perquè va servir per indicar un penal que s’havia comès, no va acabar d’agradar la manera com ho va executar l’àrbitre. Perquè el col·legiat va preferir ser conservador i després revisar la jugada. Com si tingués por de xiular penal i després haver-se’n de desdir. “El VAR ni tan sols s’hauria d’haver fet servir, el penal era molt clar!”, es queixava el seleccionador suec, Janne Andersson. Una opinió que, amb més o menys vehemència, van compartir els altres integrants de la selecció escandinava. “Està molt bé que es faci servir el VAR, però no en aquest tipus de jugades en què la falta és tan clara”, afegia després l’entrenador, amb més raó que un sant, perquè era evident que l’àrbitre ho havia vist clar.
El que passa és que el salvadoreny Joel Aguilar no volia quedar retratat, com tampoc ho volien els àrbitres del França-Austràlia i del Perú-Dinamarca, quan també es va aturar el partit uns segons després a instàncies dels assistents, quan els jugadors afectats se’ls estaven menjant a protestes. De fet, dels set penals fins ara, només en quatre s’ha assenyalat directament la pena màxima sense consultar el vídeo, i en dos l’àrbitre s’ha posat abans la mà a l’orella per comunicar-se un segon amb els assistents.
Sent com és una de les grans novetats del Mundial de Rússia, per no dir la més destacada, és evident que el VAR havia de generar polèmica. I n’ha generat, tant per la manera com s’ha executat com per les vegades que no s’ha revisat l’acció, com en el gol de l’empat de Suïssa contra el Brasil. “Doncs aleshores, ja em diràs per a què serveix”, es preguntava el brasiler Marcelo. En realitat sí que van revisar l’empenta de Zuber a Miranda, però no van alertar l’àrbitre perquè van considerar que era una acció interpretable. Justament, el protocol d’actuació dels àrbitres amb el VAR a Rússia: o la jugada no admetia discussió, o no calia donar-hi més voltes.
Velasco Carballo, president del Comitè Tècnic d’Àrbitres i encarregat d’aplicar el VAR a la Lliga espanyola, ja advertia fa uns dies que, amb la revisió de vídeo, els àrbitres “tendirien a ser més conservadors” a l’hora de prendre aquest tipus de decisions. Però és evident que s’han de corregir. Els àrbitres han de xiular el que veuen i, en tot cas, ja vindrà algú que els corregeixi. Contràriament, es corre un risc molt seriós que facin un pas enrere.
