BARÇA

Els primers passos del nou Camp Nou

Les cales i les proves de pilonada que ja s’estan fent a l’estadi ajudaran a definir el projecte definitiu d’una remodelació que s’ha hagut d’ajornar fins al 2020
01. Imatge virtual del futur Camp Nou. 02. Treballs de pilonada que s’estan fent per comprovar la resistència del terreny. / FCB FCB

Si tot hagués anat com en les previsions inicials, ara el Camp Nou estaria ple de grues, ja se n’hauria reconstruït la primera graderia, s’hauria fet l’ampliació de la tercera i s’estaria instal·lant en aquests moments l’estructura de la coberta de l’estadi. Però la realitat és que tot això segueix en compàs d’espera. Per ara només s’han fet algunes obres preliminars, i el projecte que es va votar en referèndum l’estiu del 2014 i que havia de començar el 2017 s’ha ajornat, com a mínim, fins al 2020.

Això no vol dir que el procés estigui aturat. D’obres, efectivament, se’n fan. Ara bé: són treballs menors, d’estudi i preparació. Uns processos que des del Barça es qualifiquen d’“imprescindibles” per tirar endavant la gran remodelació de l’estadi. “Estem guanyant temps abans de tenir les llicències definitives”, argumenta Jordi Moix, comissionat de l’Espai Barça. Si l’estiu passat es van destinar al voltant de 10 milions d’euros a adaptar un túnel de seguretat que connecta el terreny de joc amb l’exterior de l’estadi, a més de modernitzar tot el sistema elèctric, aquest estiu s’estan fent cales -extraccions de formigó- i proves de pilonada per analitzar la resistència del terreny on hi haurà les noves graderies. Feines que s’han començat a fer aquest juliol i que han d’ajudar a determinar el projecte definitiu -que, per pressupost, ja havia patit alguns canvis respecte al que es va presentar en societat el 2016.

Des del Barça es demana prudència i s’assegura que la gran remodelació -és a dir, la que afecta l’estructura i les graderies- començarà l’estiu del 2020. La justificació per aquest nou endarreriment és que s’ha demorat l’entrega de les llicències per part l’Ajuntament.

Ara bé, durant la temporada sí que hi haurà alguns canvis visibles. A partir del setembre es començarà a treballar per desmuntar el voladís del gol sud -on estava ubicat anteriorment Assistència Sanitària-, una tasca que es completarà abans de finals d’any. I encara un canvi més simbòlic: la retirada de les plaques de les penyes, que s’emmagatzemaran a l’espera de trobar-los una ubicació definitiva en el futur estadi ja remodelat.

Mentrestant, el club sí que ha pogut treballar amb altres punts col·laterals de l’Espai Barça. I més concretament l’estadi Johan Cruyff, situat al costat de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí, que s’inaugurarà a finals d’agost. Un cop estrenat es podrà procedir a enderrocar el Miniestadi, i en aquest solar s’hi començarà a construir el nou Palau Blaugrana. Si no hi ha cap imprevist i es poden tramitar correctament les llicències, les obres començaran el 2020, igual que les del Camp Nou.

Tres anys d’espera

Els socis del Barça van donar llum verda a l’Espai Barça el 2014 en referèndum -amb el 72% de vots a favor, però amb només un 32% de participació-, tot i que no van conèixer el projecte definitiu fins dos anys després, obra del despatx d’arquitectes catalans Pascual i Ausió en col·laboració amb l’estudi d’arquitectes i enginyers japonès Nikken Sekkei. Aleshores ja era difícil que les obres comencessin el 2017, com estava previst inicialment, perquè en paral·lel el club tenia problemes per aprovar la modificació del pla general metropolità (MPGM), requisit imprescindible per tirar endavant la construcció del projecte que englobava el nou Camp Nou, el nou Palau Blaugrana, un hotel i edificis administratius.

No va ser l’únic escull. El 2017 Pascual i Ausió van fer un pas al costat i van abandonar el projecte, i van ser rellevats per b720 Fermín Vázquez -coautors, entre d’altres, de la Torre Agbar de Barcelona-. Mentrestant, els problemes seguien a l’Ajuntament. L’oposició veïnal va obligar a rebaixar les expectatives de l’Espai Barça, sobretot pel que fa als edificis administratius, i es va passar dels 30.000 metres quadrats construïbles pactats inicialment a 28.000. A més, al pressupost inicial s’hi van afegir 30 milions d’euros addicionals, ja que el Barça va passar a fer-se càrrec de les reformes urbanístiques -zones verdes i vials- del voltant de l’estadi. Tot es va acabar desencallant l’estiu passat, amb el que es va definir com un “pacte de ciutat”, que englobava tots els grups polítics municipals excepte la CUP, que sempre s’havia oposat al projecte.

En paral·lel es va afegir un nou problema: el cost real d’execució del projecte. El preu de la vida creix, i el dels materials també. I el que costava 600 milions el 2014 ara en costa uns quants més. Però el club, que ja té un pla dibuixat per finançar les obres, no vol passar-se del pressupost fixat -“no costaran més de 600 milions”, ha insistit el president Bartomeu una vegada i una altra- i per tant ha de revisar a la baixa el projecte. No estan previstes, segons fonts pròximes al projecte, modificacions ni en la graderia ni en la coberta. Seran canvis menors, en les terrasses exteriors, en algunes passarel·les o en els materials utilitzats.

Pendents del cognom comercial

I a tot això encara queda un últim repte: el cognom comercial. Els responsables econòmics del Barça han reiterat per activa i per passiva que les obres poden començar sense un patrocinador per al Camp Nou. Però la realitat és que comença a córrer pressa per tancar un acord que ha d’aportar, com a mínim, un terç de la inversió, és a dir 200 milions. “Tot i que pot ser més”, diuen amb confiança fonts pròximes a les negociacions. A més del patrocini, un crèdit i els beneficis corresponents a l’explotació del nou Camp Nou seran les altres vies per finançar unes obres que desperten il·lusió però que encara tenen alguns interrogants importants per resoldre.