La FPB, de la precipitació a la segregació

No hi ha cap dubte que el govern espanyol i el de les Illes Balears tenen molta pressa a desplegar la seva LOMQE. I al marge del que significa aquesta llei -que és quelcom més que una norma educativa per tot el que significa i representa políticament, ideològicament i educativament-, aquesta rapidesa és incompatible a fer les coses de forma correcta i que reforci la qualitat. Es tracta d’un objectiu polític perquè aquest és el que realment es pretén; la perspectiva pedagògica o professional no interessa tant. I l’educació necessita calma, tranquil·litat a l’hora de dur a terme canvis; una actitud que aquests governs no tenen ni volen tenir. Però, a més, la posada en marxa de la Formació Professional Bàsica (FPB), malgrat els plantejaments de presumpta integració de tot el sistema de formació professional, no presenta elements clars i explícits d’aquesta integració dels diferents nivells de la Formació Professional.

Des d’aquesta perspectiva, i d’acord amb la posada en marxa de la Formació Professional Bàsica, cal plantejar-se la concepció que se’n desprèn a la LOMQE. La “nova” FPB significa, fonamentalment i en la meva opinió, tres canvis en relació amb el que existia fins ara: a) L’existència de vies escolars diferents i sense comunicació amb elles als 15 anys. b) L’elecció d’aquesta via resulta, de facto, quasi obligatòria si es repeteix curs, si no s’aprova o si no es té una disposició a l’estudi. c) Obtenir, al final, un títol que només té la sortida d’anar a buscar-se un treball no qualificat o a estudiar més FP. En aquest sentit, el meu rebuig a la FPB no només és de caràcter ideològic, sinó fonamentalment pedagògic, social, professional i econòmic. El previsible fracàs de l’aplicació de la FPB és perfectament previsible: l’abandó de tota connexió positiva amb els aprenentatges professionals i amb la preparació per formar part d’una societat complexa. I, tanmateix, ningú nega que a l’ESO calen no només adaptacions curriculars significatives, sinó també diversificacions curriculars importants.

En qualsevol cas, el fet de no formar part del sistema obligatori possibilitarà que la nota PISA pugui millorar. Aquesta “Formació Professional” és, també, el de sempre: la mateixa ràtio d’alumnes per professor, una organització curricular acadèmica de sempre, impartida pels mateixos professors, etc. Això sí, amb alguns aprenentatges suposadament professionalitzadors. Per tant, es tracta, al meu entendre, d’un tipus d’estudi que no professionalitza, que classifica i discrimina un determinat nombre i perfil d’estudiants, i que ajudarà a “millorar” els resultats de PISA i a “abaixar” el percentatge d’ estudiants que abandonen els estudis obligatoris. A més, es tracta, tal com s’ha dit abans, d’una titulació de segona categoria; així un dels objectius que es pretén, també, amb els nous programes d’FP Bàsica, és maquillar les xifres de l’elevat índex d’atur juvenil de l’estat espanyol. El nou sistema suposarà la condemna a la precarietat i a una baixa qualificació professional de bona part dels nostres joves. Un trencaclosques educatiu i social gairebé perfecte si no fos un engany educatiu i social, professional i estadístic.

En aquest context, aquesta FPB suposa la supressió dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), el graó més bàsic de la Formació Professional que tenien el gran avantatge de propiciar l’obtenció del títol de l’ESO en finalitzar el segon any dels mòduls voluntaris. Aquesta raó, la titulació, ha estat la principal motivació per a l’alumnat de PQPI per cursar aquests estudis i ha estat, de fet, una eina que ha permès a milers d’estudiants reenganxar-se al sistema educatiu. Els PQPI, amb totes les seves insuficiències, problemes i necessitats de modificacions, han estat un instrument eficaç per assegurar la titulació de milers d’alumnes que, d’una altra manera, estarien al carrer sense la titulació més bàsica a Espanya.

Però, a més, amb aquesta FPB és una incògnita el que succeirà amb l’alumnat amb necessitats específiques de suport que actualment poden cursar els PQPI en les modalitats general i especial. Si la supressió i disminució dels Programes d’Atenció a la Diversitat s’han realitzat de forma important a altres nivells educatius, no hi ha cap raó que ens faci pensar el contrari per a la FPB. I en relació amb les ràtios, cal dir que l’ordre de la Conselleria sobre la FPB -a punt d’ésser aprovada definitivament- es concreta en 20 el nombre d’estudiants; des d’una perspectiva pedagògica, i ateses les característiques d’aquest alumnat i del que implica la professionalització de la FPB, considero que es tracta d’una ràtio prou àmplia. En aquest sentit, penso que la ràtio s’hauria de concretar en un ventall entre 15 i 17, en funció del tipus de família professional, del tipus d’alumnes, de les característiques del centre, etc.

Tanmateix, a tot això, li hem d’afegir la precipitació de la seva implantació i la manca d’una planificació seriosa i rigorosa. Efectivament, la posada en marxa dels estudis d’FPB -al marge de les qüestions pedagògiques, ideològiques i professionals- necessita un procés de temps, de planificació, d’elecció de centres, de selecció de les famílies professionals a aplicar, de preparació del professorat, de fer les reformes necessàries... que estan brillant per la seva absència. Per totes aquestes raons, considero que la Formació Professional Bàsica no només no dóna resposta a les necessitats educatives dels estudiants, sinó que tampoc no professionalitza i és una forma de discriminació i segregació. I a més, la FPB es vol aplicar sense una programació seriosa, sense consens, sense recursos i amb unes condicions de manca de transparència i d’informació importants i significatives. Tanmateix es tracta d’una manifestació més de la manca de consideració estratègica de la Formació Professional des del punt de vista pedagògic, econòmic i social per part de les administracions competents. Una altra errada (?) educativa i política; una més, i en van...