L’esquerra necessària i l'esquerra possible a les Illes Balears

No hi ha cap dubte que ja estam en temps preelectoral i convulsos; i amb ell comencen les declaracions polítiques, la presentació o la retirada de candidats, la desqualificació de l'adversari, la delimitació del territori polític de cada un, la posada en marxa de programes electorals i, fins i tot, alguns ja fan càbales sobre els possibles pactes postelectorals i els qui han d'encapçalar els governs o les conselleries. En qualsevol cas, el que resulta evident és que ens trobam tant en l'àmbit d'Espanya com a nivell de les Illes Balears en una situació d'incertesa electoral; tenim un panorama polític molt obert d'acord amb els resultats de les europees, la irrupció de Podem, la reestructuració dins l'esquerra, la institucionalització política d'El Pi, la irrellevància progressiva d'UPyD, l'impacte de la corrupció, els efectes socials de la crisi econòmica... Estam davant un mapa electoral inestable i subjecte a canvis reals, malgrat que sigui difícil saber fins on arribaran aquests canvis polítics anunciats a les enquestes.

El Partit Popular de Balears, amb problemes significatius a Palma i a diversos pobles de la Part Forana, contempla la situació electoral amb preocupació, amb tres missatges importants: l'obtenció de la majoria absoluta serà difícil i complicada no només per la gestió política de la legislatura, tenyida de conflictes i problemes, sinó també pels problemes que arrossega el PP de Rajoy en diversos àmbits, com la corrupció; el segon missatge és el discurs de la por, en el qual Podem juga un paper fonamental; i el tercer missatge és posar de manifest que l'esquerra és un caos i que no té programa. Es tracta d'un discurs a la defensiva i de deslegitimar l'oposició com a alternativa real. Ens hem de preparar, doncs, per a una campanya negativa en la qual el debat seriós, rigorós i propositiu no serà present? Està en disposició l'esquerra –plural i diversa– de les Illes Balears d'ésser un alternativa creïble?

Però anem per parts... El PSIB-PSOE és segurament el partit que presenta una situació més problemàtica, fonamentalment, per tres raons: per la crisi que des de fa temps sofreix la socialdemocràcia europea, per les conseqüències de la gestió de la crisi econòmica que va realitzar Zapatero i que encara romanen dins una part de l'electoral socialista i pels problemes polítics que a les Illes ha tingut el PSIB. Tot i que els seus resultats són fonamentals per governar l'esquerra, aquests estaran en funció, en part, que la nova direcció del PSOE recuperi part de la credibilitat i confiança del seu electorat, però també dependrà de la campanya que realitzin aquí, de les propostes programàtiques, del perfil dels seus candidats més importants i de la seva capacitat per connectar amb els sectors socials que els han abandonat. En qualsevol cas seria necessari que els socialistes no s'obsessionin amb Podem, que tornin a reivindicar com a element identitari propi els drets i les polítiques socials, que sàpiguen connectar amb les classes mitjanes i populars més dinàmiques i que tenguin una alternativa econòmica creïble, viable i amb futur.

MÉS es presenta a aquestes eleccions amb un reforçament important, malgrat la no presentació a les eleccions europees per evitar contradiccions internes. Cal posar de manifest que és una reconstrucció del bloc amb l'existència de nacionalistes d'esquerres del PSM, d'ecosocialistes, dels militants d'esquerra republicana i d'independents, que els obligarà a mantenir la coherència política. La gestió complexa d'aquest bloc d'esquerres és important des de la perspectiva de la consecució d'un govern alternatiu a Bauzá. Però seria necessari que les declaracions fossin en aquest sentit prudents; no es tracta de repartir-se el poder abans de guanyar o de descartar que alguns partits puguin liderar el Govern. Aquest no és el debat que interessa a les forces progressistes, és el debat que importa a la dreta per posar de manifest la manca d'acord entre les forces d'esquerra. Els 'sorpassos' en política són possibles, però s'han de gestionar amb prudència, sobretot quan encara no es tenen.

Podem –un partit que es troba aquí per quedar-hi i que està modificant el mapa polític espanyol i balear, almenys a les enquestes– necessita definir-se a les Illes de manera clara, saber qui són, què proposen, si es presenten, amb qui volen governar o si volen governar, quins són els seus punts programàtics concrets, al marge de les seves generalitats. Després de l'assemblea de Madrid s'han clarificat algunes qüestions, però altres han quedat sense resposta, i sobretot caldria resoldre la gran contradicció entre l'hiperlideratge d'Iglesias i la democràcia dels cercles, entre la transversalitat i la seva radicalitat, entre el nou centralisme democràtic i el respecte a les organitzacions territorials o entre els pactes i la "toma del cielo por asalto".

I Esquerra Unida es troba en una situació complicada en el sentit de saber què farà. Es presentarà tota sola? Farà una coalició amb Podem? S'integrarà en candidatures ciutadanes?... A la dèbil implantació d'EU a les Balears, se li ha d'afegir la irrupció de noves forces polítiques, moviments ciutadans i coalicions... I a tot això és necessari tenir en compte les dinàmiques a cada una de les Illes en funció de les diverses alternatives que s'estan configurant des de les diverses esquerres.

Tanmateix, el que és important per a l'esquerra –una esquerra plural– d'aquesta terra és no fer debats inútils i personalistes, de 'sorpassos' i de governs previs, de desqualificacions o de radicalismes impossibles. L'única forma de guanyar és fer una campanya en positiu, tenir propostes serioses i programes viables i de futur, comptar amb candidats creïbles; es tracta de guanyar credibilitat amb una proposta econòmica realista i clara i amb un discurs social potent per a una societat en procés de canvis importants i que necessita respostes a tots els nivells.

Podrà governar aquesta esquerra plural i diversa a les Balears? Seran capaços de fer un programa viable, realista i transformador? Tindran la capacitat de fer pactes seriosos, estables i lleials? Tindran la maduresa política i personal necessària? Donaran seguretat a la societat balear? Tindran la possibilitat de construir i aplicar un discurs econòmic, polític i social viable, positiu i transformador?... La resposta està en ells mateixos.