Opinió 08/09/2014

MenorcaEdu21: una proposta necessària, un camí adequat

Martí X. March
4 min

PalmaTot i que estam vivint a les Illes Balears el període més conflictiu de la democràcia i de l’ autonomia en relació amb l’educació, cal valorar, per tot el que significa, les iniciatives, fonamentalment, de la comunitat educativa que impulsen la realització d’un pacte educatiu que faci més estable el sistema escolar i que no estigui subjecte, en els seus punts més significatius, als canvis polítics. L’educació, com qualsevol empresa o institució, necessita de continuïtat i d’estabilitat per fer possible l’assoliment dels seus objectius fonamentals; les modificacions constants no només no ajuden a fer una escola de més qualitat i equitativa, sinó que produeixen una gran desorientació en el si de la comunitat educativa, entre pares, docents i escolars, sobre tot quan aquestes modificacions es fan sense un consens de mínims.

Efectivament, ens referim a les iniciatives que han sorgit a Mallorca, a les Pitiüses i, sobretot, a Menorca, i que sol·liciten de manera clara i manifesta la realització d’un Pacte educatiu a les Illes Balears. Fins i tot, el Govern de les Illes Balears, sent conseller d’Educació Rafel Bosch, va presentar l’any 2012 un document per un pacte educatiu; un document que, en funció de la política educativa impulsada pel govern, ha passat a millor vida o, si es vol, a pitjor vida. Per tant, hi ha consciència política i educativa, social i empresarial que les Illes Balears duguin a terme un acord educatiu que pugui resoldre els problemes estructurals que té el nostre sistema escolar i que faciliti l’estabilitat educativa. Però la realitat és prou distinta.

La proposta de Menorca

Tanmateix, de totes les iniciatives en favor d’ un consens educatiu, voldria destacar la que representa MenorcaEdu21; una iniciativa, un moviment que cal valorar per moltes coses, però en voldria destacar dues: en primer lloc, la filosofia i el procés amb què s’ha anat construint i desenvolupant aquesta iniciativa; i en segon lloc, les propostes que han sorgit d’aquest procés de manera pensada i reflexionada, articulada i sistematitzada, il·lusionada i viscuda. La presentació que es va fer a Mercadal de la proposta de pacte els dies 26 i 27 d’agost, amb una assistència de gent del món educatiu espectacular, fou una prova de la positivitat de la iniciativa des de la perspectiva de la participació de la comunitat educativa i dels docents.

Resulta evident, doncs, que la participació del professorat i de la comunitat educativa és la gran aportació de la iniciativa MenorcaEdu21, i aquesta és una garantia d’èxit no només de present, sinó fonamentalment de futur.

Cal tenir en compte que les reformes educatives dissenyades des de l’administració, des de dalt, i que no compten amb la participació, l’empatia i la complicitat dels que l’han d’aplicar, estan condemnades al fracàs en tots els sentits. L’exemple del TIL i de la LOMQE són una prova clara que les reformes educatives escolars necessiten de la participació activa dels agents educatius; però si aquesta proposta de reforma educativa sorgeix dels qui l’han d’aplicar, és d’una evidència absoluta que tenim les condicions necessàries perquè es puguin assolir els objectius plantejats de manera eficaç, de manera equitativa i de manera adequada. I aquest és el valor afegit que té la proposta menorquina; una proposta que ha recorregut un camí llarg, però un camí en el qual els mestres han estat i són els protagonistes principals; i tot això des del diàleg, des de la paraula, des de l’acció, des de la il·lusió, des de l’esperança, des de la creença que una altra educació, una altra política educativa no només és possible, sinó que és necessària. Aquest és, per tant, l’element clau de la proposta de MenorcaEdu21.

Prioritats fruit de la reflexió

Però si el camí, la metodologia, la filosofia és la condició que vull posar com a element clau, les propostes de les reformes que es plantegen dur a terme són un bon complement de reflexió, de seny i de bon fer. En aquest sentit, les quatre propostes generals presentades no només són la conseqüència d’ aquest procés de participació, sinó una prova de coherència, de sentit lògic, de punts articulats, de prioritats pensades i meditades.

Efectivament, les propostes sobre el professorat, en tant que protagonista fonamental del procés educatiu -amb idees específiques amb relació al sistema d’accés a la carrera docent, a la formació inicial, als sistemes de provisió de llocs de treball, de formació permanent i de carrera docent-; sobre l’autonomia de centre, amb tot el que implica a tots els nivells i com a idea central sobre el que s’articula l’acció educativa; sobre les polítiques públiques i el paper de l’administració amb relació a l’organització del sistema escolar i al seu rol amb relació a l’equitat educativa, i sobre el paper de la societat -famílies, ajuntaments, comunitat i sistema productiu-, suposen la concreció real d’aquest pacte per l’educació.

Ens trobam, doncs, davant una proposta necessària, possible, aplicable; d’una proposta que genera il·lusió, que parteix d’una realitat pedagògica clara, que creu que la qualitat educativa nomes és possible si surt del centre mateix; d’una proposta que creu en la reforma permanent del sistema educatiu i que posa el mestre en el centre del canvi educatiu, que impulsa l’autonomia de centre com a instrument bàsic de la millora de l’ educació; però sobretot, i tal com diu el document mateix, d’una proposta de pacte que sorgeix de la base. I aquest és, tal com s’ha dit, un camí adequat. Però una proposta i un camí que necessiten d’una interlocució política clara, d’una voluntat de diàleg, d’una idea de consens real que no hi ha en aquest Govern, en aquesta Conselleria.

Per tant, tot i que aquestes propostes de MenorcaEdu21 tenen el consens de la comunitat educativa, és evident que la seva implementació no només depèn dels professors i dels centres, depèn també d’un Govern que va començar parlant d’autopistes de l’educació i d’acord educatiu, i que ha acabat sent l’executiu autonòmic menys dialogant, menys sensible a fer de l’educació una autèntica aposta de tota la societat de les Illes Balears.

Caldrà esperar que tota la feina feta per aquest moviment -i tots els que des d’una altra perspectiva s’estan realitzant a Eivissa i a Mallorca- pugui tenir un Govern que faci de l’educació la seva prioritat real, i del diàleg sincer, el seu instrument.

(*) Martí X. March és catedràtic d’Universitat de la UIB i director de l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears

stats