“Mateu, quin guster que pas
amb una glosa cabal,
a una xarxa social
o dins l’Ara Balears.”
Miquel, ben content em fas,
car na Salom ni em llegia;
demostres seny i homonia,
però ja saps que els meus mots
esquiten pertot i a tots
sense por a la fellonia.
“El President té un paper
que ara em toca a mi assumir,
però sempre lluitaré
pel bon poble mallorquí.”
Bé anirà si ho fas així,
però has de pensar, Miquel,
que li has de ser fidel
tot i la reial trobada,
que no ha estat criticada
ni amb el meu vers més rebel.
“Amb en Felip vaig xerrar,
i ho hauré de tornar a fer;
però mai renunciaré
a dir-me republicà.”
Si ets republicà, clar està
que no retràs vassallatge;
però admetre que la imatge
del rei ens fa un favor
no és la manera millor
de transmetre el teu missatge.
“Vaig dir que en aquest país
tenim grans necessitats,
serveis socials saturats,
un sistema malaltís...”
No dubt del teu compromís
i a fer feina t’encoratj,
però qui té ple el gavatx
i és qui és per herència
no és priva de l’opulència
malgrat que tengui un empatx.
“per un mal finançament
que al final repercuteix
a tota la nostra gent;
això és el que més m’urgeix.”
Ben d’acord, però pareix
que no urgeix a na Francina,
que sense somnis camina,
o ens hi vol fer caminar...
També hi hauràs de parlar...
sempre ha estat molt mallorquina.
“I també vaig parlar-li
de les ànsies com a poble,
del nostre desig tan noble:
tenir dret a decidir."
I del dret li vares dir
que a ell també l’incumbia,
que pot ser que qualque dia
aquest poble, sobirà,
pel seu dret podrà triar
què en fa de la monarquia?
