1 min
A la fi plou. Fuig la basca.
Com m'agrada el gris del cel.
Enguany ja tenia anhel
de presència de borrasca.
Com l'inici d'una tasca
nova i il·lusionant.
Poder caminar ensumant
olors velles oblidades.
Les terres assaonades.
La calma d'un mentrestant...
M'agraden els horabaixes
d'ennigulats fugissers,
quan tu mateix esbiaixes
penya-segats i costers.
