OBSERVATORI

Per Bauzá, la candidata és Armengol

Després del debat cara a cara a la televisió autonòmica podríem considerar acabada la campanya de socialistes i populars. Amb l’hora i trenta-vuit minuts de presència en els mitjans públics varen tenir temps de fer notar les divergències de tarannà i de programa, si és que algun dels hipotètics espectadors no les coneixia. A pesar de l’encotillament a què es varen sotmetre amb un format que no deixava espai per fer res més que un frontó avorrit i sense matisos.

La lectura que treim més clara del "debat" de dimecres és que hi feien falta altres veus. Quan ens posam davant de la televisió, el mínim que li podem demanar és que ens mostrin tots els elements necessaris perquè allò que ens ofereixen sembli real. I, passat amb escreix l’equador de la campanya, qualsevol espectador mitjanament informat sap que la hipotètica continuïtat d’un o l’accés a la Presidència de l’altra no dependran, en cap cas, només de la pròpia força. Això en cas que l’únic que interessi al receptor és la persona que ha d’ocupar la presidència. Si hem de parlar de propostes, les absències per omissió clamen al cel.

Armengol coneix perfectament les potencialitats de la seva candidatura i el sostre dels diputats que pot aconseguir. Que en cap cas s’acostaran a la majoria absoluta. Sap com n’és, de difícil, pactar, i fins i tot accepta que el fet d’haver-se avengut el cara a cara amb Bauzá pot tenir efectes negatius en vistes a una futura entesa. Els assumeix perquè també sap que els retrets que li fan són tramposos. Com es podia negar a debatre amb el candidat a la reelecció? No ha estat la cap de l’oposició, aquests quatre anys? S’hi hauria negat qualcú, a debatre téte-à-téte amb Bauzá, encara que fos amb les regles del President en temps pròrroga?

Bauzá sap, pel seu costat, que només mantendrà el despatx al Consolat de Mar en cas que les forces d’esquerres no es posin d’acord en una investidura alternativa. I ell tria la rival, com si en aquests darrers anys no hagués passat res. Com si les seves propostes només tenguessin una rèplica. Com si fos o ell o l’altra. Per a Bauzá, l’alternativa és Francina, perquè qualsevol altra cosa li fa por. Això a ella no li deu fer gaire gràcia. Però sap, en el fons, que no li ho tendreu en compte...

Etiquetes