No és només una victòria per a Kamala Harris

Seria temptador veure el lloc que ocupa la senadora per Califòrnia Kamala Harris en el ticket presidencial demòcrata com el resultat de la seva raça i gènere, i caracteritzar-lo com una acció afirmativa de selecció. D’altres deuen veure aquest moment com un esdeveniment aïllat més que com el resultat del treball incansable de les dones candidates negres, estrategues polítiques i votants que han participat en la construcció del Partit Demòcrata.

Tots dos s’equivocarien.

Harris és l’encarnació del creixent poder polític de les dones negres per marcar el pas del Partit Demòcrata, i la sofisticació política per assegurar-se que les seves demandes es compleixen.

En moltes de les eleccions recents, les votants negres hi han participat en nivells més alts que altres sectors demogràfics. Més del 90 per cent de les dones negres han votat pel candidat demòcrata en les últimes tres eleccions presidencials. El 2008 i 2012 van tenir el nivell de participació més alt entre tots els grups racials, ètnics i de gènere. No hi ha cap grup demogràfic que sigui tan lleial a un partit com la gent negra. I les dones negres s’han organitzat i centrat cada cop més per omplir de sentit aquest suport, per a elles i per a la seva comunitat.

Aquesta mena de participació i lleialtat no són coses que passin de la nit al dia. En gran part, sense cap gran inversió del Partit Demòcrata, les dones negres han treballat en moviments polítics comunitaris per registrar nous votants i motivar-los perquè vagin a votar. La feina de grups com el New Georgia Project per transformar el paisatge electoral del Sud ha ofert com a resultat centenars de milers de nous votants. A Alabama, les dones negres i el Black Voters Matter Fund van jugar un rol fonamental en l’elecció de Doug Jones al Senat el 2017. Arreu del país, congressistes negres com Lucy McBath de Geòrgia, Lauren Underwood d’Illinois i Ayanna Pressley de Massachusetts es van presentar a les eleccions i van aconseguir victòries històriques.

Les dones negres també han creat organitzacions per donar suport i encoratjar més dones negres perquè siguin candidates i maximitzar el seu poder polític. Glynda Carr de Higher Heights for America, Aimee Allison de She The People i Leah Daughtry de Power Rising són exemples d’organitzacions que fomenten el debat entre les dones afroamericanes, empoderen les que volen presentar-se a les eleccions i insisteixen que els candidats responguin a les preguntes que són importants per a les dones negres. Durant les primàries demòcrates, gairebé tots els candidats van haver de participar en el fòrum organitzat a l’abril per She The People per discutir les seves idees sobre raça i gènere. Van entendre que el seu camí cap a la Casa Blanca no només està marcat pels vots de les dones negres sinó també per la seva feina com a voluntàries, persones influents en les seves comunitats i, cada vegada més, donants importants.

És evident que aquest moment s’ha gestat durant dècades. Aquest mes ha fet un segle que les dones van demanar i guanyar el dret a vot gràcies a l’aprovació de la 19a Esmena (1920). En aquell esforç, sovint es demanava a les dones negres que marxessin darrere de les dones blanques i que participessin en manifestacions segregades. La majoria de les dones negres no van poder votar fins que, 45 anys més tard, es va aprovar la llei del dret de vot. Les dones afroamericanes van entendre el poder del vot per triar candidats que promulguessin polítiques que ajudessin o entorpissin la seva lluita per la igualtat de drets.

I, malgrat l’impacte interseccional del racisme i del sexisme sobre les dones negres, són les més fiables campiones pels drets universals de tots els grups. Són conscients que totes les formes d’opressió afecten les dones negres de manera desproporcionada; en conseqüència, els moviments de dones negres sempre han estat inclusius fins i tot quan aquesta inclusió no era recíproca.

Així que la tria de Kamala Harris com a futura vicepresidenta de Joe Biden és més gran que una decisió individual. No es tracta només d’aquesta dona negra i el seu èxit. La tria és una victòria per a les polítiques negres que tenen ambicions polítiques més altes, les activistes negres que tenen més coses a dir sobre com funcionen les campanyes i les votants negres que volen veure’s entre les moltes candidates que el partit alinea en cada elecció.

Kamala Harris camina sobre les espatlles dels gegants del Partit Demòcrata que han trencat barreres: les congressistes Shirley Chisholm i Barbara Jordan i activistes polítiques com Donna Brazile i Mignon Moore. Milions de dones negres i la seva feina política han fet possible aquest dia històric. L’elecció de Harris representa un gran pas endavant en l’ascendència política de les dones negres i no només una simple victòria.

Copyright The New York Times

Traducció Andreu Gomila