La condemna a 3 anys i mig de presó al raper mallorquí Valtonyc ha motivat un bon grapat de mostres de suport. Valtonyc, que com jo és de sa Pobla, i els mèrits musicals del qual ignoro, cantava versos com aquests: “Pierdo los papeles y en cuarteles grito gora ETA”, “un pistoletazo en la frente de tu jefe está justificado, o siempre queda esperar a que le secuestre algún grapo”. O “mataría a Esperanza Aguirre”; o “que explote un bus del PP con nitroglicerina cargada”. Etc. Per aquesta mena de versos, carregats de retòrica feridora, el pobler ha estat condemnat: injúries a la Corona, incitació a l’odi, etc. Què hem de pensar, de tot això? És complicat…
El cantant vol emparar-se en la llibertat d’expressió: com a ‘artista’ pot fer el que vulgui, igual que, per exemple, el director de cinema Tarantino (la comparació la va fer el pobler) pot exhibir grans mostres de violència en el seu cinema, i a ningú se li acut censurar-lo. La veritat és que jo mateix, en aquesta columna, estic exercint la llibertat d’expressió, però no sé si amb això podria impunement desitjar-li, a Valtonyc, un mal de panxa, una cama rompuda o qualsevol dolor perdurable: pel simple fet d’exercir la llibertat d’expressió no quedem salvats ni immunitzats davant dels drets dels altres. ¿Què en pensaria Valtonyc, d’un raper extremeny que desitgés la mort dels catalanistes d’esquerres que aspiren a la secessió? Potser no hi ha rapers de dretes, però sí cantants de ranxeres conservadors: ¿i si Bertín Osborne cantés en un bolero que Mallorca s’ha d’enfonsar amb tots els mallorquins a damunt? Ens agradaria? Aniríem a les manifestacions de suport ‘a la llibertat d’expressió per al cantant madrileny’? Ho dubto. Potser llavors no hi hauria querelles de la fiscalia, això sí que podem conjecturar-ho. És aquest el problema?
Personalment no en tinc cap dubte: Valtonyc no ha d’anar a la presó, i no perquè no hagi fet res mal fet, sinó perquè allò mal fet, sens dubte, no hauria de ser delicte… Valtonyc ha fet amenaces de mort, però són aquestes les que s’haurien de despenalitzar (bastaria una infracció administrativa: una multa i per avall). Les amenaces de mort no agraden, vinguin embolicades com vinguin: en un article de diari, en una cançó, en una piulada a Twitter, etc. El que no és coherent és desitjar la persecució penal de qui ens amenaça a nosaltres i després voler la impunitat, emparada en la llibertat d’expressió, d’aquell que amenaça els nostres opositors ideològics.
No haurien d’existir tipificats els delictes contra la Corona. De fet, res que no faci vessar sang no hauria de ser delicte. Jo hauria de poder afirmar amb impunitat, en una cançó o en una crítica al diari, que Valtonyc és un músic d’una vulgaritat remarcable, per exemple, sense haver de témer res: ni de Valtonyc i els seus amics ni de la fiscalia que vetlla ‘per l’honor’. Que cadascú digui el que vulgui: el problema és la violència que les paraules convoquen, i de quina manera, davant de qui no pensa com nosaltres, estrenyem els punys, amb ganes de fer-li tancar la boca. Sé que parlo des de l’heterodòxia, però endevino ja les ganes de fer-me callar a mi, ara que he emès una opinió incòmoda, eh?
És contra aquesta rabior que ens surt davant d’aquells que no són com nosaltres, i que no pensen el mateix, contra allò que hauríem de lluitar. Eliminar aquesta rabior instintiva, molt viva a Mallorca, ens estalviaria maldecaps, desencisos, lluites inútils i música mediocre. Potser Valtonyc pot aprofitar l’estada a la presó –espero que no hi entri, per favor!– per aprendre a cantar, per llegir els grans poetes, millorar la solfa i per fi donar-se a conèixer com algú que fa art, no cridòria intemperant i fanàticament pretensiosa.
