OPINIÓ

Porno

Les religions sempre han estat molt conscients dels perills a què ens sotmeten les coses que veiem i llegim. El relat modern es basa en la llibertat d’elegir, però la religió sempre ha fet èmfasi en la fal·libilitat humana a l’hora de triar el que de veres ens convé d’acord amb l’ambició moral. El que més em fascina de la ‘Teoria King Kong’, el llibret colpidor que va publicar Virginie Despentes ja fa més d’una dècada, no és el seu feminisme, sinó la particular manera que té d’entendre la llibertat humana i com aquesta determina les possibilitats dels sexes, l’obertura dels gèneres i les noves formes de viure junts.

Despentes no és una ortodoxa del feminisme i ni tan sols pretén fer una teoria coherent: explica la seva experiència com a dona lliure, com a persona plenament emancipada que va néixer dona i que per això va haver de patir una violació; tanmateix, això no li ha impedit continuar vivint, i fins i tot prostituir-se, escriure, dirigir cinema, passar pel psiquiàtric i tenir idees ben particulars sobre què pot arribar a significar ser una dona, i un home, en els nostres dies.

El seu és un feminisme ‘punk’, existencialista, feliçment torturat, que et desarma i fascina tant per la seva humanitat com per la particular esquinçada a l’ànima que et deixa la seva lectura. King Kong –aquesta és la imatge que ens proposa l’autora– com a criatura total, doncs: aquell ésser amorós i valent previ a tota diferenciació sexual, no preocupat pels estereotips ni de bellesa ni d’utilitat social, que es conforma a viure i gaudir i experimentar amb totes les formes possibles de vida comuna abans que se l’emportin a la civilització a morir dominat per les constriccions de la política, el mercat i els rols reproductius.

Una de les idees més agosarades de Despentes passa per constatar el paper de la pornografia en els nostres dies: és un ansiolític, diu. Serveix per tranquil·litzar tot allò que té relació amb les relacions sexuals, que solen ser inquietants, poc o molt tortuoses. Potser per això l’especial fascinació que exerceix Mallorca com a escenari porno; una illa de pau i sexe més o menys salvatgement controlat, verdor i llibertinatge dins el qual, com és obvi, les dones sempre hi tenen un paper subordinat; el porno és un producte per a homes que fantasiegen amb accedir a una sexualitat descordada, amb parelles espaterrants.

A Netflix hi ha un reportatge inquietant sobre el món de la pornografia. ‘Hot Girls Wanted’ ens mostra com funciona el negoci dels vídeos porno de la indústria nord-americana. Tota una xarxa de captació de jovenetes opera tal com ho descriu Despentes: fa que el sexe filmat sigui com la boxa per als nois de classes pobres.

Gràcies al porno, tot un seguit de noies de milers de petits pobles i ciutats nord-americanes assolats per la crisi i la manca de perspectives miren d’arribar a conquerir una part del somni americà: diners, fama, adoració. Arriben a Califòrnia o Florida i allà tot d’una comencen a filmar per a les productores, que les faran servir en un circuit sexual en què es combina la seva intrepidesa amb la seva manca d’escrúpols a l’hora de sotmetre’s a certes pràctiques més o menys multitudinàries… La immensa majoria d’aquestes jovenetes deixaran el negoci sis mesos després d’haver-hi entrat –no gaire enriquides, sovint alienades per sempre–: hauran fet ja tot el que poden fer, s’haurà vist fins a quin punt els seus vídeos són o no rendibles.

Només algunes poques, poquíssimes, arriben a consolidar-se com “estrelles” durant uns anys; les altres veuen com, temps després, els seus vídeos continuen allà, avergonyint-les ara que pretenen tenir una feina normal, formar una família, etc. És desoladorament simptomàtic del món en què vivim, quan la llibertat pot esdevenir una trampa.