OPINIÓ

Vides de perfil

El panorama de la nostra literatura acostuma a negligir certa mena de llibres. Hi ha una ambició literària que no passa pels gèneres clàssics de la novel·la, la poesia o l’assaig, però que tanmateix, ben conreada, pot donar uns fruits igualment perdurables perquè aconsegueix fixar-se en allò millor, en aquells personatges que amb la seva obra i vida han aconseguit influir-nos amb la força d’un exemple poderós. El perfil literari és un dels gèneres que no conrea gairebé ningú a casa nostra, per culpa, sovint, de la manca d’espai a les publicacions, que abandonen el que podria ser la manera més humanament engrescadora d’apropar-se a la història cultural i a la biografia, a una forma molt persuasiva de crear un llegat de civilització.

Pere Antoni Pons ha aconseguit això en aquest aplec de perfils literaris inèdits que li acaba de publicar l’editorial Ensiola ('Un arxipèlag radiant'); ha agrupat divuit personatges molt importants i consagrats de les nostres illes per parlar-ne en profunditat i ha aconseguit que cadascun d’ells li expliqui com s’ho ha fet per arribar a ser un nom ja indefugible en la seva disciplina: la literatura, la música, la pedagogia, l’arquitectura, l’art plàstic, la història, la religió, etc. Pons els retrata com un novel·lista, els interroga com un periodista pugnaç, els pensa com un assagista i els sap deixar a lloure amb el seu discurs sense cap voluntat d’encotillar-los sinó de fer honor a la llibertat d’esperit, de criteri i a la vitalitat que tots i cadascun d’ells encomana a qui s’hi apropa. El resultat és un llibre fenomenal, que Pons ha anat bastint mogut per un afany curiós i irresistible, sense deixar-se arronsar per les dificultats de fer aquesta mena de literatura en un entorn cultural sovint regit per la descurança i la manca total d’incentius. Una obra així –perfectament editada i acompanyada de bones fotografies de Jean Marie del Moral de cadascun dels protagonistes; noms tan rellevants com Biel Mesquida, Simó Andreu, Ponç Pons, Andreu Terrades, Isidor Marí, Maria del Mar Bonet, Guillem Frontera, Antoni Parera Fons, etc.– és fruit de l’entusiasme, una alegria, curiositat i bonhomia humanista que s’encomana al lector alhora que li permet aprendre molt, pensar i divertir-se d’una manera no gaire comuna. En condicions de país normalitzat, una tasca com aquesta seria saludada unànimement; llibres així ens permeten posar ordre, reivindicar uns llegats i unes actituds, unes obres i vides. Gràcies a l’autor, i a partir dels materials biogràfics i professionals dels perfilats, podem resseguir d’una manera molt amena la història política, cultural i social de la segona meitat del segle XX, en concret veiem com tots els grans moviments polítics i culturals han tingut el seu ressò a casa nostra, d’una manera viscuda, propera i emocionant. L’obra es llegeix com una novel·la que fos alhora un reportatge, ens encurioseix com una entrevista o crònica de diari, i ens fa rumiar com un assaig dels més sòlids. La veritat és que és un llibre que s’ha de llegir.