OPINIÓ
Opinió 24/04/2020

Virus autoritari

Melcior Comes
2 min

EscriptorLa temptació de treure conclusions precipitades sobre què pot passar des del punt de vista social, polític i econòmic arran de la crisi pandèmica global és tan present com inevitable. Fa uns mesos, ningú va poder o saber preveure que un virus alteraria la vida, els hàbits i les polítiques de tot el planeta, però ara mateix sembla que volem preveure què passarà quan el virus estigui controlat o simplement (ja en virtut d’una vacuna d’incerta efectivitat a curt termini) hagi desaparegut. La capacitat humana per fer conjectures està limitada per la simple naturalesa de la realitat moderna: aquesta és massa vasta, depèn de tants factors en joc i de tantes accions i tants interessos entrecreuats –i de l’atzar, i de la fatalitat– que no ens ha de sorprendre que, mirant enrere, cap de les grans ments del passat pogués arribar a preveure ni remotament els trets del món d’avui dia.

Hi ha una sana necessitat d’especular, sobretot perquè té sentit des del punt de vista econòmic: hi haurà d’haver una economia de la reconstrucció, i ben segur que hi ha ara mateix una tropa d’espavilats que aprofiten tot això per posicionar-se en els mercats a la baixa –comprant actius, béns, invertint en certes empreses– esperant un futur ascens més o menys gradual en les xifres de producció o un canvi en els hàbits de consum.

El que és cert és que, políticament, les coses muden amb més lentitud. Si l’estat espanyol, per exemple, agafa la dinàmica centralitzadora i autoritària que el caracteritza des de fa massa estona i la posa en marxa per a fer front (matusserament) a la pandèmia, és ben probable que després de la crisi continuï amb la voluntat de fer rutllar la política d’aquesta manera, per sobre de les necessitats immediates.

El centralisme ha estat benvingut arreu de l’Estat amb l’excepció d’Euskadi i Catalunya; la política de crisi ha fet emergir l’actitud autoritària que fins i tot està al nucli de la mentalitat del suposat progressisme espanyol. Les ganes de manar i d’imposar una manera de fer per sobre de la pluralitat de poders, de la complexitat i de les múltiples identitats s’ha fet tan present que fins i tot s’ha posat el vestit de militar a l’hora de fer les rodes de premsa. Ni governant la dreta més rància s’haurien pogut fer les coses d’una manera diferent. S’ha arribat a afirmar sense cap mena de dissimulació que la policia vetlla perquè les idees del Govern central no siguin criticades. Amb la intenció de fer front a les notícies falses, es pot acabar silenciant qualsevol que digui coses que no convenen o que emeti opinions molestes. És com si el covid-19 fos l’excusa per governar des de l’autoritarisme, sense cercar ni la més mínima cobertura liberal.

Que hi hagi un virus als carrers no hauria d’implicar cap mena de regressió en les llibertats ni en els deures envers la ciutadania que té una administració que està al nostre servei i, per tant, no que ens converteix en soldats per a major glòria d’una causa sòrdidament patriòtica.

stats