OPINIÓ
Opinió 08/09/2017

Ser o no ser

Melcior Comes
3 min

Una de les coses que se suposa que aprenem en madurar és que les coses no són o blanques o negres. La realitat és complexa, se’ns recorda de continu, i l’experiència ens ho confirma cada dia. Tot és complicat; i una sola ment no pot abraçar els múltiples meandres i subterfugis del món. La lògica del pensament binari (sí o no; blanc o negre; veritat o mentida; cel o infern; amic o enemic, etc.) no permet entendre realment què passa o què ens passa, i és sovint el primer pas cap a la mentalitat fanàtica. Sol ser així: el fanàtic, sigui o no violent, percep el món només a través dues categories: nosaltres o ells, el bo i el dolent, el pur i l’impur, allò que salva i allò que condemna sense remei, etc. No entén que les fronteres entre conceptes sovint són poroses –per això no sap pactar ni amb els altres ni amb la realitat de les coses– i que no està en la seva mà acabar de comprendre per què d’una cosa bona en pot sortir una de dolenta, o a l’inrevés.

“Hi ha més coses al cel i la terra, Horaci, que les que somia la teva filosofia”, ens deia Hamlet. Els conceptes amb els quals pensem i dividim el món no són el món, són simplement un mapa que ens el simplifica i per tant l’empobreix. L’educació és sobretot la tasca inacabable de pensar i dibuixar-se mapes cada vegada més acurats i precisos. No és fàcil.

Però Hamlet també deia: “Ser o no ser, vet aquí la qüestió”. Hi ha decisions de sí o no. Hi ha coses que són blanques o negres, i línies clares que s’han de dibuixar. ¿Està vostè a favor que les dones tinguin els mateixos drets i oportunitats reals que els homes? Davant d’aquesta pregunta no s’hi valen respostes equidistants; no s’hi val apel·lar a la complexitat dels sexes o de l’estructura social o laboral. Si hom respon negativament a una pregunta com aquesta, dona pas a algunes infàmies. Hi ha respostes de sí o no. Hi ha línies claríssimes: democràcia o altres formes de govern (dictadura, autocràcia, etc.); igualtat de drets o privilegis per a alguns; república o monarquia; sanitat o educació pública o no, etc. ¿Volem o no volem?

Et cases o no et cases. Tens o no tens fills. Fas dieta o no fas dieta. Hi ha moments i decisions crucials. Davant de l’afer català s’està arribant a un d’aquests moments, que concerneixen a tots els demòcrates d’Espanya, més enllà dels que sí que estan cridats a decidir sí o no davant de la pregunta per la República independent. ¿Creu vostè que els catalans tenen dret a autodeterminar-se? Conec molts mallorquins que m’han dit que no. Ho consideren tan absurd com el dret que puguin tenir ells mateixos a autodeterminar les Illes. Projecten la seva manca de voluntat i de poder en un altre poble –que no deixen de considerar germà, o cosí–, un país que sí que ha decidit que pot, perquè compta amb la majoria per fer-ho. Que consideris absurd aquest desig per a tu no el converteix en inviable en mans d’un altre de més entenimentat o valent. Les lleis s’assenten en el poder, però quan el poder perd legitimitat i la força té un cost massa alt per prevaler les lleis es converteixen en paper mullat. Llavors, no arriba l’anarquia sinó un nou moment constituent. Neix un altre Leviatan.

Sí o no. Dues opcions. Potser és empobridor però s’arriba a aquesta cruïlla després del fracàs d’uns polítics, d’uns intel·lectuals i d’uns periodistes que sobretot han estat uns vividors. És un triomf del sobiranisme i de la política catalana, però també un fracàs estrepitós d’una política espanyola que imaginava que podria viure eternament de la rondalla de la Transició. Ara, Espanya té tres opcions: reprimir tot això com si fos un altre 23-F, pactar o deixar-ho córrer esperant que tot plegat es descompongui sol. La lògica binària presideix el nacionalisme espanyol. Atacar o córrer.

stats