Regala memòria

La meva vinculació amb l’Alzheimer comença fa molts anys en dos llocs diferents. El primer de tots és el barri de la Barceloneta. Allà vaig començar com a metgessa en el que aleshores era l’Hogar del Pensionista. Em vaig arribar a conèixer cada racó d’aquell lloc. De fet, quan hi vaig entrar volien que em dediqués a feines com mirar la pressió a les desenes de persones que passaven per allà. M’hi vaig negar: si tots tenien el seu metge de capçalera, de què servia que jo els mirés la pressió? Aleshores, què hi feia jo allà?

La resposta és fàcil, mirar el que la resta de metges no miraven. Així que vam començar a organitzar tallers de cuina, educació sanitària, hàbits saludables… I allà vaig veure que a algunes d’aquelles persones la memòria no els anava a l’hora.

Ara fem un salt cap als Estats Units. L’Alzheimer no m’és un desconegut però allà entenc què significa donar a conèixer una malaltia a la societat, la importància que les persones entenguin i comprenguin un dels elements que les envolta. Si l’entenen sabran com enfrontar-s’hi. Si no, simplement en fugiran.

Dels tres fronts als quals hem de destinar esforços, el primer és l’estudi genètic, el segon la predicció de la malaltia i el tercer l’adaptació a una nova realitat

Allà vaig sortir al carrer com a metge amb un barret on hi posava “ I love Alzheimer’s ”, amb un globus a cada mà on es podia llegir “ I am Alzheimer ” i amb un malalt d’Alzheimer agafat també de la mà. Era una manera de visibilitzar la malaltia i que ells participessin de la ciutat. Vaig descobrir una altra manera d’entendre la professió.

El que pot semblar una història única, l’han viscuda, amb les seves diferències, moltes persones. I per sort ha estat així! Perquè fa temps que tot un exèrcit lluita en una guerra oberta contra aquesta futura pandèmia, si no l’aturem.

Dies com dijous passat, 21 de setembre i Dia Mundial de l’Alzheimer, ens recorden que encara queden moltes batalles per lliurar. Algunes les guanyarem, d’altres les perdrem, però ens mantindrem ferms fins a la victòria final i, mentre seguim en el front principal que ha d’acabar amb la malaltia, hem decidit incrementar els esforços per aconseguir algunes victòries.

Una d’elles és la unitat de prevenció i diagnòstic precoç que fa unes setmanes hem posat en marxa des de la Fundació ACE. És un pas més, esperem que important, que ens ajudarà a conèixer una malaltia massa desconeguda.

El barri de la Barceloneta i Berkeley poden haver estat dels primers llocs on l’Alzheimer va ser present en la meva vida, però n’hi ha hagut molts, molts altres. De Barcelona a Londres i dels Estats Units a Portugal.

Aquest juliol vam trobar-nos representants de més de 70 països per compartir i posar en comú els nostres coneixements de la malaltia i estratègies per combatre-la gràcies a la reunió anual de l’Alzheimer’s Association International Conference (AAIC).

Portugal ha estat el darrer lloc, amb la trobada de l’Alzheimer Summit, organitzada entre Espanya i Portugal i on, una vegada més, hem compartit coneixement per saber més de la malaltia que ens fa oblidar. S’hi ha dit que s’han de construir ponts entre la recerca i els nivells assistencials i entre els metges i la ciutadania.

Sembla evident que hi ha tres fronts als quals hem de destinar esforços humans i sobretot econòmics. Per això posem en marxa la campanya Regala memòria, que ens ha d’ajudar a recaptar fons per seguir combatent l’Alzheimer i amb què espero que feu un canvi de xip gràcies al vídeo de la campanya i al seu final inesperat. Hem canviat l’escenari, hem deixat de veure l’Alzheimer com una malaltia només de gent gran.

Dels tres fronts als quals hem de destinar esforços, el primer és l’estudi genètic, el segon la predicció de la malaltia i el tercer l’adaptació a una nova realitat.

S’han de desenvolupar medicaments que genèticament s’adaptin a cada pacient perquè hi hagi una resposta millor. I encara que ens quedi molt camí per fer, cada cop som més a prop de la solució. També hem de centrar part de les nostres forces a la predicció de l’Alzheimer, és a dir, a potenciar les tècniques actuals, i crear-ne de noves, que ens ajudin a saber quines persones poden, potencialment, patir la malaltia. Un dels fets importants és que els tractaments simptomàtics que tenim només són efectius quan l’Alzheimer està establert, cap dubte. Per això, una part important de la feina de la Fundació ACE es concentra en la detecció precoç de la malaltia. Volem diagnosticar en el no-res. I el tercer punt a explicar. Com hem de comunicar a una persona que està en risc? L’hi hem d’explicar tan aviat com sigui per dissenyar estratègies.

Aquesta guerra la guanyarem, però no depèn només dels professionals, depèn de tots. Per això ens hem de donar les gràcies.

Etiquetes