TERRITORI

Acord del Pacte per eliminar la saturació hotelera de Delgado

S’elimina el transvasament d’edificabilitat per fer més places, però es manté la possibilitat d’excepcions puntuals

Els partits que integren el Govern, PSIB i MÉS, arribaren ahir un acord amb els socis de Podem per aprovar, dimarts 12 en sessió extraordinària de Consell de Govern, el decret llei de mesures territorials que ha de deixar sense efecte part de la desregulació en matèria turística i urbanística que introduïren José Ramón Bauzá, Carlos Delgado i Gabriel Company durant la legislatura passada.

Els representants polítics es varen reunir ahir migdia per abordar el redactat final de la norma. Des de Podem exigiren l’eliminació del redactat de la polèmica disposició addicional quarta de la Llei de turisme que els hotels no puguin augmentar places mitjançant l’agregació de parcel·les confrontants i no confrontants avançada per l’ARA Balears.

Aquesta excepció per als hotelers, que permetia incrementar la planta hotelera, figurava en l’esborrany que des d’abans de dimarts s’està acabant de tancar. Finalment, ahir s’acordà eliminar el punt 8 d’aquesta disposició addicional 4a, que permetia disposar de més places d’allotjament als hotels gràcies al trasllat de l’edificabilitat de les parcel·les agregades.

No està clar, de moment, si es mantindria igualment aquest privilegi per a altres usos, com ara el de construcció d’equipaments, ja que el redactat final del decret llei no es coneixerà fins dilluns. En qualsevol cas, aquest apartat no seria d’aplicació en l’àmbit del Pla de Reconversió de la Platja de Palma i, per tant, seria d’aplicació a la resta de zones turístiques.

No més plantes

La norma eliminarà també la possibilitat que els hotels situats en zones madures incrementin dues plantes a pesar de contradir les normes urbanístiques, excepció durament criticada pels socialistes i ecosobiranistes quan s’aprovà la Llei el 2012. Amb tot, es permetrà que les ampliacions, reformes o reconstruccions sí que suposin un augment d’altura en cas d’instal·lació d’equipaments d’eficiència energètica, ascensors o per a “l’homogeneïtzació d’elements en cobertes”, paràmetre que un edifici convencional sí que ha de complir.

Se suspèn així mateix la possibilitat que el Consell de Govern pugui aprovar ampliacions que puguin suposar un increment d’entre el 20% i el 40% de l’edificabilitat d’establiments d’allotjament turístic, opció que obrí la llei Delgado; o que determinats projectes tinguin tracte de favor per “estar elaborats per arquitectes, enginyers o artistes de renom internacional”.

Amb aquests canvis a la polèmica disposició addicional quarta, els partits del Pacte es donen per satisfets mentre no es redacta i tramita la nova Llei de turisme que Biel Barceló pretén aprovar dins el 2016, tot i que s’havien compromès amb els electors a derogar aquest apartat de la llei Delgado que concedeix privilegis al sector hoteler respecte de la resta de ciutadans.

Reformes en profunditat

Les suspensions que inclou el decret llei, i que també afecten la Llei d’ordenació i ús del sòl, la Llei agrària, la Llei del sòl rústic o la coneguda com a llei Company, fixen un termini màxim de duració de la suspensió fins al 30 de desembre de 2017. Se suposa que aleshores totes aquestes normes s’hauran modificat en profunditat.

Tot i l’abast d’alguns dels articles i disposicions que se suspenen, el Decret Llei manté també la possibilitat que els hotelers puguin sol·licitar al Govern “dispensa” d’algun dels paràmetres exigits per la normativa turística si es considera que el projecte és “convenient” a l’interès general. Una possibilitat que manté privilegis i que serà una comissió integrada pels consells insulars la que decidirà si es concedeixen o no.

En la reunió d’ahir s’acordà la derogació de l’article 78 de la Llei de turisme, pel qual es permetia als establiments d’allotjament turístic que “per raons d’incompatibilitat de l’ús turístic amb la zona on s’han situat”, per la seva “notòria obsolescència” o per tenir condicions d’inviabilitat econòmica, poguessin canviar d’ús. Aquest article donava peu a greuges comparatius que en aquest cas sí que s’eliminen.

Sòl rústic i fars

Igualment, les noves edificacions de turisme rural tornaran a necessitar declaració d’interès general per poder ser autoritzades i les ampliacions o noves construccions en sòl rústic protegit s’hauran de sotmetre a la preceptiva Avaluació d’Impacte Ambiental.

El decret llei, a més, suspendrà la possibilitat d’autoritzar grans equipaments esportius, recreatius, turístics o comercials en sòl rústic. Això inclou els camps de golf i la corresponent oferta residencial i hotelera. En tot cas, només els que hagin obtingut l’interès general en el moment d’entrada en vigor del decret podran seguir-ne la tramitació.

Quant als edificis catalogats, els d’ús militar i els fars, se suspèn la possibilitat que tinguin ús turístic. Es blindaria així la possibilitat que els fars acullin establiments turístics, fet que havia suscitat forta oposició popular els darrers temps.

Aquesta reforma territorial s’ha negociat sigil·losament per part de l’Executiu, per intentar evitar que hi hagués un “efecte crida” en tots aquells sectors que es veiessin amenaçats per una modificació restrictiva després de la desregulació promoguda sobretot per Bauzá i Biel Company durant la legislatura passada. Tot i això, els ecologistes havien criticat les darreres setmanes que l’aprovació del decret llei s’estigués retardant mig any, malgrat que s’havia anunciat que es faria al principi del mandat del Govern d’esquerres. La coordinació de la tasca, ja que s’afecten normes competència de tres conselleries diferents, ha estat a càrrec del conseller de Territori, Joan Bonet, i del seu director general, Luis Corral.