Adéu des de la solitud
Si hi hagués un curset d’eleccions o de campanya electoral com aquells que feia CCC, en la primera classe o fascicle s’hi ensenyaria que, si és a les teves mans, mai no has de donar l’oportunitat a l’adversari perquè et deixi en ridícul. Per això, crida l’atenció la innocència del director general d’Educació, Antoni Vera, aquest dimecres passat, quan regalà als sindicats una fotografia d’ell mateix tot sol, aïllat, plantat, a la sala de reunions de la Conselleria d’Educació. En què pensava Vera quan decidí convocar aquest dilluns la Mesa Sectorial d’Educació per, gairebé en temps de descompte, proposar als sindicats un canvi de cromos i implantar la carrera professional docent?
Finalment, la foto que n’ha quedat -a pesar del tarannà dialogant i educadíssim de l’home de confiança de Núria Riera, que és indubtable- és la d’un home sol. La d’un Govern que ha quedat isolat en la torre d’ivori que ha estat durant tota la legislatura la seu del carrer Alfons el Magnànim.
Tanmateix, s’ha de reconèixer a Vera que ha estat el qui ha sortit a donar la cara en una setmana convulsa marcada per una altra jornada de vaga i pel desgavell en molts centres educatius per mor d’una incerta aplicació de les proves de 3r de Primària de la LOMQE. La consellera d’Educació, Núria Riera, ha estat massa ocupada fent campanya electoral perquè el seu president valedor li permeti continuar la seva carrera política fulgurant. I per això, el dia de la vaga, dimarts, i a la convocatòria de la darrera Mesa Sectorial de la legislatura, Riera ha brillat, emperò per la seva absència.
No són pocs els cadàvers que deixa la consellera. O, com a mínim, els assumptes sense resoldre. No tornarem a repetir que Riera arriba a les eleccions de demà amb una vaga indefinida convocada i amb els directors de Primària molt enfadats a causa del caos que els suposa l’obligació d’haver de fer les proves als alumnes de 3r sense una organització clara, cosa que fa qüestionar-ne el rigor. Val més fixar-se en el que encara es pot evitar de cara al curs que ve i evitar mals majors.
El cas dels directors imposats a principi de curs per la Conselleria d’Educació és un còctel molotov que esclata ara, a manera de traca final. L’IES Binissalem es juga la convivència i la pau social si no es troba una sortida perquè la directora, Icíar Pérez, no continuï al capdavant del centre. De moment, l’institut acumula professors que han demanat comissió de serveis perquè, literalment, no poden més i no volen ser al centre el curs que ve. Fins i tot hi ha hagut docents que han demanat permís sense sou per poder prendre distància d’un problema que s’ha enquistat a mesura que passaven els mesos. Per si fos poc, els mestres no són els únics que pateixen el malestar que es respira a l’institut i ja hi ha famílies que han demanat trasllat de centre perquè els pares no volen que els fills continuïn en un ambient enrarit i ple d’angoixes.
L’IES Sineu és l’altre cas paradigmàtic de la política de la imposició. Ja no hi ha dubte ara que Pere Mas arribarà a final de curs sent director, tot i que el 26 de març va presentar la seva dimissió forçat pel claustre de professors i el Consell Escolar del centre, contraris a la seva continuïtat pel caos que hi ha hagut d’ençà del seu nomenament en contra del criteri dels seus companys.
No només és el que es deixa que preocupa, també és el que vendrà el curs que ve. Pensem-hi.
