Diuen els tractats de les grans negociacions que quan dues parts s'asseuen a negociar, cal que es donin una sèrie de circumstàncies: la primera, la legitimitat. En aquest cas, Bauzá diria que els seus 35 menys un diputats li donen tota la del món a tocar la paret mestra de la immersió, per molt que ho encarregui a una API i a un secretari autonòmic que és docent, però li agrada molt més el seient públic que fer classe; i un director general, Bartomeu Isern, que no volia les seccions europees al seu centre perquè el professorat no estava preparat. A l'altra banda, la legitimitat dels 5.000 signataris de la vaga es multiplicà a la manifestació més massiva que es recorda.
La segona, capacitat per maniobrar. La tenien representants de l'Assemblea i sindicats, tot i que segons Estarellas els primers "ho han de consultar tot". El posa molt nerviós aquesta cosa del sistema assembleari, ell que amb una sola telefonada a Bauzá obtenia resposta. Sempre negativa, per cert.
I aquí ve el punt més important: cal tenir voluntat real d'arribar a un territori comú. Però el Govern no l'ha tinguda en cap moment.
Set reunions que sumen prop de 35 hores no han bastat perquè en el to entre els comitès de vaga i els representants de la Conselleria d'Educació s'hi endevini la cordialitat o, com a mínim, la familiaritat. No hi ajuda que Joana Maria Camps rebi la contrapart amb agents de Policia Nacional a la porta de l'edifici, ni que la política de comunicació del Govern sigui de marginar els contrincants de les declaracions als mitjans. Potser s'empegueirien de dir amb ells davant allò de les "passes de gegant", qui sap.
El que no falta a les reunions de negociació és quòrum. A part del nombrós grup de representants del comitè de vaga, el Govern ha cridat a la mesa, fins i tot, la directora del SOIB, Francesca Ramis, tot i que no ha transcendit si la moderadora Camps li ha concedit la paraula. Qui no ha tingut cap problema a intervenir en la negociació és la cap de premsa de la Conselleria, Patricia Moreno, qui passà una temporada a les ordres d'Antoni Pastor a l'Ajuntament de Manacor. Guillem Barceló, portaveu del comitè de vaga de l'Assemblea, astorat, li demanà qui era ella per parlar. La resposta, per sorpresa de tots fou: "I tu?". Per cert, que Moreno qualificà "d'assalt" la petició dels periodistes de poder fer una entrevista a la consellera, després que parlàs només per a IB3, mitjà que té tracte especial i que, divendres, aconseguí abans que ningú la proposta que feien els comitès al Govern i que aquests no havien volgut desvelar públicament.
Estarellas va asseure's a la mesa amb una consigna des del Consolat: ni una passa enrere. Cal acabar amb la immersió lingüística pancatalanista. Com va dir Bauzá mil pics en campanya, 'que cada uno hable como quiera'. El primer intent que parlassin com ell volia a classe sortí foradat perquè la societat trià massivament català. Amb el TIL ja no hi ha opció de triar. I molt menys de negociar amb assemblearis, vells rockers sindicalistes, i dos del Lobby per la Independència. Amb tot, una es demana si Palou i Sastre, que més que immersió proposaren navegació en barco de requilla , representen el model integrador dels docents.
