Balears 29/05/2014

Càritas quadruplica els ajuts per habitatge en dos anys i mig

L’entitat presenta una web per orientar afectats per la hipoteca

i
Mercè Pinya
3 min

PalmaLes peticions d’ajudes d’habitatge a Càritas Mallorca s’han quadruplicat en dos anys i mig. Segons dades fetes públiques ahir per l’entitat, el 2012 aquest tipus d’ajuts ocuparen el 3% de la seva intervenció total, mentre que el 2013 el percentatge ascendí fins al 8,5%. Enguany, en només els primers mesos, la tendència continua creixent de manera preocupant i ja ha arribat a l’11%.

El 93% d’aquestes ajudes van orientades a fer front a lloguers o altres pagaments relatius a l’habitatge, mentre que el 7% restant es destina a l’equipament, manteniment de la llar, organització o allotjament alternatiu, com centres d’acollida, i enguany segueix la mateixa tendència que el 2013.

De fet, segons revelà ahir la presidenta de Càritas Mallorca, Margalida Maria Riutort, les ajudes per manteniment de l’habitatge han estat la segona despesa econòmica més grossa de l’entitat, que ha superat els 185.000 euros, xifra que suposa un 26% del total de les ajudes directes que proporciona Càritas a l’illa. Aquesta xifra suposa un 32% més respecte de les demandes que es reberen l’any 2012, amb un total de 873, és a dir, 300 més que l’any passat. La dada, apuntà Riutort, continua creixent des de 2011.

“La situació és molt greu i està cronificada”, va assegurar Riutort, qui va afirmar que “l’economia s’ha posat com a prioritat per sobre de les persones.

Web per evitar desnonament

Aquestes xifres alarmants es feren públiques ahir arran de la presentació d’una eina per als afectats per la hipoteca.

Les persones que estan afectades per un procés de desnonament pateixen un fort estrès posttraumàtic. És una de les principals conclusions que descobrí el professor mallorquí Joan Ramis Pujol, de la Universitat Ramon Llull-Esade, arran d’un estudi que va presentar a l’abril de 2013, en què analitzava de manera qualitativa les emocions i sentiments de vuit ciutadans, usuaris de Càritas Mallorca.

Però Ramis no ha quedat de mans plegades i ha anat més enllà davant la sagnia que ha trasbalsat la societat espanyola d’ençà que el 2008 el sistema que havíem conegut fins aleshores començava a esfondrar-se. Es tracta d’una eina, una pàgina web orientada als afectats per la hipoteca que té l’objectiu, precisament, d’evitar el possible desnonament. “El valor és saber quin procés segueixen les persones que es veuen afectades per una impossibilitat de fer front a una hipoteca, precisament, per poder anticipar problemes que, amb un bon assessorament, es poden evitar”, explicà ahir el professor des de Palma, on presentà l’eina, que ha estat possible gràcies a la col·laboració de Càritas Mallorca i la Fundación Innovación Acción y Conocimiento.

Els usuaris poden accedir a la pàgina web mitjançant l’adreça www.evitaeldesahucio.com. L’usuari es registra i ha de respondre un qüestionari perquè el sistema permeti determinar a quina etapa es troba i així poder seguir els consells. Una vegada que en té el resultat, el pot compartir amb el seu assessor o organització social. “Així s’accelera el procés d’ajut i es fa la vida un poquet més fàcil a aquestes persones”, va aclarir Ramis.

“La societat civil s’ha mobilitzat”, afirmà, alhora que assegurà, molt crític, que el cost del projecte ha estat de 60.000 euros, “i si l’hagués fet un organisme públic n’hauria costat 600.000 i no funcionaria”.

La nova web fixa quatre etapes, de la A a la D. En la primera, la persona encara es trobaria en una fase ‘prehipoteca’, en què encara no hauria signat. A partir de la segona fase, la persona ja ha signat la hipoteca (B1), comencen els problemes econòmics (B2), s’agreugen els problemes econòmics (B3), fins que es tornen insuperables (B4) i s’hi afegeixen problemes de salut (B4s). La tercera comença quan ja s’inicia el procés judicial de desnonament (C), amb problemes de salut sobrevinguts (Cs). Finalment, la quarta fase és la de l’execució del desnonament, amb un domicili alternatiu (D), o sense (Dd). Entre els consells que ofereix, hi ha demanar ajut a organitzacions socials reconegudes com Càritas, Creu Roja, PAH o els Serveis Socials municipals fins a consells de salut.

stats