MEDI AMBIENT

El Govern atura els peus a Grande per fer 207 xalets a Can Tàpera

La Comissió Balear de Medi Ambient arxiva també el projecte d’hotel de sa Ràpita

El ple de la Comissió Balear de Medi Ambient acordà ahir arxivar el recurs de revisió d’ofici contra l’acord del ple del mateix organisme pres el passat 5 de març del 2014 relatiu al projecte d’urbanització d’una part de Can Tàpera, devora l’emblemàtica finca de Sa Nostra, al barri ciutadà de Sant Agustí.

La Comissió havia acordat aleshores que la promotora d’una urbanització de 207 xalets plurifamiliars a uns terrenys devora la finca de Sa Nostra i vinculada a Vicenç Grande havia de sotmetre obligatòriament el projecte d’urbanització a Avaluació d’Impacte Ambiental Integral, ateses les seves repercussions ambientals significatives sobre el bosc. La promotora presentà recurs de revisió contra aquesta resolució amb l’objectiu que se l’eximís d’aquest tràmit i ahir la Comissió que presideix Antoni Alorda va acordar arxivar aquest recurs.

Igualment, fonts de la Conselleria de Medi Ambient asseguren que l’assumpte es va recórrer també davant els tribunals mitjançant un contenciós administratiu, que es troba encara pendent de sentència.

La promotora de Vicenç Grande preveu construir 207 habitatges unifamiliars devora l’emblemàtica finca, tot i que de moment el projecte d’urbanització està anul·lat de ple dret en tant que no compta amb l’Avaluació d’Impacte Ambiental que li sol·licita el Govern.

El 2008 l’Ajuntament d’Aina Calvo havia desistit del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de Cala Major i Sant Agustí i va fer una modificació puntual del Pla general per suprimir l’edificabilitat prevista a la finca sobre la qual Grande té interessos. Se salvava així també del vial que havia de xapar el bosc de Can Tàpera. També la Comissió Balear de Medi Ambient havia informat desfavorablement al PERI.

A final del 2013, l’Ajuntament de Mateu Isern decidí reordenar l’edificabilitat i la traslladà devora la trama urbana de Cala Major mitjançant una altra modificació puntual del PGOU. Es permetia així, per una part, donar continuïtat al projecte previst per la promotora de Vicenç Grande i, per l’altra, protegir el bosc de Can Tàpera de la urbanització i no fer reviure les crítiques veïnals.

Actualment l’Ajuntament de Palma manté aquest urbanitzable previst en el PGOU en aquesta zona, situada entre els nuclis turístics urbans de Cala Major i Sant Agustí, i que sempre ha estat objecte de pressió urbanística.

Paral·lelament, el mes de juny del 2014, Cort va aprovar la llicència de parcel·lació de la finca de Can Tàpera, la històrica seu de l’Obra Social de Sa Nostra. La Fundació Sa Nostra havia sol·licitat a Cort la segregació de 2.022 metres quadrats, classificats com a urbanitzables, respecte dels altres 51.283 restants de la finca. El tinent de batle d’Urbanisme de l’equip de govern del PP Jesús Valls manifestà aleshores no haver trobat “cap inconvenient” per permetre la separació d’aquest tros. Els terrenys, dels quals es pretén treure un aprofitament urbanístic, es troben asfaltats i tenen una edificabilitat prevista en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) que hi permet la construcció de fins a cinc plantes.

Arxivament a l’hotel de Sa Ràpita

La Comissió Balear de Medi Ambient arxivà ahir també la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Campos que feien la reordenació urbanística per permetre-hi la construcció d’un macrohotel a la finca de Son Durí, devora l’ANEI del Trenc-Salobrar de Campos. Tanmateix, aquest projecte ja havia quedat totalment descartat gràcies a la sentència que a principis de juliol va dictar el Tribunal Suprem. L’alt tribunal confirmà que la modificació del Pla Territorial de Mallorca que havia impulsat l’equip de Maria Salom (PP) el mandat anterior per permetre aquest impactant projecte de 1.200 places no es podia fer. El 2012 el Consell va modificar el Pla territorial per incrementar les hectàrees urbanitzables de 2 a 22 dient que era un “error material”.

Parc fotovoltaic de Llucmajor

La promotora del projecte del parc fotovoltaic al Cap Blanc, Llucmajor, haurà de tornar a presentar el projecte de bell nou. Així s’acordà també ahir per assentiment a la CBMA.

Medi Ambient considera que l’estudi d’impacte ambiental presentat “no té el contingut mínim” que estableix la llei i cal que justifiqui i detalli amb més precisió les afectacions que tindria el projecte, que limita a la zona sud amb el Lloc d’Interès Comunitari Cap Enderrocat-Cap Blanc, una zona també declarada d’Especial Protecció per a les aus per la UE.

El ple de la Comissió Balear de Medi Ambient d’ahir fou el primer d’ençà de la seva creació que ha estat obert al públic. El seu president, Antoni Alorda, i el conseller de Medi Ambient i Agricultura, Vicenç Vidal, presentaren a principi d’octubre les noves mesures de transparència al voltant d’aquest òrgan, clau per a l’avaluació ambiental de molts projectes urbanístics.

Les primeres vegades sempre són especials, emperò ahir tanmateix ni el públic ni els mitjans de comunicació no feren cas de la convocatòria i no acudiren a guaitar a un dels llocs on es prenen decisions de tant de calat com un nou Pla de carreteres o un nou parc fotovoltaic en sòl rústic aferrat a una zona protegida.

El deure de l’Administració és obrir les portes, encara que els ciutadans no responguin. Cal recordar que tots els expedients que tramiti l’organisme estaran disponibles en xarxa, facilitant el control ciutadà.