IGUALTAT

El Govern tornarà la reproducció assistida a dones soles i lesbianes

Salut estudia l’aprovació d’un decret de cartera de serveis complementaris perquè estigui llest el 2016

El Govern de les Illes Balears tornarà l’accés als serveis de reproducció assistida a les dones soles i parelles de lesbianes el primer semestre del 2016. Així ho ha confirmat a l’ARA Balears el director general de Planificació, Avaluació i Farmàcies de la Conselleria de Salut, Joan Pou. “En aquests moments estam treballant per definir la fórmula legal per materialitzar-ho”, assegura.

D’aquesta manera, el Govern balear retornaria l’accés als tractaments de reproducció assistida a la sanitat pública a totes les dones, independentment de la situació familiar o condició sexual, un servei que fou restringit a dones homosexuals i a dones soles el novembre del 2014 per part de l’executiu de Rajoy. Aleshores, una ordre ministerial modificà la cartera bàsica de serveis sanitaris i establia com a requisit per accedir als tractaments de reproducció assistida l’existència d’una patologia ginecològica, problemes de fertilitat o l’existència de coit vaginal durant els darrers 12 mesos. Ana Mato, ministra de Sanitat, resumí molt gràficament la posició del govern central respecte d’aquesta qüestió: “la manca d’home no és un problema mèdic”, arribà a dir.

“És una exclusió de caire més ideològic que econòmic. Nosaltres volem garantir el dret de totes les dones a aquest servei mèdic independentment de la seva condició sexual”, afirma el director general de Planificació, Avaluació i Farmàcies.

De fet, el Ministeri de Sanitat justificà aleshores la mesura al·legant motius econòmics, i obrí la porta a les comunitats autònomes a tenir carteres de serveis assistencials complementàries, això sí, finançades amb fons propis. Emperò des de la Conselleria de Salut asseguren que restablir el servei d’acord amb la Llei 14/2006 de reproducció assistida aprovada durant el govern de Rodríguez Zapatero i que incloïa totes les dones majors de 18 anys, no suposarà “costos significatius”. “Entenem que el canvi no es traduirà ni en un augment de la despesa ni en una càrrega de feina important”, explica Pou, que apunta que segons dades de l’Associació Espanyola de Fertilitat, un 2,5% de les dones que se sotmeten a un procediment de reproducció assistida són dones soles “i, a més, en la majoria es tractaria de procediments d’inseminació artificial, és a dir, de poca complexitat”. El cost d’aquests tractaments se situen a la xarxa pública entorn dels tres-cents euros.

Entre les fórmules legals que la Conselleria de Salut té damunt la taula per restablir el servei hi figura l’opció de fer un decret que defineixi una cartera de serveis complementària a l’estatal o si hi ha alguna altra fórmula més àgil que ho permeti. És en aquesta qüestió que actualment treballa l’equip de Patrícia Gómez.

El 2014 passaren per la sanitat pública de les Illes Balears 763 dones que se sotmeteren a tractaments de reproducció assistida.

La setmana passada, el Jutjat Social número 18 de Madrid condemnà la Conselleria de Sanitat de Madrid i a la Fundació Jiménez Díaz, que depèn de la xarxa d’hospitals de la Comunitat de Madrid, per haver negat la inseminació a una parella de lesbianes.