EDUCACIÓ

Iñaki Aicart: “No volem un final de la vaga indefinida perquè sí, sinó un final amb un acord”

Som més a prop de la desconvocatòria de la vaga?

Sí, tot i que encara no parlam de desconvocatòria. La vaga es convocà per uns motius laborals i professionals i s’han de resoldre. Fa 2 anys ens deien que era una vaga política i hi ha qui ho va entendre així, però nosaltres no. Quan hi va haver el canvi de Govern, hi va haver qui digué “ara ja podeu desconvocar-la”, però no és una vaga que va amb un Govern, sinó amb reivindicacions concretes. Hi ha gent que ho ha entès d’una altra manera, però nosaltres som una assemblea de treballadors i volem acordar unes millores davant la política de retallades de la legislatura anterior.

Com és que ara tenen més pes els assumptes laborals?

Els expedients als directors, el TIL, la Llei de símbols, el Decret de convivència... han anat passant. Però també hi ha tot l’assumpte de la LOMQE, que és educatiu i sobre el que consideram que aquest Govern ha fet molt poques passes. Per exemple, dels nous llibres de text no se n’ha parlat en tot l’estiu; tampoc de les revàlides; pel que fa als nous currículums, encara no s’ha convocat per fer un procés participatiu, tot i que se’ns ha dit que n’hi ha voluntat. L’assignació de les 3 hores es va fer tard i malament, la segona quinzena de juliol.

Però us marcau un termini, per exemple, arribar a final d’any amb la vaga desconvocada?

Per nosaltres el procés està sent una mica lent. Pensam que s’hauria pogut fer més via aprofitant aquest estiu. Si se’ns facilitàs una mica més la informació, hauríem pogut entrar més en matèria.

Es pot donar el cas que els comitès desconvoquin per separat?

Per la sintonia que he vist amb l’altre comitè de vaga [STEI i FE-CCCO], pens que no es desconvocarà per separat. Tots tenim clar que s’ha de desconvocar amb la redacció d’un document que tracti acords de cadascun dels punts.

Hi pot haver el perill que es mantingui la vaga per inèrcia?

Crec que hi ha molt d’interès a resoldre aquest assumpte. El que no es vol, però, és una fi de la vaga perquè sí, sinó una fi racional, amb uns criteris, un acord. I la voluntat hi és. Que no s’arribi a un final del conflicte educatiu en termes de la vaga indefinida no tindria sentit, però, clar, s’han de fer passes.

Armengol ha dit [i March, també] que no entén per què la vaga continua convocada.

La responsabilitat de fer desaparèixer les nostres reivindicacions amb acords és en mans de la Conselleria. Si no s’ha desconvocat la vaga és perquè no s’han fet les passes per l’altra part. Ara, allò ideal seria que s’hagués pogut arribar a un acord durant l’estiu. Tenir una vaga convocada és un desgast polític per al Govern que no és necessari. Haurien de donar prioritat a resoldre aquest assumpte.

Quines implicacions tindrà l’aplicació de la LOMQE a Secundària?

Se’ns ha criticat molt que no parlàssim de la LOMQE a Primària, però sí que ho hem fet. A aquells que ens ho han dit se’ls podria replicar: “Per què no ho has fet tu?”. Aquest curs també s’aplicarà a 4t i 6è de Primària, i no se’n parla. A Secundària desconec més el tema, però el que pot passar és que per l’organització dels centres hi hagi alumnes que quedin amb àrees sense treballar.

Una vegada que el Govern descarta la via del decret llei, què li reclamau que faci?

Que se’n minimitzin els efectes. La normativa autonòmica blinda les ràtios que posà Guillem Estarellas i és un tema que ara s’està negociant. La LOMQE té efectes també sobre els llibres de text i l’any passat ja es varen canviar pel TIL. Pens que tants canvis són innecessaris perquè es pot treballar sense llibres de text. La Conselleria ha de guiar aquest procés i no ha mogut un dit en tot l’estiu. A Primària no se sap si es faran les proves de diagnòstic i s’hauria d’aclarir aviat per tranquil·litzar el professorat. Totes les qüestions competitives que es deriven de la LOMQE també s’han de minimitzar. Pel que fa a les 3 hores, ens hauria agradat una altra solució. Pot passar que un alumne acabi ESO sense haver fet mai música perquè ha triat plàstica.

El principi de curs serà normal?

Hi ha un canvi polític i una voluntat política, però també està clar que hem hagut d’estirar moltíssim la Conselleria. Primer, perquè es moguessin per la LOMQE; després, per iniciar una negociació. Ara ens trobam en un moment de diàleg i això fa que la tensió baixi, però allò adient hauria estat poder dir “s’estan tenint en compte les demandes, aquí hi ha una calendarització”. Hauria permès tornar a les escoles més tranquils. Ara haurem de convocar una altra assemblea per explicar la negociació i moviment amunt i avall. Això no és normalitat.

El paper de l’Assemblea s’ha de redefinir ara que el nivell de conflictivitat s’ha rebaixat?

El paper s’haurà de redefinir si la conflictivitat baixa. Quan no hi hagi vaga no tindrà sentit un comitè de vaga, però ara no és el moment. També hi ha propostes que vénen de la Universitat per formar una associació de professionals per representar els docents en assumptes pedagògics i són coses que s’hauran de valorar. L’Assemblea, a banda de la vaga indefinida, ha tingut una incidència en l’organització i la coordinació del professorat, hem participat a Illes per un Pacte, hem mogut molta gent. Són temes que es tindran presents en el futur, però ara ens pesa bastant la negociació.

A les assemblees generals el nombre d’assistents s’ha reduït molt respecte dels moments àlgids del conflicte. Passau pena de perdre legitimitat? Com ho pensau fer per mantenir el torcebraç als centres?

No pens que l’Assemblea hagi perdut el torcebraç. Hem rebut moltes crítiques, sobretot a principi d’estiu, de gent que entenia el nostre moviment simplement com un instrument per enderrocar l’anterior Govern. S’ha de fer entendre que un procés democràtic d’arrel és important per se. També cal tenir en compte que hem tingut dos anys de lluita intensa i això afecta, però cada vegada que hem convocat una mobilització al carrer, ha estat un èxit de convocatòria. Pens que som en un context nou, amb un Govern que és favorable a les nostres reivindicacions. Això fa que el nivell de tensió baixi i que hi ha gent que confia en el nou Govern. Si la gent se sent defraudada, tornarà a mobilitzar-se.