ENSENYAMENT

L’educació que segrega i obté ajut públic

Les escoles de l’Opus tingueren des de l’inici la complicitat de la dreta i el rebuig de l’esquerra

El conflicte amb les escoles del Parc Bit continuarà encara, com a mínim, durant la setmana que ve. La Conselleria d’Educació ha de tancar encara la revisió d’ofici dels concerts encetada el juliol passat. De moment, la sortida plantejada consistiria a mantenir els concerts de 3r a 6è de Primària que ja es feren mitjançant el conveni promogut per Camps i, en canvi, denegar la petició de subvenció per a 1r i 2n d’ESO.

Aquest és, només, el darrer capítol d’una història envoltada per la polèmica que es remunta al 2005. El mes d’octubre d’aquell any, la Fundació Educació i Família Illes Balears, vinculada a l’Opus Dei, comprava al Govern un solar de 7,5 hectàrees al Parc Bit amb la intenció de construir-hi escoles. En l’operació, amb Jaume Matas al capdavant de l’Executiu, les famílies promotores dels col·legis pogueren adquirir els terrenys a 25 €/m2, malgrat que el preu de mercat estava fixat llavors en 300 €/m2, com denuncià l’oposició. L’operació se saldà per 1,8 milions en una zona destinada en un principi a empreses tecnològiques i lluny de cap nucli de població.

Els privilegis del Govern Matas no s’acabaren aquí, sinó que el 30 d’agost de 2006 la Conselleria d’Educació, aleshores en mans de Francesc Fiol, i la Fundació Educació i Família signaren un conveni pel qual l’Executiu es comprometia a concertar els centres des del curs 2007-08 fins al curs 2018-19. “El conveni es va tramitar internament; no hi havia cap informe jurídic previ ni tampoc passà per fiscalització ni pressuposts”, asseguren fonts de la Conselleria d’Educació. El 18 d’abril de 2007, just abans de les eleccions, una resolució n’autoritzava l’obertura provisional i es concedia el concert educatiu a diverses unitats. Tot, condicionat al fet que les obres estiguessin acabades abans de l’1 de setembre següent.

Fou aleshores quan el nou Govern entrant, el segon Pacte de Progrés, volgué frustrar les aspiracions d’aquestes escoles. Mitjançant una ordre, la llavors consellera d’Educació, Bàrbara Galmés, denegà el setembre de 2007 els concerts a Aixa, Llaüt i Aladern al·legant que l’11 de setembre no disposaven d’autorització prèvia preceptiva, no s’havien complert els terminis i el nombre d’alumnes per aula era insuficient, entre d’altres motius.

La judicialització

Aquesta mesura va suposar l’inici de la judicialització d’un conflicte que a hores d’ara encara dura. Les associacions de pares i mares d’alumnes d’Aixa, Llaüt i Aladern varen interposar un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia que desembocà el 2011 en la primera d’una sèrie de sentències que sempre els han estat favorables.

El magistrat Gabriel Fiol resolgué que s’anul·lava l’ordre de Galmés i reconegué el dret de les escoles del Parc Bit que se’ls concertassin les unitats d’Infantil i 1r i 2n de Primària. El TSJIB considerà que aquests concerts no es podien retirar, ja que hi havia un conveni previ amb la Conselleria, que els incompliments no eren rellevants i que la posterior resolució de l’abril de 2007, just abans de les eleccions, que autoritzava provisionalment l’obertura dels centres i els concerts, “mai no fou impugnada (...), ni revisada per l’administració mateixa (...), ni tampoc instada la seva anul·lació judicial”. A més, tres resolucions del mateix setembre de 2007, i anteriors a l’anul·lació dels concerts, autoritzaven l’obertura, per la qual cosa tot plegat conduïa a considerar que “l’ordre impugnada és contrària a l’ordenament jurídic i escau l’anul·lació”.

El fet és que, com que la primera sentència no arribà fins al 2011, les famílies de les escoles vinculades a l’Opus i l’empresa Promociones Educativas s’Embat SA interposaret recursos davant la negativa del Govern a subvencionar-los. Amb la primera favorable, totes les que arribaren -el 2012 i dues el 2014-, reconeixen el dret als concerts.

Un altre argument que fou tombat per la justícia va ser el de no concedir el concert als centres que segreguen els alumnes per sexes, en l’intent del Pacte d’aturar-los els peus per aquesta via mitjançant una ordre que igualment fou anul·lada.

Les negatives també foren cosa del Govern Bauzá, que denegà el 2011 i 2012 els concerts sol·licitats per manca de necessitat d’escolarització. Finalment, el 2013 sí que arribaren les subvencions. Foren molt criticats per l’oposició, que acusà Rafel Bosch de gastar 400.000 euros públics en el concert de set unitats, tot i que “només 24 alumnes vivien a la zona”.

Així, en virtut d’aquestes sentències, l’Administració ha d’indemnitzar els centres amb una quantia milionària, que Joana Maria Camps intentà canviar per més concerts. Ho féu mitjançant un nou conveni, tramitat irregularment, i que ha motivat la revisió d’ofici per part del nou Govern.

Compra polèmica

El 2005, durant el Govern de Jaume Matas, la Fundació Educació i Família Illes Balears, vinculada a l’Opus Dei, va comprar un solar de 7,5 hectàrees a l’Executiu per 1,8 milions, a 25 €/m2, per davall del preu de mercat.

Conveni amb Fiol

El conseller d’Educació de Matas, Francesc Fiol, va promoure un conveni amb les escoles de l’Opus pel qual es comprometia a concertar els centres fins al 2019. El conveni data de 2006, abans que les escoles estiguessin fetes.

Galmés suspèn els concerts

El setembre de 2007, el Govern del Pacte va suspendre els concerts a Aixa, Llaüt i Aladern al·legant incompliments en els terminis imposats per Educació i per no cobrir les ràtios. La propietat va dur aquesta mesura als tribunals.

Quatre sentències

Després de la suspensió, el TSJIB ha resolt, en fins a 4 sentències diferents, que l’Administració ha de continuar subvencionant aquests centres perquè així s’hi comprometé mitjançant un conveni; el que signà Francesc Fiol.