L’era digital de Bauzá: dos canals apagats

La desconnexió del Canal 33 / Súper 3 i 3/24, una finestra oberta al món que es tanca

“No sé què hauria estat de la meva infantesa sense en Goku, n’Arale, na Gatxan i en Musculator. Els Bobobobs m’agradaven menys i a en Ranma no el podia sofrir. Però com a mínim podia triar si el mirava o no”. És el testimoni d’un jove de 34 anys, fill dels dibuixos i de les sèries que emetia el Club Súper 3 -que començà a emetre just quan tenia 9 anys- i que, posteriorment, continuà enganxat a altres continguts com l’ Sputnik o sèries de culte com ara Els Joves, l’ Escurçó Negre i L’imperdible Parker Lewis.

L’apagada del Canal 33/Súper 3 i del 3/24 ha deixat òrfena de records la primera generació d’illencs que va créixer i aprendre plenament en català. És significatiu que la gran majoria de testimonis que ha respost a la crida que ha fet l’ARA Balears ho ha fet referint-se als dibuixos animats i a les sèries, que els darrers 27 anys han ajudat a conformar una imatgeria col·lectiva que, a més, ara ha permès connectar els joves que ja són pares amb els seus fills.

Aprendre mirant la televisió

La fosa a negre d’aquests dos canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per part del Govern de Bauzá té molt a veure amb la política lingüística que ha duit el seu Executiu i suposa l’estocada final a la llengua pròpia en una legislatura amb uns retrocessos mai vists.

En aquest sentit, si tenim en compte que “la base d’un bon aprenentatge de la llengua és l’ús social que se’n faci”, com diu el pedagog menorquí Pere Alzina, i que “com més contextos (rics i variats), més facilitats tindrem per aprendre una llengua i reforçar-la”, és obvi que s’ha produït una pèrdua molt significativa. I què entenem per contextos? Doncs “llocs on la llengua es parli normalment, llocs on la simbologia, els cartells o la publicitat usi normalment la llengua”. El cas és que, afegeix Alzina, “no podem oblidar que disposam de pocs contextos socials on es xerri en català; per tant, quan perdem un context d’aprenentatge tan potent com la televisió i, concretament, un programa ben dissenyat com Súper3, perdem una oportunitat d’ús de la nostra llengua que ja no té gaire contextos reals on pugui ser practicada i apresa. Els mitjans de comunicació, avui, són eines fonamentals per aprendre, desenvolupar i mantenir l’ús d’una llengua”.

En el cas concret de Súper3 i Canal 33, apunta que, a més, tots dos canals aporten “una important càrrega educativa: el Súper3 ensenya uns valors molts diferents d’altres sèries de dibuixos animats (transmeten valors positius i optimistes, fomenten els esports, els bons hàbits alimentaris...) i ha generat un club de més d’1.250.000 fillets d’entre 0 i 14 anys, un cas únic a l’Estat”. Pel que fa al 33, emet “documentals i reportatges”.

Emperò més enllà dels continguts educatius, la pèrdua d’aquests canals de televisió implica també una pèrdua informativa molt important. “Tenir un canal d’informació 24 hores és molt bo”, destaca Margalida Solivelles, corresponsal i cara de TV3 a les Illes.

La informació que es perd

El secretari general del Sindicat de Periodistes de Balears (SPIB), Antoni Gomila, lamentà des de la manifestació de dijous davant el Consolat que “cada vegada que desapareix un mitjà, perdem pluralitat, informació, se’ns amaga part del que succeeix. En el cas dels dos canals que deixam de veure a les Illes, encara és més greu, perquè no deixen d’emetre. Se’ns en priva amb una excusa tecnològica.”

I és que des del sector audiovisual i periodístic són moltes les opinions que apunten a una decisió “política i arbitrària”, com afirma el periodista formenterer Joan Marí, director del programa Cronos, que emet el 33. Molts veuen en la llengua i l’obsessió de Bauzá contra el català la motivació principal per apagar els canals catalans. “Partint de la base que l’Estatut reconeix el català com a llengua pròpia, tornam a temps obscurs”, afegeix Marí.

“Qualsevol pèrdua de senyal de comunicació és negativa”. Ho deia la periodista Mònica Terribas aquest dimecres des del Matí de Catalunya Ràdio, el programa que condueix i en què dedicà temps a parlar d’aquesta fosa a negre, que no tancament. Un molt bon exemple d’aquest retrocés és el de productores audiovisuals de les Illes, com La Perifèrica, que aquest mateix dijous emeté al 33 el documental El bisbe, l’arquitecte i el baldaquí. Gaudí a la Catedral de Mallorca. “S’està emetent una cosa de Mallorca, feta des de Mallorca, sobre un tema que és universal i es posen traves i es tanquen persianes. Una finestra que hi ha no es pot tancar, se n’han d’obrir més”, diu Cesc Mulet, director del documental.

Els motius tècnics que al·lega Bauzá no s’acaben de creure: “En els anys de la tecnologia i en què tothom té mòbils i tauletes, no trobar una solució tècnica és perquè no interessa”, apunta Solivelles, que remarca que l’apagada és només “una qüestió de voluntat”. I és que es veu com una contradicció que “quan al món sencer es promouen i s’eixamplen els espais comunicatius, en plena era digital, el Govern tanca fronteres, impossibilita diàlegs i redueix l’oferta comunicativa”, destaca Marià Mayans i Marí en nom de l’Institut d’Estudis Eivissencs.

Quan la llengua té tants parlants que pot ser el mercat

La televisió no sempre coneix fronteres administratives. És el cas de les televisions internacionals per satèl·lit, en què una llengua amb molts parlants és el mercat. Significatiu és el cas de TV5, televisió pública francesa que s’emet en els 5 continents mitjançant 59 connexions via satèl·lit i es capta a més de 176 milions de llars. El cas d’Al Jazeera és també remarcable: la cadena qatariana es creà el 1996 i actualment s’ha convertit en el canal més important del món àrab. El canal TVE Internacional emet a l’exterior per satèl·lit. TV3CAT, el canal internacional de Televisió de Catalunya, deixà d’emetre per satèl·lit el maig de 2012 després de 15 anys. Es pot continuar veient per internet i per cable, i és el que es veu a les Illes.

Una altra cosa són les televisions transfrontereres, regulades per la Convenció Europea 132 de 1989, que estableix que “les parts es comprometen a cercar els instruments i procediments més adequats per donar suport, sense discriminació entre els organismes de radiodifusió, a l’activitat i el desenvolupament de la producció europea, en particular als països amb capacitat de producció audiovisual o d’àrea lingüística restringida”.